Yahya IV ibn Idrís ibn Úmar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça categories |
m Corregit: la obediència -> l'obediència idríssida |
||
Línia 1:
'''Yahya IV ibn Idrís ibn Úmar''' fou emir de la dinastia idríssida del [[Magrib]]. Era fill d'Idris, germà d'[[Ali II ibn Umar]], i va aixecar la bandera de la rebel·lió al·legant els drets d'aquest darrer, expulsat per una revolta sufrita de la que s'havia beneficiat [[Yahya III ibn al-Kasim]] d'Arzila que havia assolir el poder el [[883]]. La lluita contra els rebels [[sufrites]] va desgastar a Yahya III. Quan aquesta lluita es va donar per acabada les forces eren mínimes i era bon moment per la revolta. La guerra va durar un temps indeterminat pero el [[905]] el general Rabi ibn Sulayman, al servei de Yahya (IV) va derrotar i matar a Yahya III ([[905]]). Llavors Yahya ibn Idris es va proclamar emir.
Aquesta situació de lluita civil no va passar desapàrcebuda pels fatimites d'Ifriquiya, on el [[909]] [[Abu Muhammad Ubayd Allah al-Mahdi Billah]] es va proclamar califa (909–934); El governador idríssida de Tsul, Taza i Meknes, [[Masala ibn Habus]], cap de ls berbers zenata de la tribu miknasa, es va separar de
El [[912]] el governador de Nakur, Said ibn Salhi, de la dinastia sàlhida (de vegades Salíhida) mo va acceptar aquest reconeixement idríssida i va refusar reconèixer com a sobirà al califa fatimita.
| |||