Samòsata: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més tard residencia del
m Corregit: de el -> del temps
Línia 1:
'''Samòsata''' ([[armeni]] {{lang|hy|Շամշատ, Šamšat}}, [[grec]] {{lang|grc|Σαμόσατα, Samósata}}) fou una [[ciutat]] a la riba de l'[[Eufrates]], [[capital]] de [[Commagena]]. Cal no confondre Samòsata amb [[Arsamosata]], més a l'est (a una situació exacta desconeguda). S'ha confós sovint amb la clàssica Arsomasata, àrab Shimshat. Actualment ha sorgit una nova ciutat que es diu [[Samsat]] i està a [[Turquia]], [[província d'Adıyaman]].
 
Samòsata era una ciutat fortificada, probablement d'origen [[Poble hitita|hitita]]. La tradició diu que fou fundada per Sames, sàtrapa de Commagena. A la ciutat hi havia el palau dels reis de Commagena i més tard residencia del governador de la província romana. També hi havia un pont que creuava l'Eufrates i per tant era un lloc fortificat. Temporalment va portar el nom d'Antioquia de Commagena (Αντιόχεια τῆς Κομμαγηνῆς) i fou la capital del regne hel·lenístic de la Commagena des de vers el 160 aC fins a la conquesta romana. Fou temporalment ocupada per [[Marc Antoni]] durant la seva campanya a [[Síria (província romana)|Síria]]. El [[segle I]], [[Ceseni Pet]], prefecte de Síria durant el regnat de [[Vespasià]], va descobrir que el rei [[Antíoc IV de Commagena]] preparava una aliança amb els parts als que oferia pas pel pont i la ciutat, i va ocupar preventivament la ciutat, i el rei fou deposat i Commagena annexionada ([[73]]). Com a capital de província (metròpolis), des de eldel temps d'Adrià fou seu de la Legio VI Ferrata i després de la Legio XVI Flavia Firma i era estació final de diverses rutes militars. Hi va néixer Llucià o Lucià (120-192) un famós escriptor còmic que va escriure els considerats primers llibres futuristes.
 
El [[297]] foren martiritzats a la ciutat set cristians: Abibus, Hipparchus, Jacob, Lolià, Paragnus, Philotheus i Romà. Aquí va néixer al [[segle III]] el bisbe [[Pau de Samosata]], cap dels elqasites (una orde dels essenis gnòstics), que va predicar idees adopcionistes que van derivar més tard en el [[paulicians]] i [[Bogomils|bogomilites]]. També al costat de Samòsata (a una poble de la rodalia) va néixer sant Daniel l'Estilita. El 325 el bisbe local Peperi va ser present al concili de Nicea. Al 380 el bisbe sant Eusebi de Samòsata, opositor ferotge dels arrians, fou assassinat per una dona arriana el 380 (la seva festa se celebra el 22 de juny); al segle següent era bisbe Andreu, un vigorós opositor de [[Ciril d'Alexandria]] i del Concili d'Efes. Cabot dona la llista de 28 bisbes jacobites i d'altra banda encara avui dia és seu titular de l'església catòlica (vacant des de 1967 al morir el seu bisbe).