Lar: diferència entre les revisions

3 octets eliminats ,  fa 8 anys
m
Revertides les edicions de 81.184.74.154 (discussió) a l'última versió de TronaBot
Cap resum de modificació
m (Revertides les edicions de 81.184.74.154 (discussió) a l'última versió de TronaBot)
{{vegeu|les deïtats romanes|Lar (desambiguació)}}
[[Fitxer:Lar romano de bronce (M.A.N. Inv.2943) 01.jpg|thumb|180px|right|Lar de bronze del [[segle I]] ([[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya|M.A.N.]], [[Madrid]]).]]
Els '''lars''' (''Lares'') eren unes divinitats de la [[mitologia romana]] que formaven part dels cultes familiars. L'origen es remunta als cultes dels [[etrusc]]s vers els déus familiars. Segons [[Ovidi]], són descendents de la [[nimfa]] [[Lara (mitologia)|Lara]] i de [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]], i tenien gairebé les mateixes atribucions d'aquest déu com la nutelatutela de la llar i de la família, i la protecció a les cruïlles de camins. Un altre origen és la paraula etrusca Lar (senyor o heroi).
 
La religió de l'[[antiga Roma]] presentava dos vessants: els cultes públics o estatals i els cultes privats o domèstics (''lares domestici'' i ''lares publici''). Dins els cultes domèstics se situa l'adoració dels anomenats ''dii familiaris'' o déus de la família. Entre aquests es troben els ''lares loci'', la funció primordial dels quals era vetllar pel territori en el qual es trobava la casa familiar. Tant és així, que abans que la propietat privada fos regulada pel dret, eren els lars els encarregats d'evitar que els estranys s'endinsessin en terres alienes mitjançant l'amenaça d'alguna [[malaltia]] que podia arribar a ser mortal. Amb el temps els ''manes'' d'una casa van quedar més connectats amb el lloc d'enterrament i els ''lares domestici'' amb la terra i la casa. Només els esperits dels bons homes eren honorats com a ''lares'', i les dones no podien esdevenir ''lares'', però sί els infants de més de 40 dies. Els ''lares domestici'' corresponen als grecs {{polytonic|ἥρως ἐπώνυμος o ὁ κατ' οἰκίαν ἥρως}}. Els ''lares familiari'' eren inseparables d'una família i quan canviava d'adreça se n'anaven amb ells.
Les famílies romanes sentien una gran veneració pels lars, que representaven en forma de petites estàtues. Aquestes es col·locaven tant dins com fora de la casa a petits altars o ''[[lararium]]'', on es realitzaven les ofrenes o se'ls resaven oracions. En la cases o ''domus'', el [[larari]] solia situar-se a l'[[Atri (pati)|atri]], el més a prop possible de la porta principal. En el cas dels apartaments o ''insulae'', el larari es col·locava a prop de la cuina, encara que en una mateixa casa n'hi podia haver més d'un i no era estrany col·locar-los als dormitoris. El que era important, tanmateix, és que no estiguessin en llocs poc transitats o amagats, a fi que no quedessin ignorats, oblidats o robats. En definitiva formaven un membre més de la família (''[[gens (família)|Gens]]'').
 
En els primers temps de la cultura romana cada casa tenia alemanysalmenys una petita estàtua. Més endavant sorgiria una certa confusió entre aquestes icones i les dels ''[[manes]]'', ànimes dels avantpassats morts .
 
[[Fitxer:Lararium, Pompeji.JPG|thumb|180px|right|Altar d'un ''lararium'' a [[Pompeia]].]]
 
[[Plini el Vell|PilingiPlini]] distingeix molt be als lars públics dels domèstics. Els públics foren adorats no sols a Roma sinó en altres ciutats, de fet en totes les que seguien el model romà o el llatí. Entres els lars públics hi havia els ''lares praestites'' o ''lares compitales'' (lars de les cruïlles) que eren de fet els mateixos i es distingien per les cerimònies d'adoració. Els ''lares praestites'' eren considerats protectors de la ciutat i tenien el seu temple a l'anomenada ''Via Sacra'' pop del ''compitum'', pel que foren anomenats compitales; el seu temple tenia dos imatges, probablement les de [[Ròmul i Rem]]; als lars se'ls [[sacrifici|sacrificaven]] [[gossos]]; quan es parlava dels ''lares compitales'' es pensava més aviat en protectors de parts de la ciutat i sota aquest nom hi havia força [[capella (arquitectura)|capelles]] (''aediculae'') a Roma.
 
En temps d'[[August]] el ''genius Augusti'' fou incorporat als ''lares praestites''. La resta dels lares públics foren: