Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: patrimoni -> patrimoni, ja que pe |
m Corregit: de el -> del nord |
||
Línia 16:
En 1625, tot i les subvencions rebudes d'Espanya i el Papa, Ferran estava en una mala situació financera. Per tal de reunir un exèrcit imperial per continuar la guerra, es va dirigir a [[Albert de Wallenstein]], un dels homes més rics de Bohèmia: aquest últim va acceptar amb la condició que tindria el control total sobre la direcció de la guerra, així com sobre el botí fet durant les operacions. [[Wallenstein]] va ser capaç de reclutar uns 30.000 homes (posteriorment ampliat fins a 100.000), amb el que va poder derrotar als protestants de [[Silèsia]], [[Anhalt]] i [[Dinamarca]]. Arran dels aclaparadors èxits militars catòlics, el 1629 Ferran va promulgar l'[[Edicte de Restitució]], pel qual totes les terres arrabassades als catòlics després de la [[pau de Passau]] de [[1552]], serien retornats.
Les seves noves demandes catòliques van fer que els protestants amenaçats greument, cridessin en ajut a [[Gustau Adolf II]], rei de [[Suècia]]. A més, alguns dels aliats catòlics de Ferran va començar a queixar-se de l'excessiu poder adquirit per Wallenstein, així com del mètode implacable que va utilitzar per finançar el seu enorme exèrcit. Ferran va respondre acomiadant al general de Bohèmia el 1630. La direcció de la guerra a partir de llavors va ser assignat a Tilly, que fou incapaç d'aturar la marxa del suec des
Tilly va morir el [[1632]]. Wallenstein fou cridat altre cop i va ser capaç de reunir un exèrcit en només una setmana, i d'expulsar als suecs de Bohèmia. Al novembre de 1632 els catòlics van ser derrotats a la batalla de [[Lützen]] (1632), però llavors va morir [[Gustau II Adolf]] i va seguir un període d'operacions menors, potser a causa de la conducta ambigua de Wallenstein, que va acabar amb el seu assassinat el 1634, que podria haver estat ordenat pel propi Ferran.
| |||