Còmic femení: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la -> l'[[Índia |
m Corregit: així dons > així doncs |
||
Línia 8:
== De la postguerra als anys 60 ==
El còmic femení a Catalunya i Espanya, agafa força als anys quaranta, eren anys de [[Franquisme|postguerra Espanyola]]. Las noies dels anys quaranta i cinquanta, varen ser relegades a un segon terme, varen aprendre a no pensar, a obeir, a guardar la seva virginitat, a envejar a les princeses, mentre somiaven amb un príncep encantat, que les faria la seva esposa, obtenint així un premi a la modèstia ""recatada"".<ref name="Cataleg 100 anys"> {{Ref-llibre |cognom= Varis Autors |cognom2= Ramirez |nom2= Juan Antonio|capítol= El tebeo Femenino en Espanya|editor= Biblioteca Nacional|títol= Tebeos:Los primeros 100 años |format= llibre rústica |consulta= 2013 | llengua= castellà |volum= |edició= |editorial= Anaya |lloc= Madrid|data=12-1996 |pàgines= p. 303-318|isbn= 84-207-7552-5 }}</ref>
A la postguerra espanyola, les noies varen ser educades en escoles diferents dels nois, per mestres que no havien estat depurades. A la dona se li va ensenyar a patir i esperar amb els anys l'alegria de la maternitat. Aquesta separació educativa, exigia una separació en els jocs, la lectura i les expectatives de vida, així
El primer còmic, amb una certa importància, va ser Mis Chicas (1941), editada per Consuelo Gil Roëset, aquesta editora depenia d'una manera voluntària de la Delegación de Prensa i Propaganda de FET i de las JONS, després d'aquesta publicació es varen publicar un bon nombre de còmics per noies, la majoria de títols eren amb format de quadern apaïsat i amb historietes autoconclusives.<ref name="web"/>
| |||