Revisió del 12:46, 5 març 2014 modifica CommonsDelinker (discussió \| contribucions) Autopatrullats 56.606 edits m Es retira la imatge Perón_Funeral.jpg perquè l'administrador Fastily l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: Per commons:Commons:Deletion requests/File:Perón Funeral.jpg. ← Edició anterior		Revisió del 19:30, 13 març 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: la USA -> l'USA i Edició següent →
Línia 52: En aquest marc els sindicats van començar un període de gran creixement. Van començar a afiliar massivament als "nous" treballadors, els quals estaven emigrant massivament a la ciutat des de l'interior del país i països limítrofs. Poc després alguns sindicats (especialment els d'ideologia anarquista i comunista) que s'havien mantingut allunyats, la CGT Nº1, la l'USA i els gremis autònoms, comencen a unificar-se entorn de la Secretaria de Treball. Però en sentit contrari, al setembre de 1945, quatre importants sindicats se separen de la CGT: La Fraternitat, la Unió Obrera Tèxtil, la Confederació d'Empleats de Comerç i el Sindicat del Calçat. Enfront dels dirigents sindicals i sindicats que no recolzaven l'aliança sindical amb Perón i Mercante, es va impulsar una política de sindicats paral·lels. La resposta de Perón i del seu col·laborador Mercante a tal desafiament es va traduir en atorgar majors beneficis als sindicats que els recolzaven i reduir personalitat jurídica als gremis opositors, el que implicava paradoxalment una seriosa violació als drets del treballador. Però l'estratègia de Perón per a acumular poder no es limitava a establir aliances amb el moviment obrer sinó que s'estenia també als partits polítics, l'Església Catòlica i les Forces Armades.

Juan Domingo Perón: diferència entre les revisions