Corts de Montsó (1362-1363): diferència entre les revisions

En les primeres sessions són elegits els tractadors encarregats d'establir el muntant del subsidi i el repartiment entre els diferents regnes, però passen més de dos mesos sense arribar a un acord. En aquest període els braços militar i eclesiàstic de Catalunya, i dels regnes de [[València]] i [[Mallorca]], demanen al rei, afectats personalment o els seus vasalls quan acudien a llocs de reialenc, que cessen les imposicions i que el rei no autoritze nous impostos indirectes en les ciutats i viles reials. Aquests impostos s'havien convertit en un recurs habitual i necessari per al funcionament de les hicendes locals, i els llocs de reialenc demanaren al rei una postura clara. Així, el [[18 de gener]] de [[1363]] es publicaven tres privilegis, on es reafirmava el dret del recurs dels nuclis reials a continuar utilitzant les imposicions.<ref>[[#Verdes|Verdés i Pijuan 1996]]: pp. 234-235.</ref>

 

Per fí, el [[6 de febrer]] de 1363 els tractadors anuncien l'oferta acordada: 137.000 lliures —que es quedaren en 130.000 lliures— de Catalunya i el regne de Mallorca, 60.000 lliures d'Aragó i 53.000 lliures del regne de València. El [[9 de febrer]], catalans i mallorquins arribaven a un acord sobre el compartiment entre els seus braços, però aragonesos i valencians es mantingueren enfrontats; i així, el rei, fart d'esperar, el [[11 de febrer]] pronuncia un discurs davant l'assemblea, que mou als braços dels regnes d'Aragó i de València, dos dies després, a cedir al rei la decisió sobre els seus compartiments.<ref>[[#Baydal|Baydal Sala 2011]]: I, pp. 766-767.</ref><ref>[[#Marongiu |Marongiu 1987]].</ref>