Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: fòrmula > fórmula
[[Fitxer:Crònica dels reys d'Aragó e comtes de Barcelona Manuscrito nº 17, folio 24v.jpg|thumb|dreta|200px|''[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]'', capítols XX i XXI: <br/>«''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. <br/>(''ms. nº 17, f.24r'')]]
 
En el cas dels reis d'Aragó la primera numeració històrica existent fou la que adoptà el rei [[Pere el Cerimoniós]]; l'ordinal que el rei Pere adoptà per a si mateix fou el de ''Tercer'', emprant la fòrmulafórmula ''Pere terç rey d'Aragó'', com a única numeració per tots els seus estats. El fet però és que abans del rei [[Pere el Cerimoniós]], ja havien estat reis d'Aragó [[Pere el d'Osca]] (1069-1104), [[Pere el Catòlic]] (1178-1213) i [[Pere el Gran]] (1240-1285), raó per la qual el rei [[Pere el Cerimoniós]] hauria hagut d'adoptar l'ordinal IV, i no el III, per ser el quart rei d'Aragó anomenat Pere. Documentada àmpliament l'afició a la història i a l'estudi dels seus avantspassats del rei [[Pere el Cerimoniós]] els especialistes han proposat les seves teories per explicar l'ús de l'ordinal III basant-se en les següents proves:
 
:1 Ús explícit de l'ordinal III a les [[Ordinacions de Casa i Cort|Ordinacions de Pere el Cerimoniós]] (1344) emprant la fórmula ''en Pere terç rey d'Aragó''
1.115.154

modificacions