Toghril Beg I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la entrega -> l'entrega del
m Corregit: la hostilitat -> l'hostilitat de
Línia 17:
Tughril Beg va ordenar a Dubays trencar amb al-Basasiri i aquest va haver de marxar a [[Rahba]], al [[Eufrates]] i va demanar al califa fatimita de poder anar al [[Caire]], però el visir fatimita al-Yazuri li va refusar l'asil; no obstant el califa fatimita es va mostrar d'acord en enviar tropes contra Tughril per impedir la conquesta per aquest de Síria i després Egipte, el va nomenar governador de Rahba i li va enviar diners, robes, cavalls, i armament, que li va portar el delegat fatimita al-Muayyad fi l-Din al-Shirazi, plenipotenciari a la regió de l'Eufrates.
 
La propaganda fatimita (1056-1057) va decantar al seu costat alguns amirs, afavorida també per la l'hostilitat de la població a les forces ghuzz (oghuz) seljúcides. En diversos llocs del Iraq, com Wasit, es va llegir la ''khutba'' en nom del califa fatimita [[al-Mustansir Abu Temim Moad]] (1035–1094). El mazyàdida Dubays es va revoltar contra Tughril i va tornar a l'aliança amb al-Basasiri. Aquest va tenir també el suport dels àrabs nòmades i el dels turcs de Bagdad, espoliats per Tughril. Al-Basasiri amb forces pròpies i de Dubays va anar a la regió de [[Sindjar]] on va derrotar greument als seljúcides dirigits per Kutlumush, cosí de Tughril, que va haver de fugir cap al [[Azerbaidjan]] ([[9 de gener]] de [[1057]]). El ukàylida Kuraysh, ferit, fou fet presoner i es va declarar a favor d'al-Basasiri i del califa fatimita que fou reconegut a [[Mossul]].
 
==Sultà==