Diferència entre revisions de la pàgina «Faust (Gounod)»

m
Corregit: contrucció
m (Corregit: contrucció)
Apareix Marthe, la veïna de Marguerite, paper secundari però que per tradició se sol atribuir a grans artistes, com les tres dames de ''[[La flauta màgica]]''. Marthe covenç Marguerite de conservar les joies. Arriben Faust i Méphisto, qui flirteja amb Marthe. En una escena de gran habilitat, s'encreua la intriga de Méphisto i Marthe amb la de Faust i Marguerite. Tothom surt deixant sol en escena a Méphisto, qui canta la seua invocació a la nit («''Ô nuit, étends sur eux ton ombre...''» Oh nit, estén sobre ells la teua ombra), altra ària molt cèlebre, que aprofita amb habilitat els recursos de la veu de [[baix (veu)|baix]]. Es tracta d'una peça inquietant, l'únic passatge de l'òpera en què Méphisto sembla vertaderament diabòlic. Ell mateix obre l'escena següent, de la seducció de Marguerite, que marca amb una emprempta màgica: d'aquesta manera, Marguerite potser no és simplement frívola i pecadora, perquè està sota la influència d'un sortilegi; també així s'introdueix el dubte sobre la naturalesa real del personatge, el que li confereix la seua profunditat i la seua complexitat; malauradament no sempre ben expressada per les intèrprets del paper.
 
El duo de Faust i Marguerite és un dels més bells fragments de la partitura. Els primers compasos donen la impressió que els dos enamorats, que s'havien allunyat, tornen a escena i que a mesura que s'acosten reprenen progressivament el fil de llur conversa: musicalment, es tracta d'una contruccióconstrucció deguda a un domini artístic consumat. Marguerite permet a Faust d'abraçar-la («''Laisse-moi, laisse-moi, contempler ton visage''» Deixa'm, deixa'm, contemplar el teu rostre), però poc després li demana que se'n vaja. Després canta des de la seua finestra per a demanar a Faust que torne, el que ell fa.
 
===Acte IV: L'habitació de Marguerite, l'església, el carrer===
1.123.537

modificacions