Jansenisme: diferència entre les revisions

La causa jansenista tenia decidits fautors en el si de la Comissió, els quals, malgrat la seva habilitat, no pogueren evitar la solemne condemnació de l'''Agustinus'' per mitjà de la butlla ''Cum ocassione'' ([[31 de maig]] de [[1653]]), en la que es condemnaven com herètiques les cinc proposicions que deien: 1r Hi ha manaments de Déu que són impossibles per l'home que vol guardar-los, i en això s'obliga segons les forces que té actualment; també li mancala gràcia que el faria possible el complir-los. 2n. en l'estat de la caiguda naturalesa, no es resisteix mai a la gràcia interior. 3r en l'estat de la caiguda naturalesa, per merèixer o desmerèixer, no fa falta en l'home restar mancat de necessitat, sinó que ni ha prou estar mancat de coacció. 4a. Els semi-pelagians admetien la necessitat d'una gràcia interior previnent per a cadascun dels actes, fins hii tot per el principi de la fe; i caigueren en l'heretgia en pretendre demostrar que la gràcia és tal, que la voluntat humana pot, o resistir, o sotmetre's a aquesta. «5a Dir que Crist morí o vessà la seva sang per a tots els homes sense excepció, és [[semi-pelagianisme]]». Aquestes proposicions foren censurades per [[Innocenci X]] en la seva butlla de 1653, declarant que la primera era temerària, impiu, blasfema, condemnada amb anatema i herètica; que la segona era herètica, i com a tal la condemnava; que la tercera era així mateix herètica i també se la condemnava com a tal; que la quarta se la condemnava com a falsa, temerària i escandalosa i que entesa en el sentit que Crist hagués mort només per la salvació dels predestinats, era impiu, blasfema, contumeliosa, atemptatòria contra la pietat divina i herètica.