Música dels uigurs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a
m Corregit: a pesar de què > a pesar que
Línia 27:
[[Fitxer:Gérôme - Whirling Dervishes.jpg|thumb|300px|Dervitx volador, de tradició sufí]]
 
Els centres sufí uigur mantenen una única tradició musical en els seus rituals de zikr a gran escala. La pràctica del [[zikr]], trobada entre els sufís de l'Àsia Central, l'Iran i Turquia, es refereix a la recitació del nom d'[[Allah]] i de sants islàmics. Entre els uigurs aquest ritual es qualifica popularment d'helqe (sohbet), mentre que el zikiri (zikr) es refereix específicament als cants rituals. El ritual hokmet es canta en un falset mesurat lliure, amb una melodia en to planyívol. En aquesta tradició, els fundadors del centre reciten, i els deixebles, els homes que assisteixen al ritual, ploren. Els homes s'agenollen i se sacsegen energèticament, es mouen dins un cercle gran, movent els seus braços, i canten. Cada cant té un ritme específic, i es poden realitzar fins a disset cant durant un ritual, que poden durar fins a set hores. A la regió Khoten, fins als anys 1970, els rituals sufí eren acompanyats per instruments musicals, com els llaüts i la percussió. Aquesta pràctica quasi ha desaparegut, a pesar de quèque alguns grups utilitzen encara la percussió de sapaye per acompanyar els seus cants.
 
Les Dones ritualistes sufís, conegudes com [[buwi]], són nombroses a través de la regió. Els seus rituals són similars en la forma als rituals dels homes, encara que les melodies de les seves cançons (munajat) difereixen. Les buwis canten en els festivals dels santuaris (mazar) , fan de ploraneres en els funerals i fan de conductores en els rituals de sanació i d'exorcisme (khetme) en els domicilis de la gent. Les seves cançons, normalment cantades sense acompanyament, són pensades per ser interpretades sense dificultats de mobilització.