Llengües nostràtiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: "produiren" |
||
Línia 42:
Es pot interpretar millor el concepte de les llengües nostràtiques en el context del descobriment, mètode d'investigació, i aplicació de la família de llengües del indoeuropeu. Quan [[William Jones (filòleg)|Sir William Jones]] suggerí per primera vegada la hipòtesi de l'indoeuropeu el 1786, va documentar la seua idea amb un examen sistemàtic comparant paraules de diferents llengües, les quals tenien un sons i significats semblants. Jones sostenia essencialment que aquestes ressemblances eren massa freqüents perquè la mera coincidència expliqui la seua existència, posant particular èmfasi en la semblança entre patrons morfològics: [[Declinació gramatical|declinacions]] i [[conjugació|conjugacions]]. Proposà que les llengües en qüestió haguessin provingut d'una llengua en algun moment en el passat, i que divergiren l'una de l'altra a causa de la separació geogràfica i el pas de temps. La idea d'una "llengua mare" es va veure llavors reforçada.
Un segon argument a tenir en compte, implica, segons [[Jacob Grimm]], que les llengües no evolucionen de manera fortuïta, sinó d'acord a certes regles. Emprant estes regles, hom pot teòricament invertir el procés evolutiu i reconstruir la ''llengua mare''. Els lingüistes comparatius ho feren i
Un tercer concepte suggereix que, mitjançant l'anàlisi de paraules de la llengua protoindoeuropea, hom pot examinar amb un cert grau el temps i l'emplaçament dels protoindoeuropeus. Les paraules per a conceptes i els objectes que no eren familiars amb aquesta gent rebrien noms essencialment fortuïts amb el temps quan les llengües es començaven a partir; només les coses que sabien produirien conjunts de so i significat en les seves llengües successives.
| |||