Proporcional integral derivatiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com per a que -> perquè facin
Retiro informació sense referències
Línia 1:
{{fusió|data=abril de 2013|Controlador PID}}
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
[[Fitxer: PID.svg |thumb | 500px | Diagrama en blocs d'un control PID.]]
[[Fitxer:Dibuix PID Estructura Bàsica2.JPG|dreta|500px|border|Sistema de control amb PID en estructura bàsica.]]
[[Fitxer:Dibuix PID Genèric.JPG|dreta|500px|border|Sistema de control realimentat amb PID genèric]]
Un '''proporcional integral derivatiu''' ('''PID''') és un mecanisme de control per [[realimentació]] que s'utilitza en [[sistemes de control]] industrials. Un controlador PID corregeix l'error entre un valor mesurat i el valor que es vol obtenir calculant i després traient una acció correctora que pot ajustar al procés d'acord. El controlador '''PID'', és de lluny, l'algorisme de control més comú. Aquest algorisme pot ser implementat de diferents maneres: com a controlador ''stand-alone'', com a part d'un paquet de control digital directe o com a part d'un sistema de control distribuït. El seu estudi es pot realitzar des de diferents punts de vista. Pot ser tractat com un dispositiu que pot ser utilitzat unes quantes regles pràctiques però també pot ser estudiat analíticament. L'[[algorisme]] de càlcul del control PID es dóna en tres paràmetres diferents: el proporcional, la integral, i el derivatiu. El valor proporcional determina la reacció de l'error actual. El Integral genera una correcció proporcional a la integral de l'error, això ens assegura que aplicant un esforç de control suficient, l'error de seguiment es redueix a zero. El derivat determina la reacció del temps en el que l'error es produeix. La suma d'aquestes tres accions és usada per ajustar al procés via un element de control com la posició d'una vàlvula de control o l'energia subministrada a un escalfador, per exemple. Ajustant aquestes tres constants en l'algoritme de control del PID, el controlador pot proveir un control dissenyat per al que requereixi el procés a realitzar. La resposta del controlador es pot descriure en termes de resposta del control davant un error, el grau el qual el controlador arriba al "''set point''", i el grau de canvi del sistema. Noteu que l'ús del PID per a control no garanteix control òptim del sistema o l'[[estabilitat]] del mateix. Algunes aplicacions poden sol requerir d'un o dos modes dels que proveeix aquest sistema de control. Un controlador PID pot ser anomenat també PI, PD, P o I en l'absència de les accions de control respectives. Els controladors PI són particularment comuns, ja que l'acció derivativa és molt sensible al soroll, i l'absència del procés integral pot evitar que s'arribi al valor desitjat a causa de l'acció de control.
[[Fitxer: PID.svg |thumb | 500px | Diagrama en blocs d'un control PID.]]
 
== Teoria del PID==
Linha 30 ⟶ 31:
=== Proporcional ===
[[Fitxer: Proporcional.PNG |thumb | 320px | Proporcional]]
La part proporcional consisteix en el producte entre el senyal d'error i la constant proporcional perquè facin que l'error en estat estacionari sigui gairebé nul, però en la majoria dels casos, aquests valors només seran òptims en una determinada porció del rang total de control, essent diferents els valors òptims per a cada porció del rang. No obstant això, hi ha també un [[valor límit]] en la constant proporcional a partir del qual, en alguns casos, el sistema arriba a valors superiors als desitjats. Aquest fenomen es diu [[sobreoscil·lació]] i, per raons de seguretat, no ha de sobrepassar el 30%,{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} encara que és convenient que la part proporcional ni tan sols produeixi sobreoscil·lació.
 
Hi ha una relació lineal contínua entre el valor de la variable controlada i la posició de l'element final de control (la vàlvula es mou al mateix valor per unitat de desviació).