Sippar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el escriptor -> l'escriptor [[Abidè |
m Corregit: esta relaccionat amb Sippar dons -> està relaccionat amb Sippar perquè les |
||
Línia 5:
Fou una part de dues ciutats separades pel riu. Sippar estava a l'est i la seva bessona [[Sippar-Amnanum]], a l'oest. S'han trobat restes que remuntes al primer període d'Uruk, però fins al primer període dinàstic al tercer mil·lenni els signes no es fan notables. La ciutat va subsistir fins al temps dels parts vers a l'inici de l'era comuna. El seu déu tutelar era Utu, accadi [[Shamash]] i el seu temple s'esmenta com E-babbara. S'ha suggerit que podria ser la bíblica Sepharvaim de l'Antic Testament.
La [[llista de reis sumeris]] dóna el nom d'un rei, En-Men-Dur-Ana de Zimbir, que va governar abans del diluvi (21.000 anys), però no s'ha trobat cap referència real a aquestos reis. Va seguir la història general de Sumer, amb les successives hegemonies. Només s'esmenta com a fet local destacat la rebel·lió contra [[Akkad]] del [[2260 aC]]. En el seu 29è any el rei [[Sumulael|Sumu-la-El]] de Babilònia diu haver construït la muralla de Sippar. Anys després [[Hammurabi]] també diu haver fundat les muralles de Sippar en el seu 23è any i assegura que s'hi va treballar fins al seu 43è any; el seu successor a Babilònia, [[Samsuiluna|Samsu-iluna]], va treballar en les muralles en el seu primer any. [[Nabucodonosor II]] i [[Nabònides]] esmenten que van fer reparacions al temple de Shamash anomenat E-babbara. Mabucodonosor hauria construit una reserva d'aigua a la vora segons l'escriptor [[Abidè]] (Abydenos/Abydenus). [[Plini]] esmenta la secta o escola dels caldeus, els hipparens, i es sospita que el nom
Fou excavada per Hormuzd Rassam entre 1880 i 1881 pel [[Museu Britànic]] i es van trobar milers de tauletes. No es va prendre nota del lloc on es trobaven i la seva interpretació resulta difícil. Altres tauletes han aparegut també al mercat negre i no se sap on foren trobades. El 1894 hi va treballar Jean-Vincent Scheil. Un equip belga hi va treballar de 1972 a 1973 i iraquians del College of Arts of the University of Baghdad, dirigits per Walid al-Jadir i Farouk al-Rawi, hi van excavar des de 1977, des de 2000 auxiliats per un equip de Institut d'Arqueologia d'Alemanya. A la ciutat de Sippar fou on es va trobar el [[codi d'Hammurabi]] que contenia 282 lleis, també a les seves biblioteques s'hi van trobar fins a 60.000 tauletes en escriptura cuneïforme.
| |||