Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona: diferència entre les revisions

m
Corregit: lína > línia
m (Robot treu la plantilla "Orfe" ja que l'article rep 1 enllaç, que no és ni desambiguació ni any.)
m (Corregit: lína > línia)
Un altre aspecte destacable és la posició esteticoideològica adoptada, la qual va portar el grup a fer la crítica de la institució artística, de la indústria de la cultura i de l'art subordinat al règim, però també d'un art modern formalista i descontextualitzat. En efecte, la pràctica de l'ADAG va assajar un renovellament de la tradició d'avantguarda, tant a partir de l'establiment de formes inèdites de vinculació entre l'art i la realitat, com de la seva connexió amb els moviments transformadors emergents. També cal subratllar cert ressò de metodologies de base situacionista, com ara l'apropiació desacomplexada de pràctiques artístiques i referents estètics de múltiples provinences -de l'art elevat modern i contemporani a les manifestacions tradicionals o a les cultures populars i de masses-, els quals eren posats al servei de les finalitats crítiques, desemmascaradores o vindicatives que caracteritzaven la pràctica i el discurs de l'assemblea d'artistes.
 
El col·lectiu va utilitzar un ampli desplegament de recursos i mitjans d'intervenció, com ara exposicions que ocupaven espais oficials per qüestionar, des de dins, algunes de les seves polítiques, en una línalínia propera a la crítica instititucional. O bé, activitats al carrer, repartiment d'octavetes, elaboració de documents, manifestos i propostes d'acció cívica, adhesió a actes reivindicatius, realització d'enquestes, organització de celebracions massives, participació en taules rodones i mítings, execució de cartells i pancartes, publicació d'articles en diaris i revistes, o presentació de treballs i reculls gràfics provinents de la premsa periòdica. Dels posicionaments públics de l'ADAG, cal destacar la seva denúncia d'un art supeditat al franquisme –personalitzat en la figura de Dalí- i d'un art suposadament avantguardista per bé que integrat en la institució artística i, alhora, abstret dels conflictes socials i polítics –que van personalitzar en Christo, arran de la seva proposta d'embolicar el monument barceloní d'homenatge a Colom.
 
Les manifestacions del grup solien compaginar, d'una banda, la creació d'un ambient concebut col·lectivament amb la presentació de realitzacions personals, i, de l'altra, el tractament de temes generals amb fets relacionats amb la lluita quotidiana local. Entre les seves principals activitats hi figuren la mostra «Drets humans, ara!», que va servir com a presentació pública de l'ADAG; l’«Homenatge a Carles Rahola», intel·lectual republicà gironí afusellat pel franquisme, que es va preparar amb la col·laboració d'historiadors i intel·lectuals de l'oposició democràtica; la iniciativa «[[Salvem la Devesa]]», concebuda amb el moviment ambientalista; o la reinstauració creativa de la festa de Carnestoltes. Algunes de les seves accions es van traslladar fora de Girona, l'una a Cadaqués, on es va donar un enfrontament amb Dalí i el seu entorn, que va tenir una gran repercussió mediàtica; i unes altres a Barcelona, en el marc del Congrés de Cultura Catalana i en la Fundació Miró, on s'aplegaren alguns dels grans noms de la cultura de l'antifranquisme ([[Joan Miró i Ferrà|Miró]], [[Tàpies]], [[Guinovart]], [[Viladecans]], [[Abad]], etc.).
1.168.729

modificacions