Henry Murger: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: filosof -> filòsof
m Corregit: fins hi tot > fins i tot
Línia 24:
Fins al [[1848]] Murger desenvolupà aquesta plaça amb un sou de 40 francs, que s'elevà a 50, però morta la seva mare i foragitat de casa seva pel seu pare, que no li perdonava haver preferit la ploma a les estisores, es refugià en unes golfes, entrant de ple en la vida bohèmia, que no tenia d'abandonar fins a la seva mort, i on recollí les dades per l'obra que portà el seu nom a la posteritat.
 
Vivint de miracle, envoltat de joves que comptaven amb els mateixos pocs recursos que ell i amb els que fundà la societat dels "Bevedors d'aigua", es dedicà a la literatura, escrivint en diaris de moda, en revistes infantils i fins hii tot a ser redactor en cap d'un diari òrgan dels "barreters", titulat ''El Castor'', del qual en parla en el seu ''Vida de Bohèmia'', tot això alternat amb freqüents estances a l'hospital, on el portava una malaltia produïda per passar-se les nits en vetlla. Però seguí, fins que va tindre la inspiració de portar uns versos a [[Arsenio Houssaye]], que els hi acceptà amb la condició de que escrivís articles en prosa per al sèu diari ''L'Artiste'', on aparegué poc temps després una fantasia titulada ''Amours d'un grillón et d'une étincelle'', comparable a les millors de [[Charles Nodier]] i [[Alfred de Musset]], que foren els seus mestre verdaders.
 
Des d'aquest moment se li començaren a obrir les portes de totes les redaccions, publicant en ''El Corsaire'' les seves primeres ''Scenes de la vie de Bohême'', que el [[1849]] reuní en volums, aconseguint un gran èxit que augmentà, si cap, al transformar-la en drama, amb col·laboració amb [[Barriére]], amb el títol ''Vie de Bohème'' ([[1851]]). Aquesta obra, que ha fet perdurar la fama del seu autor té el seu major mèrit en haver estat viscuda, doncs Murger es retratà a si mateix en "Rodolfo", així com amb els noms de "Colline" i "Schaunard" retrata al filòsof [[Jean Wallon]] i a [[Alexander Schaune]], podent afirmar que no hi ha un sol personatge de la seva obra que no fos copiat del natural i ni una sola de les seves escenes que no hagués sigut presenciada per Murger o pres part en ella.