República Irlandesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sudest>sud-est
m Corregit: pròpi -> propi de
Línia 74:
En les eleccions generals de [[1918]] els candidats radicals del Sinn Féin, incloent molts que havien participat en la rebel·lió de [[1916]], van defensar un manifest que comprometia al partit a boicotejar el [[Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Parlament del Regne Unit]] i a establir unilateralment una nova assemblea irlandesa a [[Dublín]]. Els candidats del Sinn Féin foren els grans guanyadors de les eleccions, i el [[21 de gener]] de [[1919]] es van reunir a la ''Mansion House'' de Dublín, establint la primera sessió del [[Dáil Éireann]]. En aquesta reunió el Dáil va adoptar la [[Declaració d'independència d'Irlanda]], i a causa de la Proclamació de Pasqua adoptada ja el [[1916]] el Dáil retrospecticament va ratificar l'establiment de la República Irlandesa.
 
El mateix dia que la declaració d'independència va ser publicada dos membres del ''Royal Irish Constabulary '', una de les forces policials existents en aquells moments al país, van ser assassinats a la població de [[Soloheadbeg]] per membres dels [[Voluntaris Irlandesos]]. Aquest incident no havia estat ordenat pel Dáil però el curs dels fets va dur a aquesta cambra a reconèixer als Voluntaris com l'exèrcit pròpipropi de la República Irlandesa. Així, l'incident a Soloheadbeg es va convertir l'incident que va donar motiu a la [[Guerra Angloirlandesa]] entre la República Irlandesa i el [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]].
 
La decisió d'establir una república el 1919, en comptes de qualsevol altra forma de govern, va ser significativa perquè responia a un total repudi de tota relació constitucional amb la [[Gran Bretanya]], i posava al partit contra qualsevol compromís que pogués perjudicar l'acte-govern inicial sota l'[[Acta de Govern Local (1914)|Acta de Govern Local]] o la contínua pertinença a l'[[imperi Britànic]]. La volàtil qüestió dels Unionistes del nord-est, havent indicat que ells no participarien en qualsevol forma de república, va ser deixada sense resoldre i els sis comtats d'aquella zona van romandre com a part del [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]] sota l'[[Acta de Govern d'Irlanda (1920)|Acta de Govern d'Irlanda]] de [[1920]] i després en el [[Tractat Angloirlandès]].