Walla walla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Grup humà|
[[Fitxer:Sahaptin-tribal-chiefs.jpg|right|200px|Uns walla walles]]Els '''walla walla''' eren una tribu ameríndia que parla va una [[Llengües shahaptianes|llengua shahaptiana]], el nom de la qual volia dir "lloc de moltes roques" o "riu petit". Antigament vivien als marges del riu Wallawalla i als més propers del Columbia, entre els actuals estats de [[Washington (estat)|Washington]] i [[Oregon]]. Actualment viuen a la [[Reserva índia de Warm Springs|reserva Warm Springs]] d'Oregon.
|group=Wallawalla
Cap al 1900 havien estat reduïts a 500 invididus. El 1960 hi havia 623 a Oregon, que havien augmetnat el 1980 a 700, però només 100 parlaven la seva llengua.
|image= [[Fitxer:Sahaptin-tribal-chiefs.jpg|220px]]
 
|caption= Capdills wallawala
|poptime= 286<ref>[http://www.census.gov/population/www/cen2000/briefs/phc-t18/index.html Cens d'amerindis per Estats]</ref>
|popplace=[[EUA]] ({{bandera|Oregon}} [[Oregon]])
|rels=
|langs=[[Sahaptin]], [[anglès]]
|related= [[Umatilla]], [[yakama]], [[nez percés]]
}}
Els '''walla walla''' ({{IPAc-en|ˌ|w|ɒ|l|ə|ˈ|w|ɒ|l|ə}}) són una tribu d'[[amerindis dels Estats Units]] que parla va una [[Llengües shahaptianes|llengua shahaptiana]] membre de la cultura del Nord-oest del Pacífic. La duplicació del seu nom expressa forma diminutiva. El nom ''Walla Walla'' és traduït de moltes maneres però l'ús més acceptat és "moltes aigües."<ref>[http://users.michweb.net/~orendon/americans/glosary1.html "Indian Names Of Places"], ''Native American Glossary.'' (retrieved 24 March 2011)</ref>
== Localització ==
Molts walla walla formen part de la [[tribu reconeguda federalment]] de les [[Tribus Confederades de la Reserva índia Umatilla]] i viuen a la [[reserva índia Umatilla]], llevat alguns que formen part de les [[reserva índia Yakama|Tribus i Bandes Confederades de la Nació Yakama]] a Washington. Els walla walla comparteixen terres i estructura governamental amb [[cayuses]] i [[umatilla]] com a part de la Confederació. La [[reserva índia|reserva]] es troba a l'àrea de [[Pendleton (Oregon)]], [[Estats Units]], vora les [[Blue Mountains (Oregon)|Blue Mountains]]. Antigament vivien als marges del riu Wallawalla i als més propers del Columbia, entre els actuals estats de [[Washington (estat)|Washington]] i [[Oregon]].
== Demografia ==
Cap al 1900 havien estat reduïts a 500 invididusindividus. El 1960 hi havia 623 a Oregon, que havien augmetnataugmentat el 1980 a 700, però només 100 parlaven la seva llengua. Segons el [[cens dels Estats Units del 2000]] hi havia 286 individus censats.
== Cultura ==
Representants de la Cultura de l'Altiplà, antigament s'alimentaven d'aglans, arrels i llevors que recollien, així com de la pesca del salmó i dels animalons de la zona que podien caçar.
Els altres trets socials, culturals i religiosos no són gaire diferernts als de les altres tribus shahaptianes de la zona, com els [[umatilla]], [[nez percé]], [[wasco]], [[yakama]] i altres. Actualment, endemés, són molt barrejats amb nez percé i [[cayuses]].
 
== Història ==
El 1804 foren visitats per [[Lewis i Clark]], que donaren els primers descripcions dels memrbesmembres de la tribu, i cap al 1844 foren evangelitzats pels jesuïtes francesos [[Pierre-Jean de Smet]] i companyia.
 
Encara que es mostraren al marge de la Guerra Cayuse, el 1855 el seu cap [[Peo-peo-mox-mox]] dedicí ajudar als [[yakama]] contra els EUA i fou assassinat pel colonel J. Kelly, raó per la qual el 1858 donaren suport a la guerra dels [[Coeur d'Alene]].
Després del conflicte, cap al 1850 foren internats en la [[Reserva índia de Warm Springs|reserva Warm Springs]] d'Oregon, on es dedicaren a l'agricultura i a la ramaderia.
==Notables Walla Walla ==
 
* [[Dan Henderson]] (1970), lluitador olímpic
* [[James Lavadour]] (1951), pintor i impressor
* [[Yellow Bird (cap)|Yellow Bird]]
== Referències ==
{{referències}}
 
{{Commonscat|Walla Walla}}
{{Història nadiua Oregon}}
 
{{ORDENA:Walla Walla}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Grups petunians]]