Giambologna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és poc
m Corregit: periode > període
Línia 15:
En les seves obres hi ha una forta propensió a la tensió dinàmica de les figures clarament inspirada en Miquel Àngel, Giambologna però es va convertir en el més important escultor manierista a Florència per l'originalitat de la seva producció, plena d'estàtues de marbre i estàtues de bronze de grans i petites dimensions que van ser capaços de captar el gust i reconeixement d'exigents clients, com eren els mebres de la cort del Gran Ducat dels [[Mèdici]].
 
== Primer periodeperíode florentí ==
[[Fitxer:BO-nettuno.jpg|thumb|right|200px|Giambologna. ''Font de Neptú''. Bolonya]]
Giambologna es va traslladar a Florència el 1552, trobant allotjament i protecció a casa de Bernardo Vecchietti, home culte, molt refinat i gran col·leccionista, pel qual realitza les seves primeres obres florentines, entre elles una ''Venus'' de marbre perdut, de la que es conserva una en bronze al [[Museu Nazionale del Bargello]].
Línia 21:
L'amistat de Giambologna amb el noble florentí va ser decisiva per a l'escultor florentí, ja que el va introduir a la cort dels [[Mèdici]], presentant-li al futur Gran Duc [[Francesc I de Mèdici]].
 
El seu ascens va ser força lent, perquè en el moment de la seva arribada a la ciutat altres artistes que gaudien de la protecció de la noblesa com [[Baccio Bandinelli]] protegit de [[Cosme I]] i de la seva esposa [[Eleonora de Toledo]] i [[Benvenuto Cellini]] que estava vivint el seu periodeperíode de màxima glòria en acabar el 1554 el seu [[Perseu (heroi mític)|Perseu]], sota les arcades de la [[Loggia della Signoria]].
 
Inicialment Giambologna es va haver de conformar amb encàrrecs de segona classe; el 1559 talla l'emblema dels Mèdici a l'escala del [[Palagio di Parte Guelfa]] que Giorgio Vasari estava renovant en aquest moment i l'any següent van crear un relleu en alabastre destinat al príncep [[Francesc I de Mèdici]] que representa l'''Al·legoria de Francesc I'', actualment conservat al [[Museu del Prado]] a Madrid.