Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach''' ([[Barcelona]], [[1845]] - Barcelona, [[12 de setembre]] del [[1918]]) fou un [[compositor]] [[Catalunya|català]].
Estudià al [[conservatori del Liceu]] amb [[Gabriel Balart]]. El [[1867]] estrenà la seva primera [[òpera]], ''[[Rahabba]]'', al [[Gran Teatre del Liceu]].<ref name=Alier>{{ref-llibre|cognom=Alier|nom=Roger|títol=El gran llibre del Liceu|editorial=Edicions 62|any=2004|pàgines=70|isbn=9788429754490|enllaçautor=Roger Alier}}</ref> Amplià estudis amb [[Daniel Auber]] a [[París]] ([[1869]]-[[1871]]). De retorn a Barcelona, el [[1881]] estrenà l'[[òpera]] ''[[La cova dels orbs]]''. Compongué diverses obres per a lluïment dels seus alumnes en els festivals de final del curs del conservatori: ''Humorada'', per a sis pianos a quatre mans, ''El diablo en Ginebra'' (1895), per a conjunt de corda, piano i harmònium, i un gran nombre de peces vocals (''Aprime d'amore'' (1893), ''La palma'' (1894), ''La salutación angélica'' (1896), ''Ni mai que l'hagués vist'' (1896), ''Cançó dels aucells'' (1898), ''La zíngara'' i ''Carta a Paquita'' (1899), ''A la non-non'' i ''Són mos amics'' (1900), ''Balada catalana'' (1903)). També se cita d'ell una altra òpera en un acte, ''La messagiera'' (1899).
 
Fou professor de teoria musical i de conjunt del [[Conservatori del Liceu]], que dirigí des del [[1893]] fins al seu traspàs al 1918. Entre els seus alumnes cal destacar [[Frank Marshall King|Frank Marshall]] i [[Lluïsa Casagemas]].
 
Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà ''simfomeles''), música religiosa, una ''Teoría de la música'' ([[1888]]) i un ''Tratado de harmonía'' ([[1899]]).
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{ORDENA:Sanchez Cavagnach, Francesc De Paula}}