Fin de siècle: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la -> l'[[enginyeria
m Corregit: la -> l'[[objectivitat
Línia 13:
L'època es caracteritza per les fortes oscil·lacions entre l'[[eufòria]], la idea de [[progrés]] i la fascinació pel futur i una por difusa sobre allò desconegut i la regressió, certs tons [[apocalipsi|apocalíptics]], tedi vital (o ''[[ennui]]''), ''[[mal de món]]'', la fascinació per la mort i la transitorietat (''[[tempus fugit]]''), la frivolitat i la [[decadència]]. Una crisi general arribà a les capes governants de la societat, mentre que els valors fondamentals de la vida en societat es trobaren compromesos. La reacció exagerada de la classe alta europea davant la sensació de crisi va ser un continu rearmament dels seus exèrcits. El decadentisme de la [[dècada del 1890]] és expressat de vegades en llengua anglesa sota el nom de "The naughty nineties".
 
Per un costat, el [[positivisme]] en les [[ciències naturals]] i el [[naturalisme]] en [[literatura]] posseïen la ideologia de la l'[[objectivitat]] i una encoratjaven una atmosfera de [[progrés]], mentre que l'[[enginyeria]] es trobava en un moment de gran avenç. [[Sigmund Freud]] es trobava investigant la [[histèria]] i les malalties mentals. D'altra banda, en molts països europeus, com l'[[Imperi Austrohongarès]], l'ordre polític i social propi de l'[[antic règim]] encara es trobava a ple funcionament. De totes formes, a tot Occident la [[revolució industrial|industrialització]] i la [[llibertat de comerç]] havien canviat a l'època les estructures de la societat en gran mesura, i l'[[Església universal|Església]] havia perdut gran part de la seva influència mentre que el [[nacionalisme]] omnipresent ja representava font de conflictes.
 
D'altra banda, basant-se en una barreja d'inseguretat i arrogància es forma el [[darwinisme social]] i la crítica duta a terme per [[Friedrich Nietzsche]] a la vida burgesa del seu temps, contra la qual defineix la figura del [[superhome]], idea que va ser defensada i apropiada parcialment per l'[[aristocràcia]]. L'historiador [[Arno J. Mayer]] descriu aquest fenomen de la següent forma: