Moviment nihilista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ Ref
Retiro informació sense referències
Línia 6:
==Història==
Els nihilistes estaven enfadats pel que van descriure com el caràcter abusiu de l'[[Església Ortodoxa|Església Ortodoxa Oriental]] i la monarquia tsarista, i pel domini de l'economia per l'aristocràcia. Encara que el terme nihilista va ser utilitzat per primera vegada pel teòleg alemany [[Friedrich Heinrich Jacobi]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pinkard |nom=Terry |títol=German Philosophy 1760-1860 |url=http://books.google.es/books?id=GBu-Mvg1-FkC&pg=PA96&dq=nihilism+1860&hl=ca&sa=X&ei=gvUfU6D1Ee-e0wWr1YHIDQ&ved=0CFQQ6AEwBQ#v=onepage&q=nihilism%201860&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2002 |pàgines=96 |isbn=0521663814}}</ref> el seu ús generalitzat es va iniciar amb els [[1862]] amb la novel·la ''[[Pares i fills (per Ivan Turgenev)|Отцы и дети]] (Pares i Fills)'' per l'autor rus [[Ivan Turguénev]]. El personatge principal de la novel·la, [[Pares i fills (per Ivan Turgenev)|Eugene Bazàrov]], qui es descriu com un nihilista, vol educar al poble. Aquesta campanya "anar a la gent - ser la gent" va arribar al seu apogeu en la dècada de 1870, durant el qual es van formar els grups clandestins com el [[Cercle de Txaikovski]], la [[Naródnaia Vólia|voluntat del Poble]] o [[Terra i Llibertat]]. Això es va conèixer com el moviment [[Narodnik]] (populista), els membres creien que els [[serf]]s alliberats només es venien a l'[[esclavitud assalariada]] amb l'inici de la [[Revolució Industrial]], i que les classes mitjanes i altes havien reemplaçat efectivament als terratinents. L'Estat rus va intentar suprimir-los. En les accions descrites pels nihilistes com a [[propaganda pel fet]] van ser assassinats molts funcionaris del govern. El [[1881]] [[Alexandre II de Rússia]] va ser assassinat el mateix dia en què havia aprovat una proposta per convocar una [[Parlament|assemblea representativa]] per considerar noves reformes.
 
==Context històric==
Almenys des del regnat de [[Pere I de Rússia|Pere el Gran]] ([[1682]]-[[1725]]), moltes persones de l'elit russa estaven fascinats pels èxits tecnològics, artístics i intel·lectuals de l'[[Europa occidental]]:
 
{{Citació|Durant les dècades de 1820 i 1830 el pensament rus va ser influenciat fortament per diverses onades d'idealisme romàntic alemany i la filosofia de [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]], ambdós van creixer... el concepte d'identitat nacional diferent i de progrés "inevitable" històrica ... |Wasiolek, 3{{CC|data=novembre de 2013}}}}
 
Després de la [[guerra de Crimea]] ([[1853]]-[[1856]]) els nihilistes russos van rebutjar als liberals d'influència alemanya de la generació de les dècades de 1830 i 1840, denunciant les reformes anteriors com inefectives.{{CC|data=novembre de 2013}} Els dos grups de reformadors es van oposar als conservadors [[eslavòfils]], que buscaven la defensa de les tradicions i els valors establerts. [cita requerida] la novel·la ''[[Dimonis]]'' de [[Fiódor Dostoievski]] de [[1872]] il·lustra dramàticament el conflicte entre aquests tres grups.
 
==Referències==