Destructor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Precisions introductòries de terminologia militar.
m Corregit: hi calia la una -> calia autonomia
Línia 9:
El sorgiment i desenvolupament inicial dels destructors va lligat a la invenció del [[torpede]] autopropulsat, cap als anys 1860. Des d'aquest moment petits vaixells [[torpediner]]s tenien el potencial de destruir naus de guerra molt més grans, amb armament més potent i costos molt superiors. Així doncs la posició potències navals es va veure compromesa i es va iniciar un ràpid desenvolupament dels torpediners que, cap al 1880, ja desplaçaven entre 50 i 100 tones, i eren prou ràpids per evadir l'escorta enemiga.
 
Inicialment es va considerar que l'amenaça principal per a les gran naus de combat era de ser atacs amb torpedes mentre estaven ancorats a port. Però a mesura que sorgien nous dissenys de torpedes amb més velocitat i abast també suposaven una amenaça mentre estaven al mar. Per tal de protegir els gran [[cuirassat]]s i altres naus principals es van dissenyar els anomenats ''caçadors'', petits vaixells amb un bon nombre de canons de petit calibre i metralladores, amb la missió d'escoltar les flotes de combat. Per a aquesta tasca els hi calia la una autonomia i qualitat marineres comparables a les de les naus de combat més grans, per això els destructors van anar creixent en eslora i tonatge. Ja en aquella època se'ls començà a anomenar "destructors de torpediners", denominació que aviat es va contraure a tan sols "destructor".
 
Un cop desenvolupats en naus més potents i ràpides, per a caçar els torpediners, també van esdevenir una plataforma ideal per a l'atac amb torpedes; així doncs que es van amb tubs llançatorpedes a més dels canons. Així doncs a finals del s.XIX el paper dels destructors era doble, per una banda protegir a la pròpia flota dels atacs amb torpedes i, per l'altra, realitzar aquests atacs als vaixells de guerra enemics.