Qüestor: diferència entre les revisions

Cap a l'any [[421 aC]] hi havia quatre qüestors (tots [[patricis]]), dos d'ells, els ''quaestores aerarii'', exercien per delegació dels [[cònsol romà|cònsols]] l'administració del tresor públic; els altres dos, els ''quaestores militum'', eren els encarregats de la caixa militar, sent escollits en les assemblees per tribus (''[[Comicis tribunats|comitia tributa]]'') a proposta dels [[tribuns]] (però d'entre els patricis). La noblesa va intentar transferir el nomenament dels qüestors encarregats del tresor públic des de elsdels cònsols a les assemblees per centúries (''[[Comicis centuriats|comitia centuriata]]''), però va fracassar i el seu nomenament va recaure en les ''comitia tributa'', que designaven també als qüestors militars. Al seu torn aquests van deixar de correspondre en exclusiva als patricis, i des d'aleshores per al càrrec de qüestor de l'exèrcit va poder ser elegit un plebeu.