Boicot: diferència entre les revisions

En el marc de la seva "Guerra Agrària" (1870s-1890s) per aconseguir una redistribució de les terres i millorar la situació dels grangers en lloguer, la ''Irish Land League'' va proposar una rebaixa dels arrendaments que l'administrador va rebutjar, expulsant a continuació a elsals membres de la Lliga de les terres. El seu president, [[Charles Parnell]], va suggerir una alternativa no-violenta per obligar al capità a cedir: suspendre tot tipus de tractes amb ell. Els jornalers es van negar a collir o treballar per ell, els comerços a vendre menjar (que va haver de portar de fora) i el carter local va deixar de dipositar el seu correu. Per recollir la collita va portar cinquanta treballadors del nord d'Irlanda i mil policies i soldats d'escorta, tot i no córrer perill físic; Boycott, cada vegada més aïllat, es va adonar al novembre que els seus esforços havien estat en va, ja que el cost de la collita va ser de 10.000 lliures, molt per sobre del seu valor. Aquest mateix mes, [[The Times]] va utilitzar per primera vegada per descriure la nova forma d'acció el terme «boycott», encunyat pel Fr. John O'Malley de Mayo, que el va trobar més fàcil de pronunciar per als parcers. (Michael Davitt, ''The Fall of Feudalism in Ireland'').