Alsàcia-Lorena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: produien -> produïen combats |
m Corregit: "produiren" |
||
Línia 109:
El 1911 Alsàcia-Lorena esdevingué ''Reichstaat'' (Estat de l'Imperi), encara que només 4 dels 15 diputats alsacians al Reichstag votaren a favor. Així obtindria un ''Landtag'' de 60 membres escollits per sufragi universal, i una Cambra Senatorial amb uns 23 membres escollits per les corporacions, i uns 18 més escollits per l'emperador. Tindria competències plenes legislatives i pressupostàries en matèria de funcionariat, policia, escola, impostos, religió i afers públics, però no tenia sobirania en drets civils i criminals, marina, exteriors, exèrcit i tractats comercials. A les eleccions del 1911 els escons foren repartits: 25 catòlics, 11 socialistes, 10 liberals, 10 del Bloc Lorenés i 4 independents. Els profrancesos de la Unió Nacional (Blumenthal, Preiss, Largel) només obtingueren el 2,1 % a Alsàcia i el 7,7 % a Lorena.
El 7 d'agost del 1914 l'oficial francès Bonneau ocupa Mulhose i [[Thann]], on el mariscal [[Josep Joffre]] va fer una proclama profrancesa als ciutadans i els prometé autonomia i respecte a la particularitat alsaciana, però els alemanys van fer recular les tropes franceses de tot el país llevat de la vila de [[Thann]]; el 16 ocuparen Gegwiller, Cernay i [[Dannemarie]], el 18 la vall de Münster i el 19 Altkirch i Mulhausen Però els alemanys les reconqueriren entre el 20 i el 28 d'agost, El front s'estabilitzà davant els Vosgues durant tot el 1915, i els francesos aprofitaren l'avinantesa per crear un cos especial militar alsacià, mentre es produïen combats de posició a Steinbach, [[Viel-Armand]] (on es
Durant els anys de la guerra, els alemanys es comportaren com a veritables tropes d'ocupació, sembraren el terror en el país i cometeren actes d'autèntica barbàrie, com l'afusellament el 1916 del nen David Bloch a [[Guebwiller]]. Durant tota la guerra foren mobilitzats 250.000 alsacians, dels quals 30.000 moriren, majoritàriament al front rús, i uns 20.000 foren fets presoners. Per altra banda, uns altres 17.650 lluitaren en el bàndol francès, i uns 3.400 civils foren detinguts i internats. Fins i tot [[Albert Schweitzer]] i la seva esposa són internats a Garaison i Saint Remy de Provence.
| |||