La vida íntima de Jody Norris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'Havilland > de Havilland
Línia 44:
 
== Al voltant de la pel·lícula ==
L'actriu ja havia estat dirigida per Leisen a la pel·lícula ''[[Per la porta d'or]]'', igualment amb guió de [[Charles Brackett]] en col·laboració amb [[Billy Wilder]]. Aquest magnífic melodrama havia valgut a Olivia d'de Havilland la seva primera nominació a l'[[Oscar a la millor actriu]] però va ser suplantada per la seva germana [[Joan Fontaine]] a ''[[Sospita]]'' .
 
[[Olivia de Havilland]] va exigir [[Mitchell Leisen]] com a guionista per a aquesta pel·lícula.<ref name="ReferenceA">Diccionari del cinema - Les pel·lícules - Jacques Lourcellles - Éditions Robert Laffont - 1992 {{ISBN|2-258-04027-2}}</ref>
 
Olivia d'de Havilland va precisar que el director va intentar la pel·lícula a contracor però va declarar: ''«Cap a a finals de la segona setmana de rodatge, he vist que començava a entusiasmar-se... Al final de la setmana següent, el seu entusiasme ja no tenia fites. »''<ref>50 anys de cinema estatunidenc per Jean-Pierre Coursodon i [[Bertrand Tavernier]] - Éditions Nathan - 1991/1995 - {{ISBN|2-258-04027-2}}</ref>
 
En efecte, Leisen era bastant reticent a realitzar aquesta pel·lícula, ja que trobava que l'assumpte era massa melodramàtic i recordava les pel·lícules d'abans de la guerra i sobretot les de [[John M. Stahl]].<ref name="ReferenceA"/> Última col·laboració de Leisen amb Brackett, el director va tenir dissensions amb ell a propòsit del guió, i el seu canvi en l'interès per la pel·lícula va venir de la col·laboració considerable en la revisió de la història, havent refusat el guió original i després de moltes dissensions amb Brackett <ref name="ReferenceA">50 anys de cinema estatunidenc per Jean-Pierre Coursodon i Bertrand Tavernier - Éditions Nathan - 1991, 1995 - {{ISBN|2-258-04027-2}}</ref>Per exemple, es va negar a rodar el final original de la pel·lícula, on Joséphine explicava llargament al seu fill les raons de les seves tries, i va fer escriure un final més elegant i més retingut sense necessitat d'explicacions, el fill entenent que es troba davant la seva mare, li va dir simplement ''«Crec que és el nostre ball, mare. »''<ref name="ReferenceA"/>
 
== Critiques ==
«Quinta essència del [[melodrama]] que llagrimeja sobre el tema a tota prova del sacrifici i dels sofriments d'una mare soltera el fill de la qual, adoptat, creix sense conèixer-la i no es retroba amb ella fins que és adult. '' La vida íntima de Jody Norris'' és una de les millors del gènere, superant els estereotips morals i socials de què s'alimenta. El personatge encarnat - amb una gran delicadesa - per Olivia d'de Havilland és clarament més convincent i emocionant que la majoria de les mares doloroses del repertori ''([[Senyora X]]'' n'és el prototip) perquè escapa, justament per la complexitat de la seva evolució psicològica, en el transcurs de vint-i-cinc anys, a les normes rigorosament programades d'aquest repertori. »<ref name="ReferenceA"/>
 
== Premis ==