Diferència entre revisions de la pàgina «Andrés de Orbe y Larreátegui»

cap resum d'edició
'''Andrés de Orbe y Larreátegui''' ([[Ermua]], [[1672]]- [[Madrid]], [[1740]]) va ser un religiós espanyol. Bisbe de Barcelona, arquebisbe de València, president del [[Consell de Castella]] i [[inquisidor general]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Alcaraz Gómez|nom=José F|títol=Documentos. Felipe V y sus confesores jesuitas. El "cursus" episcopal de algunos personajes ilustres del reinado|publicació=Revista de Historia Moderna|pàgines=16-17|exemplar=15|url=http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/4839/1/RHM_15_01.pdf|llengua=castellà|any=1995}}</ref>
 
De família d'origen basc i d'ascendència noble. Va ser col·legial del Colegio Mayor de Santa Cruz de [[Valladolid]], es va llicenciar en dret a la [[Universitat de Salamanca]]. En els seus primers anys va ser fiscal de la Inquisició a Sevilla i inquisidor encarregat dels processos judaïtzants a [[Conca (Castella-La Manxa)|Conca]].<ref El [[1720]] és promogut al [[bisbat de Barcelona]], gràcies al confessor reial Guillermo Daubenton, que el va proposar al rei quan la Cambra de Castella ja havia prés decisió de nomenar a Orbe. El [[1725]] abandona el càrrec diocesà per ocupar l'[[arquebisbat de València]], també amb el suport d'un altre confessor reial, Gabriel Bermúdez. El 1736 renúncia al càrrec perquè no podia compaginar-lo amb les feines que duia a terme a la cort. Entre aquestes feines es troba el càrrec de governador del Consell de Castella, entre 1727 i 1733, any en què es ascendit a inquisidor general fins 1744, moment de la seva mort.name=felices/>
 
<ref>{{ref-llibre|cognom=Felices de la Fuente|nom=María del Mar|títol=La nobleza titulada en el reinado de Felipe V. Formas de acceso y caracterización|pàgines=340-341|lloc=Almería|editorial=Universidad de Almería|any=2012|url=http://books.google.es/books?id=BIuwwQw8HJkC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=castellà}}</ref>
El [[1720]] és promogut al [[bisbat de Barcelona]], gràcies al confessor reial Guillermo Daubenton, que el va proposar al rei quan la Cambra de Castella ja havia prés decisió de nomenar a Orbe. El [[1725]] abandona el càrrec diocesà per ocupar l'[[arquebisbat de València]], també amb el suport d'un altre confessor reial, Gabriel Bermúdez. El 1736 renúncia al càrrec perquè no podia compaginar-lo amb les feines que duia a terme a la cort. Entre aquestes feines es troba el càrrec de governador del Consell de Castella, entre 1727 i 1733, any en què es ascendit a inquisidor general fins 1744, moment de la seva mort.
<ref name=felices>{{ref-llibre|cognom=Felices de la Fuente|nom=María del Mar|títol=La nobleza titulada en el reinado de Felipe V. Formas de acceso y caracterización|pàgines=340-341|lloc=Almería|editorial=Universidad de Almería|any=2012|url=http://books.google.es/books?id=BIuwwQw8HJkC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=castellà}}</ref>
== Referències ==
15.900

modificacions