Argument: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la -> l'[[omnisciència |
m Corregit: endarrera -> endarrere són |
||
Línia 31:
Hi són. Esperaríem, per exemple, que en encetar una narració topéssim amb l'inici de la història. Doncs no, potser llegim el final, quan la protagonista, farta de la tortura psicològica del marit, el mata. També esperaríem que no se'ns amagués res. Doncs tampoc, com succeeix a ''Cròniques marcianes'', que no sabem res d'allò que suceeix entre el desembre del 2005 i i l'abril del 2006. I, finalment, desitjaríem que no hi hagués interrupcions dels fets (digressions, descripcions) que alentíssin el ritme. Vegem-ne unes quantes:
==== Acronologia ====
Es tractaria del desordre cronològic dels esdeveniments que solen presentar les narracions actuals i que el lector mira d'ordenar adequadament. Sovint aquesta tècnica va associada a una altra, el [[corrent de consciència]]. Els salts temporals endavant i
==== In medias res ====
La tècnica narrativa [[in medias res]], d'ascendència clàssica, consiteix a iniciar la narració en un instant àlgid i retrocedir per explicar-ne els antecedents. Així succeeix amb ''Julita'', de [[Martí Genís i Aguilar]], on l'autor presenta al primer capítol la greu malaltia de la protagonista, base del conflicte dramàtic, per retrocedir fins a anar al punt en què s'ha produït. Aquest recurs permet a l'autor fer un retrat detallat no solament de Julita sinó també del seu entorn familiar, especialment el pare.
| |||