Diferència entre revisions de la pàgina «Anestèsic local»

m
Corregit: cel lular > cel·lular
m (Corregit: la -> l'[[adrenalina)
m (Corregit: cel lular > cel·lular)
 
== Mecanisme d'acció ==
En arribar un estímul a una cèl·lula nerviosa, ocorre un canvi del potencial elèctric de la membrana comportant a un moviment de ions de sodi i potassi. Això crea un nou gradient elèctric que es tradueix com un impuls causant la [[despolarització]] del nervi i la propagació per tota la membrana cel ·lular. Per a la transmissió de l’estímul nerviós s’inverteix el potencial de membrana, que en repòs oscil·la entre -60 i -90 mV, fins a +20 mV. Aquest fet comporta l’activació de canals que permeten l’entrada a l’interior cel·lular de Na+, fase que es coneix amb el nom de despolarització. Mitjançant aquest mecanisme es poden activar canals de Na+ propers i així anar transmetent l’impuls nerviós. La repolarització es realitza per mitjà de la bomba Na-K, amb la sortida de K+ al medi extracel·lular. Tot aquest procés és gestionat pels neurotransmissors.<ref name="B">Martínez Martínez A. Anestesia Bucal: Guía práctica. # ed. Panamericana; 2009.</ref>
 
El anestèsic local (AL) exerceix la seva funció per interacció directa amb els receptors específics del canal de sodi a la membrana del nervi. La molècula A ha de travessar la [[membrana cel ·lular]] mitjançant [[difusió passiva]] no iònica de la molècula sense càrrega. Dins de la cèl·lula l'A canvia a una forma amb càrrega la qual s'uneix al canal de sodi i prevé l'activació subseqüent i el gran flux de sodi que en condicions regulars es relaciona amb la despolarització de la membrana.
 
Sovint s'empra l'[[adrenalina]] (10 mg/kg en pacients pediàtrics o 200-250 mg) per allargar la durada de l'anestèsia. Com que l'adrenalina causa una vasoconstricció local, contribueix a disminuir la toxicitat sistèmica de l'anestèsic i augmenta la intensitat del bloqueig sensitiu de la regió anestesiada. El temps durant el qual es manté el bloqueig nerviós depèn de la concentració ionitzada de l’anestèsic, que s’anirà difonent i absorbint pels vasos sanguinis progressivament. Un altre avantatge de l’ús de vasoconstrictors és la reducció dels efectes tòxics de l’anestèsic, perquè en disminueixen la concentració a la sang. La solució anestèsica pot dur també conservants del vasoconstrictor, aigua destil·lada i NaCl per a adquirir isotonicitat, NaOH per a mantenir el pH entre 6 i 7 si no hi ha vasoconstrictor o sulfits per tal d’impedir l’oxidació del vasoconstrictor.<ref name="A"/><ref name="B"/>
1.130.235

modificacions