La L'[[Ístria veneciana]] va passar a [[Àustria]] el [[1797]] pel [[tractat de Campo Formio]], i fou ocupada per França el [[19 de novembre]] de [[1805]], i per la [[Pau de Presburg]] fou cedida a [[França]] i unida al [[regne napoleònic d'Itàlia]] del [[1 de maig]] de [[1806]] al [[1809]], com a departament d'Ístria, formant des el [[1808]] un ducat concedit al mariscal Bessières. El [[14 d'octubre]] de [[1809]] Napoleò va unir l'Ístria, Trieste i Gorízia a les [[Províncies Il·líries]] formant dues províncies (Trieste i Gorízia) i el 15 d'abril de 1811 va formar la [[intendència d'Ístria]] que fou una provincia del Imperi que del 30 de juny del 1811 al 18 de setembre de 1881 fou dividida en dos districtes militars (Capo d'Istria i Rovigno); l'intendencia fou ocupada a finals de 1813 pels austriacs, els quals van entrar a Trieste el [[30 de maig]] de [[1814]]. Àustria va dividir el territori en els districtes de Trieste i [[Fiume]]. El [[Congrés de Viena]] els va reconeixer la possessió i es va constituir (1816) en part del nominal [[Regne austríac d'Il·líria]]. Àustria va afavorir el poblament d'eslaus (eslovens i croats) per por de les reclamacions italianes. El [[1849]] es va constituir la [[província d'Ístria]] amb una dieta provincial.
Al final de la [[Primera Guerra Mundial]] ([[tractat de Saint-Germain-en-Laye]] del [[1919]]) va passar a Itàlia.
