Regles de Fajans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: produïnt > produint |
|||
Línia 2:
Les '''regles de Fajans''' són un conjunt de regles emprades per a predir la intensitat del caràcter covalent dels composts iònics. Són degudes al químic polac [[Kasimir Fajans]] que les desenvolupà entre 1923 i 1925.<ref>{{citar publicació |cognom=Fajans|nom=K |enllaçautor=Kasimir Fajans|data=1923|títol=Struktur und Deformation der Elektronenhüllen in ihrer Bedeutung für die chemischen und optischen Eigenschaften anorganischer Verbindungen|url=http://www.springerlink.com/content/k3k74217046v7l77|publicació=Die Naturwissenschaften|volum=11|exemplar=10|pàgines=165–72|doi= 10.1007/BF01552365 }}</ref><ref>{{citar publicació |cognom=Fajans |nom=K |cognom2=Joos |nom2=G |enllaçautor=Kasimir Fajans |data=1924 |titol=Molrefraktion von Ionen und Molekülen im Lichte der Atomstruktur | url=http://www.springerlink.com/content/u7u858rt2705j115|publicació=Zeitschrift für Physik|volum=23|pàgines=1–46|doi= 10.1007/BF01327574| }}</ref><ref>{{citar publicació |cognom=Fajans|nom=K |enllaçautor=Kasimir Fajans |data=1925 |publicació=Z. Kristallogr. |volum=61 |pàgines=18}}</ref>
Quan interaccionen electrostàticament un catió amb un anió es produeix una força d'atracció entre ambdós, però, també el catió deforma el nigul electrònic de l'anió, que té inicialment simetria esfèrica, atrent-lo cap a ell. Si l'anió es deforma molt, és a dir, és molt polaritzable, el nigule electrònic seu pot arribar a solapar amb el nigul electrònic del catió,
# L'augment de la càrrega del catió. Els cations amb càrrega elevada, com ara el Al<sup>3+</sup> o el Sn<sup>4+</sup>, tenen densitat de càrrega alta, per la qual cosa tendeixen a distorsionar, o polaritzar, el nigul electrònic de l'anió amb intensitat. Degut a això el [[triclorur d'alumini]], AlCl<sub>3</sub> i el [[tetraclorur d'estany]], SnCl<sub>4</sub>, tenen enllaços iònics amb un elevat caràcter covalent.
# La disminució del radi del catió. Per a una mateixa càrrega del catió com menor sigui el seu volum, per tant el seu radi, major serà la seva densitat electrònica. Per això aquests cations podran polaritzar fàcilment els niguls electrònics dels anions i donar enllaços iònics amb major caràcter covalent. Com a exemples el catió Mg<sup>2+</sup> pot polaritzar més als anions que el Ca<sup>2+</sup> perquè aquell és més petit. Així el [[clorur de magnesi]], MgCl<sub>2</sub> té enllaços iònics amb més caràcter covalent que el [[clorur de calci]], CaCl<sub>2</sub>.
| |||