Viquipèdia

Mi major: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot afegint {{Commonscat|E major}} a partir de de:E-Dur
m Corregit: la haurien -> l'haurien d
Línia 19:
A més, mi major és la tonalitat del [[moviment]] final de la [[Simfonia inacabada]] de [[Schubert]], la Simfonia núm. 2 de [[Rakhmàninov]] i la [[Simfonia núm. 10 (Xostakóvitx)|Simfonia núm. 10]] de [[Xostakóvitx]].
 
A considerar que és una tonalitat difícil per als [[instruments de vent]], acceptable per als [[instruments de corda]] de la [[orquestra simfònica]], i molt adequada per a la [[guitarra]]. Si estan disponibles, els [[clarinet]]s en la l'haurien d'usar-se en lloc dels clarinets en si bemoll; per als primers s'escriuria en [[sol major]], mentre que per als darrers seria en [[fa sostingut major]] o [[sol bemoll major]].
 
[[Aleksandr Skriabin|Skriabin]] la va considerar la més pura de les tonalitats, i la va elegir per representar el color blanc dins les propostes de la [[sinestèsia]].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Mi_major»