Skopje: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'Skopje -> de Skopje és |
m Corregit: de el -> del 1888 |
||
Línia 33:
Vers el [[980]], els bizantins foren derrotats al pas de les muntanyes Haemos pels búlgars però, 21 anys després, a començaments del [[segle XI]], [[Basili II]] Bulgaròctonos va derrotar completament als búlgars a la vora de Skopia. Els búlgars es van revoltar el [[1040]] i es van apoderar de la ciutat, però finalment foren derrotats; el [[1071]], altre cop revoltats sota la direcció del senyor local d'Uskub Jordi Vojtej, van fracassar igualment. El [[1198]], restaurat l'estat búlgar, Skopia en va passar a formar part, i la van conservar fins al [[1277]]. En aquest any va passar als bizantins sota [[Miquel VIII Paleòleg]], però el serbis la van ocupar el [[1282]] fins al [[1355]]. Des el [[1346]] va ser capital de la Gran Sèrbia d'[[Esteve Dushan]]. A la seva mort el [[1355]] va passar a [[Vukasin|Vukašin Mrnjavčević]] i al seu fill Marco Kraleviti ([[1356]]-[[1389]]). El [[1389]] <ref> L'Enciclopèdia de l'Islam diu que fou a començaments del 1392 potser el 6 de gener </ref> va ser ocupada pels turcs otomans i llavors fou coneguda amb el nom [[turc]] ''Üsküb'' ('''Uskub''') o ''Uskup'' durant el mig mil·lenni de domini otomà.
Üsküb es va convertir en la capital del ''[[wilayat]]'' (districte) de [[Kosovo]]; va començar el seu desenvolupament al segle XV en part aturat per un terratrèmol el 1533, i després un incendi el 1594; va tenir un gran desenvolupament en tots els camps als segles XVI i XVII i va esdevenir una de les principals viles de la Rumèlia. Evliya Çelebi la va visitar al segle XVII i en dona una extensa descripció. El 26 i [[27 d'octubre]] de [[1689]] va ser saquejada i incendiada pel general [[Àustria|austríac]] [[Picolomini]] durant la [[Santa Lliga (1683)|guerra de la Santa Lliga]], en la que els imperials van tenir el suport de rebels locals serbis; el 1690 ja tornava a estar en mans otomanes però havia quedat quasi despoblada, no sols per l'atac imperial sinó també per una pesta que va seguir; els musulmans van emigrar a [[Istanbul]] i els serbis (dirigits per Arsenje Čarnojević, cap al nord i cap a Hongria. El 1706 la pesta va tornar a assolar la regió i altre cop la ciutat, que es començava a recuperar, en va quedar afectada, fugint molts habitants que no es va compensar per l'arribada de serbis de les muntanyes i albanesos de Ljuma (Albània del nord), de Debar i de Kosovo. Al final del segle XVIII encara no s'havia recuperat i es esmentada com una vila de segon orde amb uns 6.000 habitants; fou al segle XIX quan va tornar a agafar empenta amb l'emigració d'habitants musulmans i cristians de les zones veïnes. L'obertura de la via fèrria de [[Belgrad]] a [[Nish]], Uskub i [[Salònica]] comunicava la ciutat amb Sèrbia i afavoria el comerç, i encara va fer pujar més la població. El 1836 tenia 10.000 habitants, el 1858 havia passat a 20.000 (13.000 musulmans i 1000 jueus, la resta cristians) i vers 1900 eren 32.000 habitants (17.000 musulmans si be en part albanesos, els jueus romanien estables). Va aparèixer el primer diari musulmà, anomenat ''Kosova'', diari oficial del ''wilayat'', que des
Entre els habitants hi havia [[serbis]], [[búlgars]], [[turcs]], [[albanesos]] i [[gitano]]s. Era la seu d'un arquebisbe grec ortodox, de l'arquebisbe dels Albanesos Catòlics Romans i d'un bisbe búlgar. En [[1910]], Agnes Gonxha Bojaxhiu, després coneguda com la [[Mare Teresa]], va néixer en Üsküb en una família albanesa catòlica.
| |||