Orenci d'Aush: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins + (infinitiu) -> fins a |
m Corregit: destruïnt > destruint |
||
Línia 37:
Volent seguir una vida retirada, va dimitir dels càrrecs i va repartir la seva fortuna entre els necessitats, anant a fer vida eremítica a la vall del [[Lavedan]], lloc conegut com a Saint-Orens, prop de [[Tarbes]], on es construí un monestir al segle IX. S'hi va fer una ermita i un molí a la ribera de la torrentera d'Isaby. La seva fama de santedat va crèixer i molta gent volia anar a parlar amb ell i demanar-li consell i pregàries. Ell predicava i aconseguia moltes conversions, ja que el paganisme encara era majoritari a la regió, però fugint d'aquesta fama indesitjada, va marxar a una cova prop de [[Villelongue]], on vivia en gran austeritat, fent dejuni, pregària i penitència, amb una cadena de ferro al voltant de la cintura com a [[cilici]].
Quan va morir Ursià, el bisbe d'[[Aush]], els habitants es reuniren a l'església i demanaren a Déu que els donés un nou pastor: una veu se sentí que deia: «Orenci ha d'ésser el bisbe d'Auch». Els vilatans van anar a cercar-lo i insistiren fins que acceptà el càrrec. Va governar la diòcesi amb justícia,
La llegenda també atorga un valor polític al sant, que lliurà la ciutat d'Aush de les incursions dels [[vàndals]] i que va ésser un dels prelats que els [[visigot]]s enviaren a negociar amb els generals romans Litori i Aeci que assetjaven [[Tolosa]], en mans del rei visigot Teodoric. Tot i que Aeci arribà a concordar la pau amb Teodoric, Litori no, la qual cosa originà una batalla a Saint-Orens. Miraculosament, un gran núvol de pols va fer que l'exèrcit romà es perdés i acabés lliurat als visigots. A més, Orenci hauria aconseguit que la població de Tolosa abandonés l'heretgia [[arrianisme|arriana]], que hi era majoritària.
|