Marià Fonts Fortuny: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
El seu pare era un hisendat de la Canonja aposentat a Reus. Progressista i amant de la cultura, als 15 anys ja pertanyia a la milícia i en 1838 es trobà en l'[[Primera Guerra Carlina|expedició del Morell i Vilallonga]], on tants liberals reusencs hi van deixar la vida. Funcionari municipal, ocupà el 1854 la secretaria de l'Ajuntament. En esclatar la [[Revolució de Setembre|revolució de setembre]], l'any 1868, van assaltar casa seva i llavors deixà el càrrec i se n'anà de la ciutat. Amb la [[Restauració borbònica|Restauració]] se'l reposà al càrrec el 1874.
 
Als vint anys havia estat redactor del periòdic teatral reusenc ''El Juglar''. Als anys 1847 i 1848 col·lboràlaborà amben el periòdic reusenc ''[[El Mercado]]'', amb articles d'influència [[Étienne Cabet|cabetiana]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Arnabat|nom=Albert|títol=Moviments socials a Reus 1808-1874|pàgines=280-281|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1992|isbn=8460438686}}</ref> . Dirigí el ''[[Diari de Reus|Diario de Reus]]'' i ''[[El Eco del Centro de Lectura]]'' el 1859. Fou redactor de ''[[El Deseo del pueblo]]''. Col·laborà en ''[[Lo Gay Saber]]'' i en els [[Jocs Florals]] des del seu inici. Segons [[Eduard Toda i Güell|Eduard Toda]] "gaudia d'alta estima, era una veritable institució popular, un senyor respectable, de pose tribunícia, amb ulleres d'or i parsimoniós parlar". Va morir de sobte; el mateix dia encara havia treballat a l'Ajuntament<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=77-79|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref>
 
== Referències ==