Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
{{fusió a|llista de reis d'Aragó}}
[[Fitxer:Caplletra N-Ordinacion de la manera como los reyes daragon ellos mismos se coronaran.jpg|thumb|dreta|350px| [[Íncipit]] i [[caplletra]] N de la Ordinació sobre el [[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago|Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó]], ordenada pel rei [[Pere el Cerimoniós]], qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en [[català]]) i ''Pedro tercero'' (en [[aragonès]]):<br/><br/> Manuscrit en [[aragonès]]: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' <br/>(''Biblioteca del [[Museu Lázaro Galdiano]], Madrid; ms. R.14.425'') ]]
 
Els '''ordinals del reis d'Aragó''' són els [[ordinal]]s que empra la [[historiografia]] a fi de distingir entre sobirans [[homonímia|homònims]] -del mateix nom- i ordenar cronològicament els [[reis d'Aragó]].
 
 
Inicialment els cronistes medievals es valgueren de sobrenoms a fi de diferenciar, caracteritzar, i àdhuc glorificar, a sobirans homònims.<ref name="GIMENO-1960">[[#GIMENO-1960|Gimeno 1960]], pp. 271-294</ref> <ref>Fluvià, pàg. 44{{cita|L'ordinal per a assenyalar i diferenciar els monarques homònims l'han posat els cronistes i els historiadors, no els mateixos reis, que no ho van fer, d'una manera generalitzada, fins al segle XVIII}}
</ref> El sobrenom, que unes voltes recordava gestes memorables i d'altres trets tipificadors de la persona, oferia una perspectiva històrica general del sobirà en qüestió, o del resultat del seu govern. Així per exemple els cronistes castellans i lleonesos anteriors al [[segle XIII]] es valgueren de sobrenoms per a diferenciar a monarques homònims.<ref name="GIMENO-1960/15">[[#GIMENO-1960|Gimeno 1960]], pàg. 15</ref> La ''[[Estoria de España]]'' ([[segle XIII]]) suposà un canvi en aquesta pràctica i introduí l'ús de numerals per a distingir a reis del mateix nom, una pràctica que es generalitzà al [[segle XIV]] i que s'ha mantingut fins a l'actualitat.<ref name="GIMENO-1960/15">[[#GIMENO-1960|Gimeno 1960]], pàg. 15</ref>
 
La introducció de numerals venia a salvar i unificar els diversos i variats sobrenoms amb què habitualment es designava a un mateix sobirà, però tot i així en la historiografia de l'edat mitjana i de l'edat moderna fou habitual la disparitat de criteris a l'hora d'assignar ordinals als sobirans.<ref name="MONTANER-1995">[[#MONTANER-1995|Montaner 1995]], pàg. 28 {{cita|En definitiva, conviene recordar que la disparidad de criterios en la aplicación de los ordinales regios es habitual en la historiografía medieval y moderna. [nota 46: Así lo ha demostrado Gimeno Casalduero (1960)]|Alberto Montaner Frutos|El señal del rey de Aragón (1995); pàg. 28}}</ref> Així per exemple a la Corona de Castella a llarg dels [[segle XIV|segles XIV]], [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]] convisqueren fins a quatre formes diferents d'ennumerarenumerar als monarques, en tal manera que Alfons X el Savi també apareix com a Alfons VI, Alfons IX, i Alfons XI; i de la mateixa manera els textos castellans citen a Sanç VI, a Sanç VII i a Sanç IV per a referir-se al mateix rei.<ref>[http://books.google.cat/books?id=p4dlBJZiSxwC&pg=PA453&dq=numeraci%C3%B3n+monarcas&hl=ca&ei=alGeTrGmF430sgaB8t2VCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEgQ6AEwBg#v=onepage&q=numeraci%C3%B3n%20monarcas&f=false Traducciones y traductores]</ref> L'adopció d'una sèrie numèrica o una altre per part del cronista no era valadí, sinó que cada solució responia a una interpretació ideològica a l'hora de projectar i concebre el paper de Castella en la història de la [[Península Ibèrica]].<ref name="GIMENO-1960"/> Per a reflectir aquestes interpretacions històriques sorgiran diverses sèries numèriques de reis castellans, algunes de les quals només comptaran als que foren únicament reis de Castella, mentre d'altres sèries inclouràn també als reis asturians, i d'altres als reis lleonesos.<ref name="GIMENO-1960"/> La sèria numèrica que adoptà el rei [[Alfons el Savi]] incloïa a tots els seus antecessors com un baula en una ininterrompuda cadena que unia el [[regne de Castella]] a l'antic [[regne visigòtic de Toledo]], mentre que per contra durant el [[segle XV]] els cronistes castellans interpretaren la pluralitat d'[[Espanya (geografia)]] com un constant històrica, no com una situació temporal o fortuita, veient a Castella com un més dels regnes peninsulars.
 
Un cas paradigmàtic és el de [[Frederic II de Sicília]], anomenat així per la major part de la historiografia per tractar-se del segon rei de Sicília de nom Frederic, però qui en ésser nomenat rei de Sicília es féu nomenar «''Frederic III''» amb la forma de titulació completa ''Fridericus tertius, Dei gratia rex Sicilie, ducatus Apulie et principatus Capue'' i en d'altres sense més indicació que ''Fridericus tertius Dei gracia Rex''. El seu biògraf Rafael Olivar Bertrand exposa tres tesis que podrien explicar el numeral III que va prendre: la primera seria la de voler continuar la numeració de Frederic de Hohenstaufen, rei de Sicília, duc de Suàbia, i emperador germànic. La segona serien les seves llunyanes però no infundades pretensions imperials; i la tercera seria perquè ell era el tercer sobirà de la dinastia catalana, de la mateixa manera que Jaume s'havia intitulat II, fins i tot en els documents relatius a l'illa.
 
===Ús dels ordinals del Casal d'Aragó===
Establert per [[Pere III el Cerimoniós]] l'ordinal del Casal d'Aragó, aquesta numeració fou l'emprada pels [[funcionari|funcionaris]]s i [[Arxiver Reial|arxivers]] del [[Casal d'Aragó]],<ref name="FLUVIA-1995/80-82"/> amb la següent numeració:
 
* [[1162]] - [[1196]] : [[Alfons el Cast|Alfons I]] ''el Cast o el Trobador''
*[[ 1196]]- [[1213]] : [[Pere el Catòlic|Pere I]] ''el Catòlic'''''
*[[ 1213]]- [[1276]] : [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] ''el Conqueridor''
*[[ 1276]]- [[1285]] : [[Pere el Gran|Pere II]] ''el Gran''
*[[ 1285]]- [[1291]] : [[Alfons el Franc|Alfons II]] ''el Franc o el Liberal''
*[[ 1291]]- [[1327]] : [[Jaume el Just|Jaume II]] ''el Just''
*[[ 1327]]- [[1336]] : [[Alfons el Benigne|Alfons III]] ''el Benigne''
*[[ 1336]]- [[1387]] : [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] ''el Cerimoniós'' o ''el del Punyalet''
*[[ 1387]]- [[1396]] : [[Joan el Caçador|Joan I]] ''el Caçador'' o ''el Descurat'' o ''l'Amador de la Gentilesa''
*[[ 1396]]- [[1410]] : [[Martí l'Humà|Martí I]] ''l'Humà'' o ''l'Eclesiàstic''
 
Mes tard, durant la [[guerra civil catalana]] al [[segle XV]], l'aspirant al tron de la Corona d'Aragó [[Pere el Conestable de Portugal]] s'autodenominà Pere IV, en lloc de Pere V, que és l'ordinal que li corresponia com a rei d'Aragó.<ref name="FLUVIA-1995/80-82"/>
Les faules mítiques sobre el regne de Sobrarbe foren descartades pel següent cronista oficial del regne d'Aragó, [[Jerónimo Zurita y Castro]], qui en la seva obra [[Anales de la Corona de Aragón]] (1562-1580) creà la tercera numeració dels reis segons l'ordinal que els corresponia com reis d'Aragó, numeració que fou seguida pel també cronista del regne d'Aragó [[Jerónimo de Blancas y Tomás]] en l'obra [[Aragonensium rerum commentarii]] (1588). D'aquesta manera s'inclouen en el còmput d'ordinals tots els reis d'Aragó, inclosos els anteriors a la unió dinàstica amb els comtes de Barcelona, de manera que queden enumerats de la següent manera:
 
* [[1035]] - [[1063]] : [[Ramir I d'Aragó]]
* [[1063]] - [[1094]] : [[Sanç I d'Aragó]]
* [[1094]] - [[1104]] : [[Pere I d'Aragó]]
* [[1104]] - [[1134]] : [[Alfons I d'Aragó]]
* [[1134]] - [[1137]] : [[Ramir II d'Aragó]]
* [[1137]] - [[1162]] : [[Peronella d'Aragó]]
 
*''Unió dinàstica amb els comtes de Barcelona''
 
* [[1162]] - [[1196]] : [[Alfons II d'Aragó]] ''el Cast o el Trobador''
* [[1196]] - [[1213]] : [[Pere II d'Aragó]] ''el Catòlic''
* [[1213]] - [[1276]] : [[Jaume I d'Aragó]] ''el Conqueridor''
* [[1276]] - [[1285]] : [[Pere III d'Aragó]] ''el Gran''
* [[1285]] - [[1291]] : [[Alfons III d'Aragó]] ''el Franc o el Liberal''
* [[1291]] - [[1327]] : [[Jaume II d'Aragó]] ''el Just''
* [[1327]] - [[1336]] : [[Alfons IV d'Aragó]] ''el Benigne''
* [[1336]] - [[1387]] : [[Pere IV d'Aragó]] ''el Cerimoniós'' o ''el del Punyalet''
* [[1387]] - [[1396]] : [[Joan I d'Aragó]] ''el Caçador'' o ''el Descurat'' o ''l'Amador de la Gentilesa''
* [[1396]] - [[1410]] : [[Martí I d'Aragó]] ''l'Humà'' o ''l'Eclesiàstic''
 
*''Compromís de Casp''
 
* [[1412]] - [[1416]] : [[Ferran I d'Aragó]] ''el d'Antequera''
* [[1416]] - [[1458]] : [[Alfons V d'Aragó]] ''el Magnànim''
* [[1458]] - [[1479]] : [[Joan II d'Aragó]] ''el sense Fe''
* [[1479]] - [[1516]] : [[Ferran II d'Aragó]] ''el Catòlic''
 
*''Unió dinàstica amb els reis de Castella''
Seguint la seva tesi, l'heraldista [[Armand de Fluvià]] proposà designar els reis d'Aragó posteriors a la unió dinàstica, amb l'ordinal que els correspondria comptant-los pel comtat de Barcelona, doncs aquest fou el títol que detentaren com a sobirans de Catalunya.<ref>Fluvià. pàg. 38{{cita|Prescindint ara de la qüestió que per a uns Catalunya és només l'anomenat Principat -inclosos, evidentment, els anomenats Comtats ultrapirinencs- i per a alguns altres són els Països Catalans, Catalunya com a entitat política concreta sembla que no hagués existit mai, almenys pel que fa a la denominació del que avui en diem el ''cap d'estat'', perquè mai no ha existit un rei, un comte o un príncep de Catalunya. Aquesta denominació podríem dir que ha estat més geogràfica que política. Políticament el nostre sobirà era el comte -sembla que no es va preocupar mai, en cap moment, d'esdevenir rei o príncep- de Barcelona. En pura lògica, el primitiu comtat de Barcelona començà abastant una àrea al voltant de la ciutat del seu nom, però no s'ha entès mai que aquest comtat va acabar comprenent gairebé tot Catalunya. El terme geogràfic ''Catalunya'' es traduïa políticament en el títol ''comte de Barcelona'', la sobirania del qual s'estenia directament o per vassallatge a l'àmbit territorial dels primitius comtats carolingis. La cosa es féu més confusionària encara a partir, principalment, de la dinastia dels Àustria, quan, per una banda, es parlava del comtat de Barcelona, i per l'altra, del Principat de Catalunya i dels comtats de Roselló i Cerdanya, co si fossin tres coses diferents.}}</ref> Armand de Fluvià admet però que existeix un problema a l'hora d'escollir el nom de país que caldria utilitzar després del numeral, tot recordant que en funció del títol el determinatiu que caldria usar és el de «''de Barcelona''»; tot i així assenyala que per la realitat del país caldria usar «''de Catalunya''», mentre que l'ús tradicional fou el de «''d'Aragó''». En virtut d'això exposat es mostra favorable a innovació creada per [[Max Cahner]], director de l'[[Enciclopèdia Catalana]], d'emprar la fórmula «''de Catalunya-Aragó''». En favor d'aquesta innovació argumenta que la fórmula «''de Catalunya-Aragó''» respondria a la realitat històrica i del territori, i que d'aquesta manera s'obviaria la confusió que origina l'ordinal quan difereix del privatiu d'Aragó. Per contra constata que aquesta innovació molesta als aragonesos i que és una qüestió oberta. Seguint la proposta d'[[Armand de Fluvià]] plasmada en l'[[Enciclopèdia Catalana]] els reis d'Aragó posteriors a la unió dinàstica queden numerats amb els següents ordinals i el determinant «''de Catalunya-Aragó''»:<ref>{{cita|[...] si doncs no considerem viable, derrotistes com sempre, de restaurar l'ús, dels nostres cronistes, notaris i arxivers coetanis, de comptar pel comtat de Barcelona, títol de sobirania que, com és sabut, està pel Principat de Catalunya. En la restauració d'aquest ús hom es troba, és cert, amb el problema de quin nom de país cal utilitzar després del numeral. El títol demana que fem ús del determinatiu ''de Barcelona''; la realitat del país, ''de Catalunya''; l'ús tradicional ''de Aragó''. A vegades hom ha fet ús de la innovació, que tant molesta els aragonesos, de ''de Catalunya-Aragó'', que respon a la realitat històrica i del territori i obvia la confusió que origina el nostre ordinal quan divergeix del privatiu d'Aragó en ésser usat davant del determinatiu tradicional ''d'Aragó''. És una qüestió que, ara com ara, resta en certa manera oberta. Jo, per la meva part, sóc partidari d'emprar el nostre numeral amb la determinació de ''de Catalunya-Aragó'' àdhuc per als Àustria, fins a la fi de les nostres institucions nacionals en 1714-19. }}</ref>
 
* [[1035]] - [[1063]] : [[Ramir I d'Aragó]]
* [[1063]] - [[1094]] : [[Sanç I d'Aragó]]
* [[1094]] - [[1104]] : [[Pere I d'Aragó]]
* [[1104]] - [[1134]] : [[Alfons I d'Aragó]]
* [[1134]] - [[1137]] : [[Ramir II d'Aragó]]
* [[1137]] - [[1162]] : [[Peronella d'Aragó]]
 
*''Unió dinàstica amb els comtes de Barcelona''
 
* [[1162]] - [[1196]] : [[Alfons el Cast|Alfons I de Catalunya-Aragó]] ''el Cast o el Trobador''
* [[1196]] - [[1213]] : [[Pere el Catòlic|Pere I de Catalunya-Aragó]] ''el Catòlic'''''
* [[1213]] - [[1276]] : [[Jaume el Conqueridor|Jaume I de Catalunya-Aragó]] ''el Conqueridor''
* [[1276]] - [[1285]] : [[Pere el Gran|Pere II de Catalunya-Aragó]] ''el Gran''
* [[1285]] - [[1291]] : [[Alfons el Franc|Alfons II de Catalunya-Aragó]] ''el Franc o el Liberal''
* [[1291]] - [[1327]] : [[Jaume el Just|Jaume II de Catalunya-Aragó]] ''el Just''
* [[1327]] - [[1336]] : [[Alfons el Benigne|Alfons III de Catalunya-Aragó]] ''el Benigne''
* [[1336]] - [[1387]] : [[Pere el Cerimoniós|Pere III de Catalunya-Aragó]] ''el Cerimoniós'' o ''el del Punyalet''
* [[1387]] - [[1396]] : [[Joan el Caçador|Joan I de Catalunya-Aragó]] ''el Caçador'' o ''el Descurat'' o ''l'Amador de la Gentilesa''
* [[1396]] - [[1410]] : [[Martí l'Humà|Martí I de Catalunya-Aragó]] ''l'Humà'' o ''l'Eclesiàstic''
 
*''Compromís de Casp''
 
* [[1412]] - [[1416]] : [[Ferran I d'Aragó|Ferran I de Catalunya-Aragó]] ''el d'Antequera''
* [[1416]] - [[1458]] : [[Alfons V d'Aragó|Alfons IV de Catalunya-Aragó]] ''el Magnànim''
* [[1458]] - [[1479]] : [[Joan II d'Aragó|Joan II de Catalunya-Aragó]] ''el sense Fe''
* [[1479]] - [[1516]] : [[Ferran II d'Aragó|Ferran II de Catalunya-Aragó]] ''el Catòlic''
 
*''Unió dinàstica amb els reis de Castella''
 
==Bibliografia==
* '''1960''' {{Citar publicació | cognom= Gimeno Casalduero| nom= Joaquín
| cognom= Gimeno Casalduero
| nom= Joaquín
| article= Sobre las numeraciones de los reyes de Castilla
| url=http://digitum.um.es/xmlui/bitstream/10201/14905/1/02%20vol29%20La%20numeracion%20de%20los%20reyes%20de%20Castilla%20en%20el%20Laberinto%20de%20Juan%20de%20Mena.pdf
| publicació= Nueva Revista de Filología Hispánica| exemplar= Vol. 14, No. 3/4 (Jul. - Dec., 1960)
| data= 1960| pàgines= pp. 271-294
| lloc=
|idioma= castellà| ref =GIMENO-1960}}
| volum=
* '''1994''' {{Citar publicació
| exemplar= Vol. 14, No. 3/4 (Jul. - Dec., 1960)
| cognom= Montaner Frutos| nom= Alberto
| data=
| enllaçautor= Alberto Montaner Frutos| article= Reseña de "Ceremonial de consagración y coronación de los reyes de Aragón. Edición facsímil" | url=http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/19/13/13resenas.pdf|publicació= Nueva Revista de Filología Hispánica|exemplar= Archivo de filología aragonesa; Vol. L
| pàgines= pp. 271-294
|data= 1994|pàgines= pàg. 455 |idioma= castellà| ref =MONTANER-1994}}
| issn=
* {{ref-llibre| cognom= Fluvià i Escorsa
| data =
| nom= Armand | enllaçautor= Armand de Fluvià i Escorsa
| ref =GIMENO-1960
}} {{es}}
* '''1994''' {{Citar publicació
| cognom= Montaner Frutos
| nom= Alberto
| enllaçautor= Alberto Montaner Frutos
| article= Reseña de "Ceremonial de consagración y coronación de los reyes de Aragón. Edición facsímil"
| url=http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/19/13/13resenas.pdf
|publicació= Nueva Revista de Filología Hispánica
|lloc=
|volum=
|exemplar= Archivo de filología aragonesa; Vol. L
|data=
|pàgines= pàg. 455
|issn=
| data =
| ref =MONTANER-1994
}} {{es}}
* '''1995''' {{ref-llibre
| cognom= Fluvià i Escorsa
| nom= Armand
| enllaçautor= Armand de Fluvià i Escorsa
| títol = "Els Quatre Pals. L'escut dels Comtes de Barcelona"
| url= http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/bandera.pdf
| editorial = Ed. Rafael Dalmau Editor (Episodis de la Història, 300)
| isbn = 84-232-0478-2
| data = 1995| ref =FLUVIA-1995
| ref =FLUVIA-1995
}}
* '''1995''' {{ref-llibre
| cognom= Montaner Frutos
| nom= Alberto
| url= http://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/1973
| editorial = Institución «Fernando el Católico»
|idioma= castellà
| pàgines =
| isbn = 84-7820-283-8
| data = 1995| ref =MONTANER-1995}}
* '''2005''' {{Citar publicació
| ref =MONTANER-1995
}} {{es}}
* '''2005''' {{Citar publicació
| cognom= Conde y Delgado de Molina
| nom= Rafael |article= La bula de plomo de los reyes de Aragón y la cruz «de Alcoraz»
| nom= Rafael
| enllaçautor= Rafael Conde y Delgado de Molina
|article= La bula de plomo de los reyes de Aragón y la cruz «de Alcoraz»
|url= http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/25/75/_ebook.pdf
|publicació= Emblemata
|idioma= castellà |exemplar= XI
|lloc=
|data= 2005 |pàgines= pàg. 45559-82
|volum=
|issn= 1137-1056| ref =CONDE-2005}}
|exemplar= XI
|data=
|pàgines= pàg. 59-82
|issn= 1137-1056
| data =
| ref =CONDE-2005
}} {{es}}
 
 
{{ORDENA:Ordinals Dels Reis D'Arago}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Ordinals Dels Reis D'Arago}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:CasalRegne d'Aragó]]
219.983

modificacions