Obre el menú principal

Canvis

presentació
Els inicis de l’escola pianística a Barcelona cal situar-los juntament amb el mestre dels mestres, [[Joan Baptista Pujol]]. Aquest, va ser un dels deixebles destacats del gran [[Pere Tintorer]], deixeble del sublim [[Franz Liszt]]. Joan Baptista Pujol(1835-1898), va ser un continuador de l’ensenyament de Pere Tintorer, va marxar igual que el seu mestre a Paris per acabar la seva formació musical, però finalment, al cap dels anys, es va instal·lar a Barcelona.<ref name="M02">{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.13 |isbn=84-88158-21-1}}</ref> Joan Baptista, va ser un personatge clau en l’àmbit pianístic i musical de Barcelona. La seva personalitat artística, va impulsar una etapa de amb grans concerts dirigits per directors de gran talent, com per exemple: Saint-Sens o Massenet. També cal destacar, el fet que es van oferir per primera vegada a Barcelona òperes d'autors moderns com ''[[Carmen]]'' de [[Bizet]]. Gràcies a aquest gran impuls, es va crear la primera editorial de música a Catalunya a l’any [[1888]], basada en models europeus. L’editorial en qüestió, duia el nom del gran mestre, i es van publicar la majoria d’obres de Granados, també, obres importants de Pedrell o algunes obres d’Albéniz.<ref name="M02"/> Tot i això, Pujol, cal recordar-lo pel fet que va ser el mestre d’una gran generació de pianistes amb una gran virtuositat: [[Antoni Nicolau]], [[Carles G. Vidella]], [[Carmen Matas]], [[Enric Granados]], [[Isaac Albéniz]], [[Joan Baptista Pallicer]], [[Joaquim Malats]], [[Ricard Viñes]] entre d’altres. Es gràcies a aquesta generació que l’escola pianística espanyola entra en una etapa d’esplendor musical. Gràcies a ells, el piano es va convertir en l’instrument per excel·lència de la inspiració musical. Inspiració projectada a Paris, la qual va obrir les portes al modernisme del nou segle amb personalitats com [[Debussy]], [[Furé]] o [[Ravel]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.15 |isbn=84-88158-21-1}}</ref> la relació que tenien els musics de l’època era molt cordial, els autors catalans van aconseguir força prestigi tant a França com al nostre país, i aquests han quedat a la memòria com a virtuosos del teclat, del piano.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.17|isbn=84-88158-21-1}}</ref>
==Enric Granados-Acadèmia Granados==
[[Enric Granados]], va ser un dels grans i més destacats deixebles de [[Joan Baptista Pujol]]. Va néixer a Lleida el dia 27 de juliol de [[1867]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.20|isbn=84-88158-21-1}}</ref> Va viure a Barcelona, allà va estar a l’Acadèmia Pujol on va perfeccionar la seva tècnica musical, amb només 15 anys va guanyar el seu primer premi a un dels concursos de l’Acadèmia Pujol. A l’any [[1887]] Granados va marxar a [[París]] a on va coincidir amb personatges com [[Isaac Albéniz]]. [[París]] va simbolitzar per Granados i per tots els pianistes de la seva generació el bateig artístic que els va convertir en musics madurs. Enric Granados, va tornar a [[Barcelona]] l’any [[1889]], es va convertir en una figura clau per la creació del Teatre líric català. Però el veritable èxit el va tenir amb la presentació del primer àlbum de l’obra ‘’Goyescas’’ o ‘’Los majos enamorados’’. Tot i això, la seva gran aportació al món de la musica va ser la fundació de l’ ‘’’Acadèmia Granados’’’ l’any [[1901]].<ref name="M">{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.36|isbn=84-88158-21-1}}</ref> Durant els primers anys, l’acadèmia va estar situada al primer pis del número 14 del carrer de Fontanella, més tard, es va traslladar al carrer de Girona, primer al número 89, xamfrà Aragó i al final al número 20, cantonada Casp, on avui en dia encara es pot veure una placa de marbre en record als dies d’or dels Granados.<ref name="M"/> Granados, mai va deixar d’ensenyar i el fet de no abandonar mai les classes el van impulsar a crear una institució per a aquesta finalitat, per mostrar i ensenyar als demés el seu amor per la música. [[Felip Pedrell]] va ajudar a Granados amb la fundació de la institució, també el record de la tenica apressa amb el gran mestre Pujol i perfeccionada a França amb [[De Bériot]].<ref name="M"/>L’Acadèmia Granados, va néixer com una empresa solida i amb futur, amb el cap del temps es va reforçar el seu perfil artista rigorós. El mestre [[Domènech Mas i Serracant]], gran compositor i organista, va ser durant els primer anys sotsdirector de la nova acadèmia.<ref name="M"/> [[Domènech Mas i Serracant]](1866-1943) va néixer a Barcelona i es va formar musicalment a l’Escolania de la Catedral, a l’acadèmia també va ensenyar solfeig i teoria de la música. El mateix any que es va fundar l’acadèmia, Enric Granados va presentar alguns dels seus alumnes en un concert a la Sala Chassaigne, el 22 de març del 1902, on estaven els joves pianistes [[Jordà]], [[Sostres]], [[Ycart]] i [[Via]], algun d’ells uns anys després van formar part del professorat que va alçar l’acadèmia.<ref name="M03">{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.38|isbn=84-88158-21-1}}</ref> Cal mencionar, que l’acadèmia disposava d’un consell de protectors que contribuïen amb una quota lliure al finançament de l’escola, com el mateix alcalde de Barcelona, [[PI Sunyer]], o les famílies [[Miralles]]. Per ingressar a l’acadèmia calia passar per un examen que determinava el grau de l’examinat. El curs començava el dia 15 de setembre i acabava el dia 24 de juny. Els diferents cursos es distribuïen en grups d’alumnes i les classes duraven una hora.<ref name="M03"/> L’acadèmia, també organitzava audicions musicals, les quals podien ser privades o publiques i s’oferien als protectors de l’acadèmia. A les audicions privades es comptava amb els alumnes del curs elemental o mitja i els cursos superiors organitzaven concerts públics en els quals també hi participava Enric Granados. Finalment, mencionar que segons les normes de l’acadèmia, hi podien assistir oients a les classes, que pagaven una quota molt baixa.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.40|isbn=84-88158-21-1}}</ref> L’acadèmia va anar avançant any rere any amb una gran empenta artística per part del seu fundador. A mesura que passaven els anys el nombre d’alumnes augmentava i la fama de la moderna escola pianística es va estendre arreu del país. Per concloure, a l’entorn d’[[Enric Granados]] hi havia diverses personalitats del món artístic que compartien amb ell activitats musicals que s’organitzaven a l’acadèmia, era quelcom habitual pels deixebles. L’acadèmia d’aquesta manera es va convertir en un nexe d’unió entre compositors, deixebles i intèrprets, amb la finalitat de servir a la musica. Els alumnes tenien l’oportunitat d’enfrontar-se per primera vegada a la interpretació de tot un recital en públic amb un públic selecte i rigorós.
 
==Deixebles d’Enricd'Enric Granados==
Per les aules de l{{'}}''Acadèmia Granados'' va passar una gran quantitat d'alumnes fins al 1916, any de la mort del fundador, [[Enric Granados i Campiña|Enric Granados]]. Entre aquests deixebles, alguns d'ells varen ser reconegudes figures dins del món musical del nostre país i internacionalment. Sobretot pianistes il·lustres que contribuïren a la difusió de la musica espanyola, com [[Conxita Badia i Millàs|Conxita Badia]], [[Mercé Moner]] i [[Josep Iturbi Bàguena|Josep Iturbi]], entre d'altres. També hi destaquen [[Paquita Madriguera]], que va tenir una carrera com a brillant pianista, i [[Alexandre Vilalta i Faura|Alexandre Vilalta]], el qual després de començar estudis de musica a l'[[Conservatori Municipal de Música de Barcelona|Escola municipal de música de Barcelona]], quan va acabar la carrera va ser deixeble d'[[Enric Granados]] i sotsdirector dels cursos superiors de piano de l'acadèmia ([[#pages|Pagès ''Acadèmia...'']], p. 51<ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d'escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.51|isbn=84-88158-21-1|ref=pages}}</ref>) [[Frederic Longàs i Torres|Frederic Longàs]] va iniciar la seva carrera musical amb el mestre [[Robert Goberna i Franchi|Goberna]], va acabar la seva formació amb Granados a l'acadèmia fent els estudis d'harmonia i de composició([[#pages|Pagès ''Acadèmia...'']], p. 52). [[Josep Caminals i Oliveres|Josep Caminals]] va entrar a l'acadèmia al 1913 i va treballar-hi com a professor fins a la mort. Per altra banda, Conxita Badia va ser descoberta per Granados fent un examen, mentre ella cantava solfeig i, des d'aquell moment, va ser encaminada al món del cant. Quan morí en Granados, va assistir a tots els concerts que es van fer en homenatge al mestre ([[#pages|Pagès ''Acadèmia...'']], p. 53). En [[Ricard Vives i Ballvé|Ricard Vives]] va ingressar a l'acadèmia als setze anys, després d'haver començat a formar-se amb diferents mestres cèlebres; i, gràcies a l'acadèmia, va aconseguir una sòlida reputació com a concertista. Per altra banda, [[Robert Gerhard]] es va formar a l’acadèmial'acadèmia durant dos anys amb l'ensenyament directe de Granados al piano. Finalment, el deixeble més estimat, Frank Marshall, que a la mort d'Enric Granados agafà el relleu com a director de l'acadèmia ([[#pages|Pagès ''Acadèmia...'']], p. 55).
 
==Frank Marshall-Acadèmia Marshall==
 
==Bibliografia==
* {{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana, |nom=Mònica ''|enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d'escolad’escola pianística a Barcelona'' Barcelona: |editorial=Taller Editorial Montserrat Mateu, |data=2000|isbn=84-88158-21-1|ref=pages}}
* Pagès i Santacana, Mònica ''L'Acadèmia Marshall en el centenari de l'escola pianística d'Enric Granados'', article a ''Serra d'Or'' 501 (setembre 2001), p. 52-53 ISSN 0037-2501
* Esquinas, Felicia ''Acadèmia Marshall, cent anys d'estudis de piano a Barcelona'', article a ''Barcelona, metròpolis mediterrània'' 55 (2001) {{ca}}{{es}}
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.granados-marshall.com/cat/academia.htm Plana web de la institució]
* [http://www.bcn.es/publicacions/bmm/55/ct_misc2.htm 2001. Cent anys de l'Acadèmia Granados-Marshall]
 
 
{{cal foto bcn}}
 
{{ORDENA:Academia Marshall}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Academia Marshall}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Escoles de música de Barcelona]]
[[Categoria:Piano]]
56.197

modificacions