Curiosity: diferència entre les revisions

| Data de llançament = {{Data inici|2011|11|26}} 15:02:00.211 UTC (16:02 EST)<ref>{{citar ref-web |url=http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/index.html |títol=Curiosity: NASA's Next Mars Rover |data=6 agost 2012 |obra=NASA |consulta=6 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref><ref name="NASA-2">{{citar ref-web |url=http://mars.jpl.nasa.gov/news/whatsnew/index.cfm?FuseAction=ShowNews&NewsID=1185 |títol=NASA's Mars Science Laboratory Launch Rescheduled for Nov. 26 |nom=Allard |cognom=Beutel |data=19 novembre 2011 |obra=[[NASA]] |consulta=3 setembre 2012 |llengua=anglès }}</ref>

<ref>{{citar ref-web|cognom=Martin|nom=Paul K.|títol=NASA’S MANAGEMENT OF THE MARS SCIENCE LABORATORY PROJECT (IG-11-019)|url=http://oig.nasa.gov/audits/reports/FY11/IG-11-019.pdf|obra=NASA Office of Inspector General|consulta=6 agost 2012|data=8 juny 2011 |llengua=anglès }}</ref>

| Aterratge planeta = [[6 d'agost]] de [[2012]] 05:17 UTC <abbr title="Spacecraft Event Time">SCET</abbr><ref name="youtube1">{{citar ref-web|títol=MSL Sol 3 Update|url=http://www.youtube.com/watch?v=6f8HHQ2U2jg|obra=NASA Television|consulta= 9 agost 2012|data= 8 agost 2012 |llengua=anglès }}</ref><br />

Va ser llançat des de [[Cap Canaveral]] el dia 26 de novembre del 2011, a les 16:02 [[CET]] a bord de la nau espacial MSL i va aterrar satisfactòriament a [[Aeolis Palus]], al cràter Gale de Mart el 6 d'agost de 2012, a les 07:17 CET.<ref name="youtube1"/> El punt d’aterratge del ''Curiosity'' (anomenat ''[[Bradbury Landing]]''),<ref name="NASA-20120822">{{citar ref-web |cognom1=Brown |nom1=Dwayne |cognom2=Cole |nom2=Steve |cognom3=Webster |nom3=Guy |cognom4=Agle |nom4=D.C. |títol=NASA Mars Rover Begins Driving at Bradbury Landing |url=http://www.nasa.gov/home/hqnews/2012/aug/HQ_12-292_Mars_Bradbury_Landing.html |data=22 agost 2012 |obra=[[NASA]] |consulta=22 agost 2012 |llengua=anglès }}</ref> és a menys de 2,4 km del centre del punt d'aterratge fixat la NASA pel ''rover'' després d'un viatge de 563,000,000 km.<ref name="autogenerated1">{{cita ref-notícia|títol=Impressive' Curiosity landing only 1.5 miles off, NASA says|url=http://www.cnn.com/2012/08/10/us/mars-curiosity/index.html?eref=mrss_igoogle_cnn|consulta= 10 Augustagost 2012 |llengua=anglès}}</ref>

Alguns dels objectius del ''rover Curiosity'' són obtenir informació del [[Clima de Mart]], de la seva [[Geologia de Mart|geologia]], investigar si la [[vida a Mart]] podria haver estat possible investigant el [[Aigua a Mart|rol de l’aigua]] i estudiant-ne l'[[habitabilitat planetària]], i també preparar una possible futura exploració humana.<ref name="overview">{{citar ref-web|url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/science/objectives/ |títol=Overview |consulta=16 agost 2012 |obra=JPL, NASA |llengua=anglès }}</ref><ref name=goals>{{citar ref-web | url = http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/science/goals/ | títol = Mars Science Laboratory: Mission Science Goals |consulta= 3 setembre 2012|data= agost 2012 | obra =JPL |editorial editor= NASA |llengua=anglès }}</ref>

* '''Dimensions:''' el ''Curiosity'' té una massa de 899 kg incloent-hi 80 kg d'instruments científics.<ref name="MSLUSAToday">{{cita ref-notícia |títol=Troubles parallel ambitions in NASA Mars project |obra=USA Today |url=http://www.usatoday.com/tech/science/space/2008-04-13-mars_N.htm |data=April 14, abril 2008 |consulta=May 27, maig 2009 |nom=Traci |cognom=Watson |llengua=anglès}}</ref> Fa 2,9 m de longitud per 2,7 m d'amplada i 2,2 m d'alçada.<ref name="cnes">{{citar ref-web|url=http://www.cnes.fr/web/CNES-en/5719-msl-09-at-a-glance.php |títol=MSL at a glance - CNES |obra=Cnes.fr |data= |consulta=3 setembre 2012 |llengua=anglès}}</ref>

*'''Font d'energia:''' el ''Curiosity'' funciona amb energia provinent d'un [[generador termoelèctric per radioisòtops]] (RTG), igual que les sondes [[Viking 1]] i [[Viking 2]], que van ser enviades a Mart l'any 1976.<ref name="MMRTG">{{citar ref-web | url=http://www.ne.doe.gov/pdfFiles/MMRTG_Jan2008.pdf | títol=Multi-Mission Radioisotope Thermoelectric Generator |obra=NASA/JPL |data=1 gener 2008|format=PDF |consulta=6 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref>

:Els sistemes d'energia per radioisòtops son generadors que produeixen electricitat a partir de la descomposició natural del [[Isòtops del plutoni#238Pu|plutoni-238]], que és un [[isòtop]] no [[físsil]] del plutoni. La calor generada per la descomposició natural d'aquest isòtop es converteix en electricitat utilitzant [[Termoparell|termoparells]], que proveeixen el ''rover'' d'energia constant al llarg de totes les estacions de l'any i tant de dia com de nit. La calor residual es pot enviar a través de canonades a sistemes calents, alliberant energia elèctrica per al funcionament del vehicle i dels instruments.<ref name="MMRTG"/><ref name="MarsExplorationMMRTG">{{citar ref-web |url=http://www.jpl.nasa.gov/news/fact_sheets/mars-power-heating.pdf |títol=Mars Exploration: Radioisotope Power and Heating for Mars Surface Exploration |format=pdf |obra=NASA/JPL |data=18 abril 2006 |consulta=3 setembre 2012 |llengua=anglès}}</ref> L'RTG del ''Curiosity'' és alimentat per 4,8 kg de [[Diòxid de plutoni|diòxid de plutoni-238]] subministrat pel Departament d'Energia dels Estats Units,<ref>{{citar ref-web | url=http://www.nasa.gov/pdf/604332main_APP%20MSL%20Launch%20Nuclear%20Safety%20FS%203-2-11.pdf | títol=Mars Science Laboratory Launch Nuclear Safety |obra=NASA/JPL/DoE |data=2 març 2011 |consulta=28 novembre 2011 |llengua=anglès}}</ref> empaquetat en 32 cubs, els quals tenen un volum aproximat de 20 cm³.<ref name="MSLUSAToday"/>

:El generador d’energia del ''Curiosity'' és un RTG d’última generació construït per [[Boeing]] i [[Idaho National Laboratory]] anomenat Multi-Mission Radioisotope Thermoelectric Generator o MMRTG.<ref name="MSLPower">{{citar ref-web |url=http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/technology/tech_power.html |títol=Technologies of Broad Benefit: Power |consulta=20 setembre 2008 |archiveurl urlarxiu= http://web.archive.org/web/20080614071650/http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/technology/tech_power.html <!-- Bot retrieved archive --> |archivedate dataarxiu= June 14, juny 2008 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar ref-web | url= https://inlportal.inl.gov/portal/server.pt/community/newsroom/257/feature_story_details/1269?featurestory=DA_584674 | títol = Mars Science Laboratory team accomplishes mission goal by working together |consulta= 2012-08-12 |nom= Teri Ehresman | autor = INL |obra = Idaho National Laboratory |llengua=anglès}}</ref> Basat en la tecnologia clàssica dels RTG, el MMRTG representa una etapa del desenvolupament més compacta i flexible,<ref name="MSLPower"/> i està dissenyat per produir a l’inici de la missió 125 vats d’energia elèctrica i 2.000 vats d’energia tèrmica.<ref name="MMRTG"/><ref name="MarsExplorationMMRTG"/> La producció d’energia per part del MMRTG disminueix amb el temps conforme va disminuint la quantitat de plutoni. Està dissenyat per tenir una vida mínima de 14 anys i per produir 100 vats d’energia passats aquests 14 anys.<ref>{{citar ref-web|url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/technology/technologiesofbroadbenefit/power/ |títol=Mars Science Laboratory – Technologies of Broad Benefit: Power |consulta=23 abril 2011 |obra=NASA/JPL |llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar ref-web|url=http://pdf.aiaa.org/preview/CDReadyMIECEC06_1309/PV2006_4187.pdf |títol=Overview of NASA Program on Development of Radioisotope Power Systems with High Specific Power |authorautor=Ajay K. Misra |data=26 juny 2006 |consulta=12 maig 2009 |obra=NASA/JPL |llengua=anglès}}</ref> El MMRTG pot generar 9 MJ cada dia, que és molt més que l'energia que produïen els [[Panell solar|panells solars]] dels ''[[Mars Exploration Rover]]s'', els quals podien generar aproximadament 2,1 MJ cada dia. Part de l'energia produïda pel MMRTG s'utilitza per carregar dues [[Bateria de ions liti|bateries d’ió liti]] recarregables. Això permet que es puguin satisfer demandes d'energia puntuals del ''rover'' quan aquest necessita durant un temps més energia de la que pot produir el generador. Cada bateria té una capacitat de 42 [[Ampere-hora|amper-hora]].

* '''Sistema de rebuig de calor:''' la temperatura al lloc d'aterratge de Mart pot anar dels +30 als -127 °C al llarg de l'any marcià, per això cal un sistema tèrmic que escalfi el ''rover''. El sistema tèrmic pot aconseguir això de diferents maneres: passivament, a través de la dissipació de calor per part dels components interns; amb escalfadors elèctrics col·locats estratègicament en components clau, i utilitzant el sistema de rebuig de calor (HRS) del ''rover''.<ref name="DESCANSO">{{citationcitar ref|nom= Andre Makovsky, Peter Ilott, Jim Taylor | contribution citació= Mars Science Laboratory Telecommunications System Design- Article 14 | títol = DESCANSO Design and Performance Summary Series |obra = Jet Propulsion Laboratory - NASA | lloc = Pasadena, California |data= novembre 2009| contribution-url = http://descanso.jpl.nasa.gov/DPSummary/Descanso14_MSL_Telecom.pdf |consulta= 7 agost 2012|llengua=anglès }}</ref> Aquest sistema utilitza un fluid bombejat a través de 60 m de canonades que recorren el cos del ''Curiosity'' de manera que els components més sensibles es mantenen a temperatures òptimes.<ref name="HRS">{{citar ref-web|nom=Susan |cognom=Watanabe | url=http://www1.nasa.gov/mission_pages/mars/images/20081209_msl.html |títol=Keeping it Cool (...or Warm!) |data=9 agost de 2009 |obra=NASA/JPL |consulta=19 de gener 2011 |llengua=anglès }}</ref> Aquest circuit també té la funció de rebutjar la calor quan el ''rover'' s'escalfa massa, i també pot captar la calor residual produïda pel generador, mitjançant el bombeig del fluid a través de dos intercanviadors de calor muntats al costat de l'RTG. L'HRS també és capaç de refredar els components del ''rover'' en cas de necessitat.<ref name="HRS"/>

* '''Ordinadors:''' el ''Curiosity'' porta dos ordinadors idèntics incorporats que s’anomenen Rover Computer Element (RCE). Aquests contenen memòries [[Resistència contra la radiació|endurides contra la radiació]] per poder suportar les grans quantitats de radiació provinents de l’espai i per protegir-lo dels cicles d’apagada del ''rover''. Cada memòria dels ordinadors inclou 256 [[Kilobyte|kB]] d’[[EEPROM]], 256 [[MB]] de [[DRAM]] i 2 [[Gigabyte|GB]] de [[memòria flaix]],<ref name="Brains">{{citar ref-web|url=http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/mission/rover/brains/ |títol=Mars Science Laboratory: Mission: Rover: Brains |consulta=17 març 2009 |obra=NASA/JPL |llengua=anglès }}</ref> en comparació als 3 MB d'EEPROM, 128 MB de DRAM i 256 MB de memòria flaix que duien els ''Mars Exploration Rovers''.<ref>{{citar ref-publicació |cognom=Bajracharya |nom=Max | coautors=Mark W. Maimone; Daniel Helmick | article=Autonomy for Mars rovers: past, present, and future | publicació=Computer | volum=41| exemplar=12 |pàgines=45 | data=desembre 2008 | issn=0018-9162|llengua=anglès }}</ref>

:Els ordinadors RCE utilitzen una [[CPU]] [[RAD750]], que és un successor del [[RAD6000]] utilitzat en els ''Mars Exploration Rovers''.<ref>{{cite press release |url=http://www.baesystems.com/Newsroom/NewsReleases/autoGen_108517143749.html |title=BAE Systems Computers to Manage Data Processing and Command For Upcoming Satellite Missions |date=June 17, juny 2008 |accessdate=November 17, novembre 2008 |work=BAE Systems |language=anglès }}</ref><ref>{{citar ref-web|url=http://www.baesystems.com/BAEProd/groups/public/documents/bae_publication/bae_pdf_eis_2008-08-1.pdf |títol=E&ISNow — Media gets closer look at Manassas |data=1 agost 2008 |consulta=17 novembre 2008 |obra=BAE Systems |llengua=anglès}} {{dead link|data=novembre de 2013|bot=H3llBot}}</ref> La CPU RAD750 té capacitat per 400 [[MIPS]], mentre que la RAD6000 tenia capacitat per 35 MIPS.<ref>{{cita ref-notícia |títol=RAD750 radiation-hardened PowerPC microprocessor |obra=BAE Systems |url=http://www.baesystems.com/download/BAES_052281/Space-Products--RAD750-component |format=PDF |data=1 juliol 2008 |consulta=7 setembre 2009 |llengua=anglès }}</ref><ref>{{cita ref-notícia |títol=RAD6000 Space Computers |obra=BAE Systems |url=http://www.baesystems.com/BAEProd/groups/public/documents/bae_publication/bae_pdf_eis_sfrwre.pdf |format=PDF |data=23 juny 2008 |consulta=7 setembre 2009 |llengua=anglès}}</ref> Dels dos ordinadors, n’hi ha un que està configurat per funcionar de ''[[backup]]'' i en cas de problemes amb l'ordinador principal n'assumiria el seu rol.<ref name="Brains"/>

* '''Comunicacions:''' el ''Curiosity'' està equipat amb un [[Transponedor|transmissor i receptor]] de [[Banda X|bandes X]] que pot comunicar-se directament amb la Terra i una [[Ràdio Definida per Software|ràdio definida per software]] [[UHF]] Electra-Lite per comunicar-se amb els orbitadors de Mart.<ref name="DESCANSO"/> La comunicació amb els orbitadors és el camí principal que utilitza el ''rover'' per enviar les dades recollides a la Terra, ja que aquests tenen més energia i antenes més llargues i això els permet realitzar transmissions d’informació més ràpides.<ref name="DESCANSO"/> El ''rover'' també té dues ràdios UHF<ref name="DESCANSO"/> que envien senyals al satèl·lit [[Mars Odyssey]] i aquest els envia a la Terra. De mitjana es necessiten 14 minuts i 6 segons per enviar senyals de la Terra a Mart i viceversa.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.wolframalpha.com/input/?i=mars+earth+distance+ |títol=Mars-Earth distance in light minutes |obra=WolframAlpha |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès }}</ref> El ''Curiosity'' es pot comunicar amb la Terra directament a una velocitat de fins a 32 kbit/s, però la major part de la transferència de dades la fa mitjançant els orbitadors [[Mars Reconnaissance Orbiter]] i [[2001 Mars Odyssey|Odyssey orbiter]]. La velocitat de transferència de dades entre el ''Curiosity'' i cada orbitador pot arribar als 2 Mbit/s i als 256 kbit/s respectivament, però cada orbitador només es pot comunicar amb el ''Curiosity'' durant 8 minuts cada dia.<ref>{{citar ref-web |url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/communicationwithearth/data/ |títol=Curiosity's data communication with Earth |obra=NASA |consulta= 7agost 2012|llengua=anglès }}</ref>

:El ''[[Jet Propulsion Laboratory]]'' (JPL) és el ''hub'' de distribució de dades central on els productes de dades seleccionats són proporcionats als diferents llocs d'operacions científiques, segons sigui necessari.<ref name="DESCANSO"/> En aterrar, la [[telemetria]] es va monitoritzar mitjançant tres orbitadors, depenent de la seva localització dinàmica. Aquests orbitadors eren: el [[Mars Odyssey]], el [[Mars Reconnaissance Orbiter]] i el satèl·lit de l’[[Agència Espacial Europea|ESA]] [[Mars Express]].<ref> {{cita ref-notícia | títol = ESA spacecraft records crucial NASA signals from Mars |data= 7 Augustagost 2012 | url = http://www.marsdaily.com/reports/ESA_spacecraft_records_crucial_NASA_signals_from_Mars_999.html | obra = Mars Daily |consulta= 3 setembre 2012|llengua=anglès }}</ref>

* '''Sistemes de mobilitat:''' igual que els ''rovers'' de les missions prèvies [[Mars Exploration Rover]] i [[Mars Pathfinder]], el ''Curiosity'' està equipat amb sis rodes de 50 cm de diàmetre muntades en una suspensió ''[[rocker-bogie]]''. A diferència dels seus predecessors, el sistema de suspensió també va servir com a tren d'aterratge.<ref>{{citar ref-web |títol=Next Mars Rover Sports a Set of New Wheels |url=http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/msl20100701.html |obra=NASA/JPL|llengua=anglès }}</ref><ref>{{citar ref-web | url = http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/building_curiosity.html | títol = Watch NASA's Next Mars Rover Being Built Via Live 'Curiosity Cam' |consulta= 16 agost 2012 |data= 13 setembre 2011 | obra= NASA|llengua=anglès }}</ref> Cada roda té tacs, i s'activen i s'orienten de manera independent, proporcionant una millor adherència del ''rover'' quan escala terrenys de sorra tova i quan es mou per damunt de les pedres. Cada roda del davant i del darrere es pot adreçar independentment, permetent que el ''rover'' giri sobre si mateix i que pugui fer revolts arquejats.<ref name="DESCANSO"/> Cada roda té un patró que ajuda a mantenir la tracció i deixa roderes amb marques sobre la superfície de Mart que després s’utilitzen per mesurar la distància recorreguda gràcies a les càmeres de bord. El patró de les rodes és el [[codi Morse]] per dir “JPL” (•--- •--• •-••).<ref>{{citar ref-web|títol=New Mars Rover to Feature Morse Code|url=http://www.arrl.org/news/new-mars-rover-to-feature-morse-code|obra=National Association for Amateur Radio|llengua=anglès }}</ref> El ''rover'' és capaç d'escalar dunes de sorra amb pendents de fins a 12,5 graus.<ref> {{cita ref-notícia |nom= Jeffrey Marlow | títol = Looking Toward the Open Road |data= 29 agost 2012 |obra = NASA | url = http://mars.jpl.nasa.gov/blogs/index.cfm?FuseAction=ShowBlogs&BlogsID=249 | obra = JPL - Martian Diaries |consulta= 3 setembre 2012 |llengua=anglès }}</ref> També pot suportar una inclinació d'almenys 50 graus en qualsevol direcció sense bolcar, però els sensors limiten automàticament el ''rover'' i no permeten que s'inclini més de 30 graus.<ref name="DESCANSO"/>

:El ''Curiosity'' és capaç de superar obstacles de fins a 65 cm d’alçada.<ref name=facts> [http://www.jpl.nasa.gov/news/fact_sheets/mars-science-laboratory.pdf MSL – Fulla de fets {{en}}]</ref> Des de la seva base fins al terra hi ha una alçada de 60 cm.<ref name='first drive'>[http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/timeline/firstdrive/ Primera conducció {{en}}]</ref> La velocitat màxima de navegació automàtica s'estima que és d'uns 200 m per dia, depenent d'una sèrie de variables com ara els nivells d'energia, la dificultat del terreny, el lliscament i la visibilitat.<ref name=facts/> El ''rover'' va aterrar a aproximadament 10 km del peu de la [[Muntanya Sharp]]<ref> {{cita ref-notícia |nom= Steve |cognom= Gorman | títol = Curiosity beams Mars images back |data= 8 agost 2011 | url =http://www.stuff.co.nz/science/7437621/Curiosity-beams-Mars-images-back | obra = Stuff - Science |consulta= 8 agost 2012 |llengua=anglès }}</ref> i s'espera que recorri un mínim de 19 km durant el seus primers dos anys de missió.<ref name="home">{{citar ref-web |url=http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/overview/ |títol=Mars Science Laboratory — Homepage |obra =NASA|llengua=anglès }}</ref> Pot arribar a desplaçar-se a una velocitat de 90 m/h, però la seva velocitat mitjana és de 30 m/h.<ref name="home"/>

L'estratègia general per l'anàlisi de mostres consisteix a utilitzar càmeres d'alta resolució per buscar trets destacables de Mart que siguin d'interès. Si una superfície en concret és interessant, el ''Curiosity'' pot evaporar-ne una petita part amb un làser d'infrarojos i examinar la [[signatura espectral]] resultant per esbrinar la composició elemental de la roca en qüestió. Si encara es manté l'interès per aquella superfície, el ''rover'' pot fer servir un [[microscopi]] i un [[Espectroscòpia de raigs X|espectròmetre de raigs X]] per examinar-la de més a prop. El ''Curiosity'' també pot perforar roques i treure'n mostres en pols per analitzar amb dues caixes d'anàlisi d'alt espectre (SAM, de l'anglès Sample Analysis at Mars) que porta incorporades el mateix ''rover'',<ref>{{cita ref-notícia |nom=Jonathan |cognom=Amos |títol=Gale Crater: Geological 'sweet shop' awaits Mars rover |data=3 agost 2012 |url=http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-19112800 |obra=BBC News |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès }}</ref> amb una capacitat màxima de 74 mostres.<ref name="MSLSAM">{{citar ref-web |url=http://msl-scicorner.jpl.nasa.gov/Instruments/SAM/ |títol=MSL Science Corner: Sample Analysis at Mars (SAM) |obra=NASA/JPL |consulta=9 setembre 2009 |llengua=anglès }}</ref> Les càmeres MastCam, Mars Hand Lens Imager (MAHLI) i Mars Descent Imager (MARDI) van ser creades per l'empresa [[Malin Space Science Systems]] i comparteixen components, com ara un processador d'imatges electrònic, un [[sensor CCD]] de 1600x1200 i un [[filtre mosaic de Bayer]].<ref>{{cita publicació |url=http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1214.pdf |títol=The Mast Cameras and Mars Descent Imager (MARDI) for the 2009 Mars Science Laboratory |format=pdf |cognom1=Malin|nom1=M. C.|cognom2=Bell|nom2=J. F.|cognom3=Cameron|nom3=J.|cognom4=Dietrich|nom4=W. E.|cognom5=Edgett|nom5=K. S.|cognom6=Hallet|nom6=B.|cognom7=Herkenhoff|nom7=K. E.|cognom8=Lemmon|nom8=M. T.|cognom9=Parker|nom9=T. J.|volum=36|data=2005|pàgines=1214|publicació=36th Annual Lunar and Planetary Science Conference|llengua=anglès}}</ref><ref name="MastCam">{{citar ref-web |url=http://msl-scicorner.jpl.nasa.gov/Instruments/Mastcam/ |títol=Mast Camera (Mastcam) |obra=NASA/JPL |consulta=18 març 2009 |llengua=anglès}}</ref><ref name="MAHLI">{{citar ref-web |url=http://msl-scicorner.jpl.nasa.gov/Instruments/MAHLI/ |títol=Mars Hand Lens Imager (MAHLI) |obra=NASA/JPL |consulta=23 març 2009 |llengua=anglès}}</ref><ref name="MARDI">{{citar ref-web |url=http://msl-scicorner.jpl.nasa.gov/Instruments/MARDI/ |títol=Mars Descent Imager (MARDI) |obra=NASA/JPL |consulta=3 abril 2009 |llengua=anglès}}</ref><ref name="MastCamDescription">{{citar ref-web |url=http://www.msss.com/msl/mastcam/MastCam_description.html |títol=Mars Science Laboratory (MSL): Mast Camera (Mastcam): Instrument Description |obra=Malin Space Science Systems |consulta=19 abril 2009|llengua=anglès }}</ref><ref>{{citar ref-web |url=http://www.marstoday.com/news/viewsr.html?pid=25991 |títol=Mars Science Laboratory Instrumentation Announcement from Alan Stern and Jim Green, NASA Headquarters |obra=MarsToday.com |data=8 novembre 2007 |consulta=6 agost 2012 |autors=Stern, Alan; Jim Green|llengua=anglès }}</ref>

Una de les càmeres MastCam és la MAC (de l'anglès Medium Angle Camera), que té una [[distància focal]] de 34 mm i un camp de visió de 15 graus. L'altra càmera MastCam és la NAC (de l'anglès Narrow Angle Camera), que té una distància focal de 100 mm i un camp de visió de 5,1 graus.<ref name="MastCam"/> L'empresa Malin també va dissenyar dues Mastcams amb [[zoom]],<ref>{{citar ref-web |url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/instruments/radiationdetectors/dan/ |títol=Mars Science Laboratory: Mission |obra=NASA JPL |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès }}</ref> però no es van fer servir pel ''Curiosity'' perquè no hi havia prou temps per provar el nou maquinari, ja que s'aproximava la data de llançament.<ref>{{cita ref-notícia|cognom=David|nom=Leonard|títol=NASA Nixes 3-D Camera for Next Mars Rover|url=http://www.space.com/11241-nasa-mars-rover-3d-camera-james-cameron.html|consulta=6 agost 2012|obra=Space.com|data=28 març 2011|llengua=anglès }}</ref>

La ChemCam està formada per una combinació d’instruments que en formen un de sol: un sistema d’[[espectroscòpia de plasma induïda per làser]] (LIBS, de l’anglès Laser-induced breakdown spectroscopy),una càmera coneguda com a Remote Micro Imager (RMI) i un telescopi.<ref name="FuncionamentChemCam">{{citar ref-web | url = http://www.msl-chemcam.com/index.php?menu=inc&page_consult=textes&rubrique=64&sousrubrique=224&soussousrubrique=0&titre_url=ChemCam - How does ChemCam work? | títol = How Does ChemCam Work? |consulta= 20 agost 2012 |data= 2011 | obra = ChemCam Team|llengua=anglès }}</ref> El propòsit del LIBS és proporcionar compostos elementals de roca i sòl, mentre que la RMI donarà als científics que treballen amb la ChemCam imatges d'alta resolució de les zones de mostreig de les roques i el sòl que estudia el LIBS.<ref name="MSLChemCam">{{citar ref-web |url=http://msl-scicorner.jpl.nasa.gov/Instruments/ChemCam/ |títol=MSL Science Corner: Chemistry & Camera (ChemCam) |obra=NASA/JPL |consulta=9 setembre 2009 |llengua=anglès }}</ref> El LIBS pot apuntar a una roca o a una mostra de sòl que estigui fins a 7 m de distància i vaporitzar-ne una petita fracció i observar després l'espectre de llum emès per la mostra vaporitzada. Per vaporitzar una mostra utilitza fins a 75 microimpulsos de 5 nanosegons amb un làser de llum infraroja i una longitud d'ona de 1067 nm.<ref name="FuncionamentChemCam"/><ref>{{citar ref-web |url=http://libs.lanl.gov/ChemCam_Fact_Sheet.pdf |títol=ChemCam Fact Sheet |consulta=30 agost 2012 |format=pdf |cognom=Wiens |nom=Roger C. |coautors=Equip científic de la Chem Cam|data=juliol del 2004 |obra= |editor= |llengua=anglès |llengua=anglès }}</ref> Els [[Espectròmetre|espectròmetres]] de la ChemCam tenen la capacitat de detectar fins a 6.144 longituds d'ona diferents de llum ultraviolada, visible i infraroja.<ref>{{citar ref-web | url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/news/whatsnew/index.cfm?FuseAction=ShowNews&NewsID=1315 - Rover's Laser Instrument Zaps First Martian Rock. | títol=Rover's Laser Instrument Zaps First Martian Rock. |consulta= 20 agost 2012 |data= 2012|llengua=anglès }}</ref> L'equip de la ChemCam espera analitzar dotze mostres de roques marcianes al dia.<ref name="FuncionamentChemCam"/>

El ''Curiosity'' té dos parells de càmeres de navegació en blanc i negre muntades al pal del ''rover'' que l'ajuden en la [[Navegació#Navegació terrestre|navegació]].<ref name="MSLPhotosynth">{{citar ref-web |url=http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/multimedia/interactives/photosynth/ |títol=Mars Science Laboratory Rover in the JPL Mars Yard |obra=NASA/JPL |consulta=10 maig 2009|llengua=anglès }}</ref><ref name="NavCameras">{{citar ref-web |url=http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/mission/rover/eyesandother/ |títol=Mars Science Laboratory: Mission: Rover: Eyes and Other Senses: Two Engineering Navcams (Navigation Cameras) |obra=NASA/JPL |consulta=4 abril 2009 |llengua=anglès }}</ref> Les càmeres tenen un [[angle de visió]] de 45 graus i utilitzen llum visible per obtenir [[Estereoscòpia|imatges estereogràfiques en 3D]].<ref name="NavCameras"/><ref>[http://www.planetary.org/blogs/emily-lakdawalla/2012/08080751-curiosity-first-navcam-pan-3d.html Primer Mosaic de la NavCam {{en}}]</ref> Aquestes càmeres utilitzen el format de compressió d'imatge [[ICER]], tal com ja succeïa amb les càmeres utilitzades en les missions [[Mars Pathfinder]].

El REMS és una estació meteorològica que duu el ''Curiosity'' a bord i que li permet mesurar la humitat, la pressió, la temperatura, la velocitat i direcció del vent, i la radiació ultraviolada.<ref>{{citar ref-web|obra=Pierre und Marie Curie University |url=http://www-mars.lmd.jussieu.fr/paris2011/abstracts/gomez-elvira_paris2011.pdf |títol=Rover Environmental Monitoring Station for MSL mission | obra=4th International workshop on the Mars Atmosphere: modelling and observations |data=febrer 2011 |consulta=6 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref> Aquesta tecnologia és d'aportació espanyola en col·laboració amb l'Institut Meteorològic Finès. L'equip d'investigació espanyol va ser liderat per Javier Gómez-Elvira del Centro de Astrobiología de Madrid.<ref name="MSLREMS">{{citar ref-web |url=http://msl-scicorner.jpl.nasa.gov/Instruments/REMS/ |títol=MSL Science Corner: Rover Environmental Monitoring Station (REMS) |obra=NASA/JPL |consulta=9 setembre 2009|llengua=anglès }}</ref><ref>{{citar ref-web|url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/news/pdfs/MSL_Fact_Sheet-20100916.pdf|títol=Mars Science Laboratory Fact Sheet|obra=NASA/JPL|consulta=20 juny 2011 |llengua=anglès}}</ref> L'estació incorpora un sensor de vent que conté un xip de silici que va ser dissenyat i fabricat per investigadors de la [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]]. Per mesurar el vent el sensor es basa en un principi físic conegut com [[Anemòmetre#Anemòmetres de filferro calent|anemometria de fil calent]].<ref>{{citar ref-web |url=http://www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/un-peu-a-mart-amb-el-2018curiosity2019?set_language=ca |títol=Un peu a Mart, amb el ‘Curiosity’ |consulta=1 setembre 2012 |obra= |editor=UPC |data=6 de març 2012 }}</ref>

El ''Curiosity'' té quatre parells de càmeres de navegació en blanc i negre –dues al davant i dues al darrere- anomenades HazCams (acrònim de l’anglès:Hazard Avoidance Cameras).<ref name="HazardAvoidanceCameras">{{citar ref-web |url=http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/mission/rover/eyesandother/ |títol=Mars Science Laboratory: Mission: Rover: Eyes and Other Senses: Four Engineering Hazcams (Hazard Avoidance Cameras) |obra=NASA/JPL |consulta=4 abril 2009 |llengua=anglès }}</ref><ref name="MSLPhotosynth"/> S’utilitzen per evitar possibles perills durant els desplaçaments del ''rover'' i també per col·locar de forma segura el braç robòtic sobre roques i mostres del sòl.<ref name="HazardAvoidanceCameras"/> Les càmeres utilitzen llum visible per obtenir [[Estereoscòpia|imatges estereogràfiques en 3D]].<ref name="HazardAvoidanceCameras"/> Tenen un camp de visió de 120 graus i poden mapar el terreny que hi hagi fins a 3 m davant del ''rover''.<ref name="HazardAvoidanceCameras"/> Les imatges que capten les HazCams protegeixen el ''rover'' de possibles col·lisions contra obstacles no previstos i funciona en conjunció amb un software que permet al ''rover'' prendre ell mateix les decisions per la seva pròpia seguretat.<ref name="HazardAvoidanceCameras"/>

Aquest aparell pot irradiar les mostres amb [[partícules alfa]] i mapar l’espectre de [[raigs X]] que són reemesos per tal de determinar la composició elemental de les mostres.<ref name="MSLAPXS">{{citar ref-web |url=http://msl-scicorner.jpl.nasa.gov/Instruments/APXS/ |títol=MSL Science Corner: Alpha Particle X-ray Spectrometer (APXS) |obra=NASA/JPL |consulta=9 setembre 2009 |llengua=anglès }}</ref> L'APXS del ''Curiosity'' va ser desenvolupat per l'[[Agència Espacial del Canadà]].<ref name="MSLAPXS"/> La companyia canadenca aeroespacial [[MacDonald Dettwiler]] va ser la responsable del disseny d’enginyeria i de la fabricació de l’APXS. L’APXS s’aprofita de l’[[emissió de raigs X induïda per partícules]] (PIXE) prèviament utilitzada pel ''[[Mars Pathfinder]]'' i pels ''[[Mars Exploration Rover]]s''.<ref name="MSLAPXS"/><ref>{{cita publicació|títol=The new Athena alpha particle X-ray spectrometer for the Mars Exploration Rovers|autors= R. Rieder, R. Gellert, J. Brückner, G. Klingelhöfer, G. Dreibus, A. Yen, S. W. Squyres|publicació= J. Geophysical Research|data= 2003|volum= 108|pàgines= 8066|llengua=anglès }}</ref>

El CheMin (acrònim de l'anglès ''Chemistry and Mineralogy'') és un instrument que utilitza la [[difracció de raigs X en pols]] i que també pot fer servir [[fluorescència]] de raigs X.<ref>{{citar ref-web |url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/instruments/spectrometers/chemin/ |títol=MSL Chemistry & Mineralogy X-ray diffraction(CheMin) |obra=NASA/JPL |consulta=25 novembre 2011 |llengua=anglès }}</ref> El CheMin és un dels quatre [[espectròmetre]]s del ''Curiosity''. La seva funció és identificar i quantificar els minerals presents a Mart. Va ser creat per David Blake a l'Ames Research Center de la [[NASA]] i al ''[[Jet Propulsion Laboratory]]''. <ref>{{cita publicació|títol= Field deployment of a portable X-ray diffraction/X-ray fluorescence instrument on Mars analog terrain |autors= Sarrazin P., Blake D., Feldman S., Chipera S., Vaniman D., Bish D.|publicació= Powder Diffraction|volum= 20|exemplar= 2|pàgines= 128–133|data=2005|llengua=anglès }}</ref> El ''rover'' pot foradar mostres de pedres i a través d'un tub recollir la mostra resultant en pols i analitzar-la amb el CheMin. Aquest aparell dirigeix un feix de [[raigs X]] cap a la pols i l'estructura cristal·lina dels minerals el desvia en un angle característic depenent del mineral, fet que permet als científics identificar quin mineral està sent analitzat.

El conjunt d'instruments SAM (acrònim de l'anglès ''Sample Analysis at Mars'') permeten al ''Curiosity'' analitzar compostos orgànics i gasos tant de l'atmosfera com de mostres sòlides. Consisteix en una sèrie d'instruments fabricats per la [[Centre de Vol Espacial Goddard]] de la NASA, el Laboratoire Inter-Universitaire des Systèmes Atmosphériques i l'empresa Honybee Robotics, juntament amb altres col·laboradors externs.<ref name="MSLSAM"/><ref>{{cita publicació |cognom=Cabane |nom=M. |coautors=''et al.'' |data=2004 |títol=Did life exist on Mars? Search for organic and inorganic signatures, one of the goals for "SAM" (sample analysis at Mars) |url=http://fingerprintsoflife.pbworks.com/f/cabane2004.pdf |publicació=[[Advances in Space Research]] |volum=33 |exemplar=12 |pàgines=2240–2245 |llengua=anglès}}</ref><ref name="SAM">{{citar ref-web |data=October octubre 2008 |url=http://ael.gsfc.nasa.gov/marsSAM.shtml |títol=Sample Analysis at Mars (SAM) Instrument Suite |obra=[[NASA]] |consulta=9 octubre 2009|llengua=anglès }}</ref> Els tres aparells principals del SAM són un [[espectròmetre de masses basat en un quadrupol]], un [[cromatògraf de gasos]] i un [[espectròmetre de làser sintonitzable]]. Aquests instruments tenen per objectiu mesurar de forma precisa les proporcions d'[[isòtops]] d'oxigen i carboni en el diòxid de carboni i el metà de l'atmosfera marciana per tal de distingir si tenen un origen [[biològic]] o [[Geoquímica|geoquímic]].<ref name="MSLSAM"/><ref name="SAM"/><ref>{{citar ref-web|url=http://www.astrobio.net/news/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=2765&mode=thread&order=0&thold=0 |títol=Making Sense of Mars Methane|consulta=8 octubre, 2008 |cognom=Tenenbaum |nom=D. |data=9 juny 2008 |obra=Astrobiology Magazine |llengua=anglès }}</ref><ref>{{cita publicació | cognom=Tarsitano |nom=C. G. |cognom2=Webster |nom2=C. R. |data=2007 | títol=Multilaser Herriott cell for planetary tunable laser spectrometers |publicació=[[Applied Optics]] |volum=46 |exemplar=28 | pàgines=6923–6935 |llengua=anglès }}</ref><ref name="Mah2012">{{cita publicació | cognom1=Mahaffy | nom1=Paul R. | coautors=''et al.'' |data=2012 | títol=The Sample Analysis at Mars Investigation and Instrument Suite |publicació=Space Science Reviews |volum= |exemplar= |pàgines= |llengua=anglès}}</ref>

Aquest va ser el primer de deu aparells del MSL que va ser activat. La seva primera funció va ser caracteritzar l'ampli espectre de radiació ambiental trobada dins de la nau en la fase de creuer. L'objectiu de fer aquests mesuraments era determinar la viabilitat i les necessitats de protecció d'una potencial exploració humana. Una segona funció d'aquest instrument és caracteritzar la radiació ambiental a la superfície de Mart, cosa que va començar a fer tan bon punt va aterrar.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.boulder.swri.edu/~hassler/rad/ |títol=SwRI Radiation Assessment Detector (RAD) Homepage |obra=Southwest Research Institute |consulta=19 gener 2011|llengua=anglès}}</ref>

Aquest aparell consisteix en una font d'impulsos de [[neutrons]] i un detector per mesurar l'[[hidrogen]] o el gel i l'aigua que hi hagi a la superfície de Mart o a prop de la superfície. L'aparell va ser subministrat per l'[[Agència Espacial Federal Russa]]<ref>{{citar ref-web |url=http://msl-scicorner.jpl.nasa.gov/Instruments/DAN/ |títol=MSL Science Corner: Dynamic Albedo of Neutrons (DAN) |obra=NASA/JPL |consulta=9 setembre 2009}}</ref><ref>{{cita publicació | títol =The Dynamic Albedo of Neutrons (DAN) Experiment for NASA's 2009 Mars Science Laboratory | data =2008 | cognom1 =Litvak | nom1 =M.L. | cognom2 =Mitrofanov | nom2 =I.G. | cognom3 =Barmakov | nom3 =Yu.N. | cognom4 =Behar | nom4 =A. | cognom5 =Bitulev | nom5 =A. | cognom6 =Bobrovnitsky | nom6 =Yu. | cognom7 =Bogolubov | nom7 =E.P. | cognom8 =Boynton | nom8 =W.V. | cognom9 =Bragin | nom9 =S.I. |publicació=Astrobiology |volum=8 |exemplar=3 | pàgines =605–12 |llengua=anglès}}</ref> i finançat per [[Rússia]].<ref>{{citar ref-web |url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/instruments/radiationdetectors/dan/ |títol=Mars Science Laboratory: Mission |obra=NASA JPL |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès}}</ref>

Durant el descens a la superfície marciana la càmera MARDI va fer fotografies en colot de 1600x1200 [[píxel]]s amb un temps d'exposició d'1,3 milisegons. Va començar a fer-les quan era a una distància de 3,7 km de la superfície i en va seguir fent durant gairebé 2 minuts a un ritme de cinc [[fotogrames per segon]] fins que va estar a 5 m del terra.<ref name="MARDI"/><ref>{{citar ref-web | url = http://www.msss.com/msl/mardi/news/12Nov07/index.html | títol = Mars Descent Imager (MARDI) Update |obra = Malin Space Science Systems |data= 12 novembre 2007|consulta= 6 agost 2012|llengua=anglès }}</ref> Té una escala de píxels que va dels 1,5 m a 2 km de distància fins als 1,5 mm quan està a 2 m i té un camp de visió circular de 90 graus. La MARDI té 8 [[Gigabyte|GB]] de memòria interna i és capaç de guardar més de 4.000 imatges [[RAW]]. Les imatges capturades amb la MARDI van permetre que es pugues fer un mapa del terreny que envolta la zona d'aterratge del ''Curiosity''.<ref name="MARDI"/> La càmera JunoCam, de la sonda [[Juno (sonda)|Juno]], està basada en la MARDI.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.msss.com/all_projects/junocam.php |títol= Junocam, Juno Jupiter Orbiter |obra=Malin Space Science Systems |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès}}</ref>

El ''Curiosity'' té un braç de 2,1  amb un extrem en forma de creu que conté cinc dispositius que poden girar en un rang de 350 graus.<ref name='rover arm'> {{citar ref-web | url = http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/rover/arm/ | títol = Curiosity Rover - Arm and Hand |consulta= 21 agost 2012 | obra = JPL |ediotr = NASA|llengua=anglès }}</ref><ref name='Test challenges'> {{citar ref-web | url = http://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/casi.ntrs.nasa.gov/20100021927_2010023816.pdf | títol = Mars Science Laboratory Sample Acquisition, Sample Processing and Handling: Subsystem Design and Test Challenges |consulta= 21 agost 2012 |nom= Louise Jandura | format = PDF | obre = JPL |editor = NASA|llengua=anglès}}</ref> El braç utilitza tres juntures per estirar-se cap endavant i per plegar-se quan el ''rover'' es desplaça. Aquest braç pesa 30 kg i té un diàmetre, contant les eines que hi té muntades, de 60 cm<ref name='stretches arm'> {{cita ref-notícia | títol = Curiosity Stretches its Arm |data= 21 agost 2012 |obra = NASA | url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/news/whatsnew/index.cfm?FuseAction=ShowNews&NewsID=1317 | obra = [[Jet Propulsion Laboratory|JPL]] |consulta= 21 agost 2012|llengua=anglès}}</ref>

Dos dels cinc dispositius són instruments en si, l'APXS i la càmera MAHLI. Els altres tres estan associats amb l'adquisició i la preparació de mostres i són: un trepant, un raspall i un mecanisme per recollir, tamisar i fraccionar les mostres de roques i sòl en pols.<ref name='rover arm'/><ref name='stretches arm'/> El forat que pot fer el trepant en una roca té un diàmetre d'1,6 cm i de 5 cm de profunditat.<ref name='Test challenges'/><ref name='Washington U'> {{citar ref-web | url = http://earthweb.ess.washington.edu/ess-306/MSL-PIP.pdf | títol = MSL Participating Scientists Program - Proposal Information Package |consulta= 21 agost 2012 |data= 14 desembre 2010 | format = PDF |obra = Washington University|llengua=anglès }}</ref> El braç del ''rover'' permet situar l'APXS i la MAHLI a prop dels seus objectius i també obtenir mostres en pols de l'interior de les roques i dur-les fins al SAM i el CheMin dins del rover.<ref name='Test challenges'/>

El ''Curiosity'' fa 2,9 m de longitud per 2,7 m d’amplada i 2,2 m d’alçada.<ref name="cnes"/> És més gran que els ''Mars Exploration Rovers'', que feien 1,5 m de longitud i tenen una massa de 174 kg incloent-hi els 6,8 kg d’instruments científics, en comparació als 900 kg del ''Curiosity''.<ref name="MSLUSAToday"/><ref>{{cite video | title=Mars Rovers: Pathfinder, MER (Spirit and Opportunity), and MSL | url=http://www.youtube.com/watch?v=D7kBTZAGhbs | location=Pasadena, California |date=12 abril 2008 |accessdate= 22 setembre 2011 |language=anglès}}</ref><ref>{{citar ref-web |url=http://marsrovers.jpl.nasa.gov/newsroom/merlaunch.pdf |títol=Mars Exploration Rover Launches |format=PDF |data=juny 2003 |obra=NASA |consulta=6 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref> En comparació a les càmeres PanCam de l{{'}}''Spirit'' i l{{'}}''Opportunity'', la MastCam-34 té una [[resolució òptica]] 1,25 vegades més alta i la MastCam-100 té una resolució òptica 3,67 vegades més gran.<ref name="MastCamDescription"/>

[[Fitxer:Curiosity Cradled by Gale Crater.jpg|thumb|L'[[Aeolis Mons]] s'eleva des del centre del [[Gale (cràter marcià)|cràter Gale]]. El <span style="color:green">punt verd</span> marca la zona d'aterratge del ''Curiosity'', [[Aeolis Palus]].<ref name="Gale Crater3">{{cita ref-notícia | cognom1=Amos | nom1=Jonathan | títol=Mars rover aims for deep crater |data=22 juliol 2011 | url=http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-14249524 |obra=BBC News |consulta=22 juliol 2011 |llengua=anglès}}</ref><ref name="ellipse">{{cita ref-notícia |autor=Amos, Jonathan |títol=Nasa's Curiosity rover targets smaller landing zone |data=12 juny 2012 |url=http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-18401248 |obra=BBC News |consulta=12 juny 2012 |llengua=anglès}}</ref> El nord és cap avall.]]

Després del primer seminari per escollir el lloc d'aterratge del ''Curiosity'', es van proposar 33 zones d'aterratge potencials.<ref name="nasa9">{{citar ref-web | url=http://marsoweb.nas.nasa.gov/landingsites/msl/memoranda/MSL_Eng_User_Guide_v3.pdf | títol=MSL Landing Site Selection User’s Guide to Engineering Constraints |consulta=29 maig 2007 |data=12 juny 2006 |format=PDF |llengua=anglès}}</ref> Quan es va celebrar el segon seminari, cap a finals del 2007, la llista de llocs potencials havia crescut fins a gairebé 50 punts diferents d'aterratge<ref name="Second MSL Landing Site Workshop">{{citar ref-web | url=http://marsoweb.nas.nasa.gov/landingsites/msl2009/workshops/2nd_workshop/2nd_announcement.html | títol=Second MSL Landing Site Workshop|llengua=anglès }}</ref> i, en acabar el seminari, la llista es va reduir a només sis llocs<ref name="MSL3WorkshopVotes">{{citar ref-web | url=http://marsoweb.nas.nasa.gov/landingsites/msl2009/workshops/3rd_workshop/talks/MSL_Wkshp3_vote_chart.pdf |format=PDF | títol=MSL Workshop Voting Chart |data=18 setembre 2008|llengua=anglès }}</ref><ref>{{citar ref-web | url=http://hirise.lpl.arizona.edu/HiBlog/?p=131 | títol=Reconnaissance of MSL Sites |consulta=21 octubre 2008 |data=4 gener 2008 |obra=HiBlog |autor=GuyMac |llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar ref-web | url=http://mepag.jpl.nasa.gov/calendar/MEPAG_Newsletter(08_19C3B3.pdf |format=PDF | títol=Mars Exploration Science Monthly Newsletter |data=1 agost 2008 |llengua=anglès}}</ref> Al novembre de l'any 2008, en un tercer seminari, els caps del projecte van reduir la llista a aquests quatre llocs d'aterratge:<ref>{{citar ref-web | url=http://www.marstoday.com/news/viewpr.rss.html?pid=26970 | títol=Site List Narrows For NASA's Next Mars Landing |data=19 novembre 2008 |consulta=21 abril 2009 |obra=MarsToday |llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar ref-web | url=http://webgis.wr.usgs.gov/msl/ | títol=Current MSL Landing Sites |consulta=4 gener 2010 |obra =NASA |llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar ref-web | url=http://www.youtube.com/watch?v=sfYK8r6tlrg| títol=Looking at Landing Sites for the Mars Science Laboratory|data=17 maig 2009 |consulta=28 maig 2009 |obra=YouTube|obra =NASA/JPL |llengua=anglès}}</ref><ref name="ISStD">{{citar ref-web | url=http://marsoweb.nas.nasa.gov/landingsites/index.html | títol=Final 7 Prospective Landing Sites |consulta=9 febrer 2009 |obra =NASA |data=19 febrer 2009 |llengua=anglès}}</ref>

El ''Curiosity'' va aterrar a la Fulla de Yellowknife, al Quad 51 d'[[Aeolis Palus]] al [[Gale (cràter marcià)|cràter Gale]].<ref name="NASA-20120810">{{citar ref-web |coautors=[[NASA|NASA Staff]] |títol=Curiosity's Quad - IMAGE |url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/multimedia/images/?ImageID=4408 |data= 10 agost 2012 |obra=[[NASA]] |consulta= 11 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref><ref name="NASA-20120809">{{citar ref-web |cognom1=Agle |nom1=DC |cognom2=Webster |nom2=Guy |cognom3=Brown |nom3=Dwayne |títol=NASA's Curiosity Beams Back a Color 360 of Gale Crate |url=http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/news/msl20120809.html |data= 9 agost 2012 |obra=[[NASA]] |consulta= 11 agost 2012 |llengua=anglès }}</ref><ref name="BBC-20120809">{{cita ref-notícia |cognom=Amos |nom=Jonathan |títol=Mars rover makes first colour panorama |url=http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-19201742 |data= 9 agost 2012 |obra=[[BBC News]] |consulta= 9 agost 2012 |llengua=anglès }}</ref><ref name="USA-20120809">{{cita ref-notícia |cognom=Halvorson |nom=Todd |títol=Quad 51: Name of Mars base evokes rich parallels on Earth |url=http://www.usatoday.com/tech/science/space/story/2012-08-09/mars-panorama-curiosity-quad-51/56922978/1 |data= 9 agost 2012 |obra=[[USA Today]] |consulta=12 agost 2012|llengua=anglès }}</ref> Aquesta zona s'ha rebatejat amb el nom de ''[[Bradbury Landing]]'' (zona d'aterratge Bradbury en català) en honor a [[Ray Bradbury]], autor d'obres de ciència-ficció.<ref name="NASA-20120822" /> El cràter Gale, que s’estima que es va formar per un impacte fa uns tres mil cinc-cents milions d’anys, es creu que que s’ha anat omplint gradualment per sedimentació, primer dipositant-se els sediments per l'aigua i després pel vent fins que es va cobrir completament. Després l’erosió del vent es creu que hauria anat retirant els sediments deixant una muntanya de 5,5 km d’alçada, anomenada [[Aeolis Mons]] o Muntanya Sharp, al centre del cràter, que fa 154 km. Per això es creu que el ''Curiosity'' pot tenir l’oportunitat d’estudiar dos mil milions d’anys d’història marciana analitzant els sediments que han quedat exposats a la muntanya. A més, el seu lloc d’aterratge es creu que és a damunt o a prop d’un [[ventall al·luvial]], que se suposa que és el resultat d’un fluix d’aigua subterrània, ja sigui abans de la deposició dels sediments erosionats o en algun altre moment més proper en la història geològica marciana.<ref>{{citar ref-web|url=http://www.nature.com/news/crater-mound-a-prize-and-puzzle-for-mars-rover-1.11122|títol=Crater mound a prize and puzzle for Mars rover|obra=Nature|nom=Eric|cognom=Hand|data=3 agost 2012|consulta=6 agost 2012|llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar ref-web |url=http://themis.mars.asu.edu/feature/22 |títol=Gale Crater's History Book |obra=Mars Odyssey THEMIS |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès}}</ref>

Els ''rovers'' enviats per la NASA a Mart amb anterioritat, es van activar un cop aterrats a la superfície marciana i, per tant, estaven apagats durant l'entrada a l'atmosfera marciana, el descens i l'aterratge. El ''Curiosity'', en canvi, ja estava actiu quan va tocar la superfície de Mart i va fer servir el seu sistema de suspensió per suavitzar l'aterratge.<ref>{{cita ref-notícia | títol = Why NASA's Mars Curiosity Rover landing will be "Seven Minutes of Absolute Terror" |data= 28 juny 2012 |obra = Centre National d'Etudes Spatiales (CNES) | url = http://smsc.cnes.fr/MSL/GP_actualites.htm | editor = NASA |consulta=13 juliol 2012 |llengua=anglès}}</ref>

El ''Curiosity'' va canviar la seva configuració de vol per una configuració d'aterratge mentre la nau MSL el despenjava simultàniament amb una corda de 20 m per aconseguir un aterratge suau a la superfície de Mart.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/multimedia/gallery/pia13282.html |títol=Final Minutes of Curiosity's Arrival at Mars |obra=NASA/JPL |consulta=8 abril 2011 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar ref-web |url=http://blogs.scientificamerican.com/guest-blog/2011/11/28/sky-crane-how-to-land-curiosity-on-the-surface-of-mars/ |títol=Sky Crane – how to land Curiosity on the surface of Mars |coautors=Teitel, Amy Shira |data=28 novembre 2011 |obra=Scientific American |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès }}</ref><ref>{{cita ref-notícia |nom= Mike Snider | títol = Mars rover lands on Xbox Live |data= 17 maig 2012 | url = http://www.usatoday.com/tech/science/space/story/2012-07-16/nasa-mars-rover-game/56253212/1 | obra = USA Today | coautors=Snider, Mike|consulta= 27 juliol 2012 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar ref-web|títol=Mars Science Laboratory: Entry, Descent, and Landing System Performance| url=http://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/casi.ntrs.nasa.gov/20090007730_2009006430.pdf |obra=[[NASA]]|data=març 2006|pàgines=7 |llengua=anglès}}</ref> Un cop les rodes del ''rover'' van tocar el terra, va esperar dos segons per confirmar que era damunt de terra ferma i va accionar uns perns explosius que van permetre que el ''rover'' es desenganxés de la corda. Aleshores, la nau que ajudava al ''Curiosity'' en l'aterratge va anar caient fins a estavellar-se contra el terra i el ''rover'' es va començar a preparar per iniciar la part científica de la missió.<ref name="ellipse"/>

Entre el 23 i el 29 de març de 2009, el públic general va votar en una enquesta oberta que hi havia al web de la [[NASA]] per escollir el nom del ''rover'' d’entre 9 noms finalistes.<ref name="MSLNameWebsite">{{citar ref-web | títol=Name NASA's Next Mars Rover | url=http://marsrovername.jpl.nasa.gov/ |obra =NASA/JPL |data=27 maig 2009 |consulta=27 maig 2009 |llengua=anglès}}</ref> Aquests noms eren: ''Adventure, Amelia, Journey, Perception, Pursuit, Sunrise, Vision, Wonder'' i ''Curiosity''.<ref>[http://marsrovername.jpl.nasa.gov/SubmitVoteForm/index.cfm?CFID=1772436&CFTOKEN=96037829 ''Nom del mars rover'' {{en}}]</ref> El 27 de maig de 2009 es va anunciar que el nom guanyador era el de ''Curiosity''. El nom havia estat proposat per Clara Ma, una nena de 12 anys de [[Kansas]], en un concurs de redaccions.<ref name="MSLNameWebsite"/> En un fragment de la redacció s’hi podia llegir: «la curiositat és la passió que ens mou a través de la nostra vida quotidiana».<ref name="redaccio">{{citar ref-web |títol=NASA's Curiosity rover flying to Mars with Obama's, others' autographs on board|url=http://www.collectspace.com/news/news-112611a.html|consulta=11 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref>

A la [[NASA TV]], durant la matinada catalana del 6 d'agost del 2012, es podia veure un vídeo en directe amb les primeres imatges de la superfície de Mart i amb entrevistes als membres de la missió. El web de la NASA va deixar de ser accessible durant una estona a causa del gran nombre de persones que l'estaven visitant.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.nasa.gov/externalflash/mars/curiosity_news3.html |títol=Curiosity Lands on Mars |obra=[[NASA TV]]|consulta= 6 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref> Unes 1.000 persones es van reunir a la plaça [[Times Square]] de [[Nova York]], on s'hi va poder veure l'emissió en directe de l'aterratge del Curiosity en una pantalla gegant.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.space.com/16950-nasa-mars-rover-landing-times-square.html |títol=Huge Crowds Watched NASA Rover Land on Mars from NYC's Times Square|obra =Space.com|consulta= 8 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref>

El 13 d'agost de 2012, el president dels Estats Units, [[Barack Obama]], va trucar mentre era a bord de l'[[Air Force One]] als membres de la NASA que van participar en l'aterratge del ''Curiosity'' per felicitar-los, i els va dir: «Sou l'exemple de l'enginy i del coneixement americà. Realment aquest és un èxit increïble.».<ref name="NYT-20120813">{{cita ref-notícia |cognom=Chang |nom=Kenneth |títol=Mars Looks Quite Familiar, if Only on the Surface|url=http://www.nytimes.com/2012/08/14/science/space/mars-looks-quite-familiar-if-only-on-the-surface.html|data=13 agost 2012 |obra=[[New York Times]] |consulta=14 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{cite video |year=2012 |títol=Barack Obama felicitant als membres de la missió (minut 7:20) |url=http://mars.jpl.nasa.gov/multimedia/videos/movies/msl20120813_obamacall/msl20120813_obamacall-320.mov |format=.mov |language=anglès |obra=NASA |consulta=3 setembre 2012 }}</ref>

Segons els científics de l'Institut de Conservació Getty a [[Los Angeles]], [[Califòrnia]], l'instrument CheMin que hi ha a bord del ''Curiosity'' podria ser un mitjà potencialment valuós per examinar obres d'art antigues sense danyar-les. Fins fa poc, hi havia pocs aparells que estiguessin disponibles per determinar la composició d'una mostra física sense tallar-ne una part que fos prou petita com per no danyar l'obra d'art. El CheMin, en canvi, dirigeix un feix de [[raigs X]] en partícules de 400 [[micròmetres]]<ref>{{citar ref-web|títol=inXitu Press Release|url=http://www.inxitu.com/new/pdf/NASA%20invention%20of%20the%20year%20award%20v2.pdf|data= 10 març 2011|consulta= 13 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref> i llegeix la [[radiació]] que li torna [[Dispersió (física)|dispersada]] per determinar la composició d'un artefacte en qüestió de minuts. Els enginyers van crear una versió més petita i portàtil del CheMin anomenada ''X-Duetto''. Actualment l'utilitzen els científics del Getty per analitzar una col·lecció d'antiguitats del museu i de les ruïnes romanes d'[[Herculà]], [[Itàlia]].<ref>{{citar ref-web|títol=Martian rover tech has an eye for priceless works of art |url=http://www.newscientist.com/blogs/onepercent/2012/08/martian-rover-tech.html?DCMP=OTC-rss&nsref=online-news |data=10 agost 2012 |consulta=13 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref>

Abans de l'aterratge, la NASA i [[Microsoft]] van treure el "Mars Rover Landing", un joc gratuït descarregable per [[Xbox Live]] que utilitza el [[Kinect]] per captar els moviments corporals, fet que permet als usuaris simular la seqüència d'aterratge del ''Curiosity''.<ref>{{citar ref-web| |url=http://www.newsday.com/business/technology/warp-pipe-1.1521604/mars-rover-landing-with-kinect-for-the-xbox-360-1.3886958 |títol='Mars Rover Landing' with Kinect for the Xbox 360 |obra=Newsday.com |data= |consulta=8 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref>

La NASA va donar al públic general l'oportunitat d'enviar els seus noms a Mart. Més d'1,2 milions de persones d'arreu del món hi van participar, i els seus noms es van gravar en [[silici]] utilitzant una màquina de feix d'electrons que s'utilitza per fabricar microdispositius al ''[[Jet Propulsion Laboratory]]'', i el microxip resultant amb tots els noms es va instal·lar a la coberta del ''Curiosity''.<ref>{{citar ref-web | url = http://marsparticipate.jpl.nasa.gov/msl/participate/sendyourname/worldmap/ | títol = Send Your Name to Mars |consulta= 2012-08-07 | data = 2010 | obra = NASA |llengua=anglès}}</ref> Seguint una tradició de 40 anys, es va instal·lar al ''Curiosity'' una Placa Presidencial amb les signatures del president Barack Obama i el vicepresident [[Joe Biden]]. En una altra part del rover hi ha l'autògraf de Clara Ma, la nena de Kansas que va batejar el ''Curiosity''.<ref name="redaccio"/>

A Catalunya, l’aterratge del ''Curiosity'' va ser notícia a tots els diaris de tirada nacional. La majoria d’aquests diaris van destacar el fet que el ''rover'' dugués un component dissenyat i fabricat a la [[UPC]] per mesurar la velocitat i la direcció del vent a Mart.<ref>{{cita ref-notícia |nom= |cognom= |coautors= |títol=El 'Curiosity' inclou un microxip de disseny català |url=http://www.ara.cat/societat/Curiosity-inclou-microxip-disseny-catala_0_750525069.html |agència=[[EFE]] |editorial=[[Diari Ara]] |data=6 agost 2012 |consulta=3 setembre 2012 }}</ref><ref>{{cita ref-notícia |nom= |cognom= |coautors= |títol=Los chips de la UPC aterrizan en Marte para medir la velocidad del viento |url=http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120806/54334230970/los-chips-de-la-upc-aterrizan-en-marte-para-medir-la-velocidad-del-viento.html |obra=[[La Vanguardia]] |data=6 agost 2012 |consulta=3 setembre 2012 |llengua=castellà }}</ref><ref>{{cita ref-notícia |nom=Michele |cognom=Catanzaro |coautors= |títol=El 'Curiosity' lleva hasta Marte un laboratorio del CSIC y la Politècnica |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/curiosity-lleva-hasta-marte-laboratorio-del-csic-politecnica-2179496 |obra=[[El Periódico de Catalunya]] |data=6 agost 2012 |consulta=3 setembre 2012 |llengua=castellà}}</ref><ref>{{cita ref-notícia |nom= |cognom= |coautors= |títol=La UPC participa en la missió amb un xip per mesurar el vent |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/566008-la-upc-participa-en-la-missio-amb-un-xip-per-mesurar-el-vent.html |obra=[[El Punt Avui]] |data=7 agost 2012 |consulta=3 setembre 2012 }}</ref> La notícia de l'arribada del ''Curiosity'' a Mart també va generar debats curiosos, com el de decidir com s'havia de dir a l'arribada del ''rover'': aterratge o amartizatge.<ref>{{cita ref-notícia |nom= |cognom= |coautors= |títol='Aterrizar', mejor que 'amartizar' |url=http://www.lavanguardia.com/cultura/20120803/54333771772/aterrizar-mejor-que-amartizar.html |obra=La Vanguardia |data=3 agost 2012|consulta=3 setembre 2012 }}</ref><ref>{{cita ref-notícia |nom= |cognom= |coautors= |títol=El Curiosity, ha “aterrat” realment a Mart? |url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4033290/20120808/curiosity-aterrat-realment-mart.html |obra=[[Vilaweb]] |data=8 agost 2012 |consulta=3 setembre 2012 }}</ref>

|Fitxer:673885main PIA15986-full full.jpg|Aquesta fotografia mostra al fons [[Aeolis Mons]] (o Muntanya Sharp), el principal objectiu científic de la missió (6 d’agost de 2012).<ref name="PHYS-20120815">{{citar ref-web |cognom=Williams|nom=John |títol=A 360-degree 'street view' from Mars|url=http://phys.org/news/2012-08-degree-street-view-mars.html |data=15 agost 2012 |obra=PhysOrg |consulta=16 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref>