Henri Poincaré: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Termodinàmics usant HotCat |
m Corregit: fins a que > fins que |
||
Línia 4:
Va ingressar en el Polytechnique en [[1873]], va continuar els seus estudis en l'Escola de Mines sota la tutela de [[Charles Hermite]], i es va doctorar en matemàtiques en [[1879]]. Va ser nomenat professor de física matemàtica a La [[Sorbona]] (1881), lloc que va mantenir fins a la seva mort. Abans d'arribar als trenta anys va desenvolupar el concepte de funcions automorfes, que va usar per a resoldre equacions diferencials lineals de segon ordre amb coeficients algebraics. En 1895 va publicar el seu ''Analysis situs'', un tractat sistemàtic sobre [[topologia]]. La [[conjectura de Poincaré]] és un dels problemes recentment resolts més desafiadors de la topologia algebraica. Ha estat descrit sovint com l'últim universalista de la disciplina matemàtica.
En l'àmbit de les matemàtiques aplicades va estudiar nombrosos problemes sobre [[òptica]], [[electricitat]], [[telegrafia]], [[capil·laritat]], [[elasticitat]], [[termodinàmica]], [[teoria de la relativitat]] i [[cosmologia]]. En el camp de la mecànica va elaborar diversos treballs sobre les teories de la llum i les ones electromagnètiques i va contribuir al desenvolupament, al costat d'[[Albert Einstein]] i [[Hendrik Antoon Lorentz]], de la [[relativitat especial|teoria de la relativitat restringida]]. Poincaré fou el primer a considerar la possibilitat del comportament [[Teoria del caos|caòtic]] en sistemes deterministes, en el seu treball sobre òrbites planetàries. Aquest treball va tenir poc interès fins
En [[1889]] va ser premiat pels seus treballs sobre el [[problema dels tres cossos]]. Alguns dels seus treballs més importants inclouen els tres volums de ''Els nous mètodes de la mecànica celeste'' (''Les méthodes nouvelles de la mécanique céleste''), publicats entre 1892 i 1899, i ''Lliçons de mecànica celeste'' (''Leçons de mécanique céleste'', 1905). També va escriure nombroses obres de divulgació científica i d'epistemologia que van arribar a gaudir d'una gran popularitat, com ''Ciència i hipòtesi'' (1901), ''Ciència i mètode'' (1908) i ''El valor de la ciència'' (1904).
| |||