Ura Tepe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pais -> país fins
m Corregit: tot segut > tot seguit
Línia 1:
'''Ura Tepe''', '''Ura Tipa''' (o '''Ura Tippa'''), '''Ura Tebe''', '''Ura-tübe''', '''Ura-Tube''', '''Ura-Tyube''', '''Ura-Teppa''' (tadjik: Ура-Теппа) i altres variacions, és el nom d'un principat uzbek de l'Àsia central. Va ser independent o a vegades subjecte a [[khanat de Kokand|Kokand]] i només en moments puntuals a Bukharà. La capital era Ura Tepe, en la ruta entre [[Kokand]] i [[Khodjend]] cap a [[Samarcanda]].
 
A la primavera del [[1503]] el khan uzbek [[Muhàmmad Xibani]] va fer una incursió a Ura Tepe: Sultan Ahmed Tambol (Tanbul o Tanbal), es va revoltar en aquest temps contra Mahmud Khan de [[Mogolistan]] que cogovernava amb el seu germà Ahmed; va reunir un exèrcit de 30.000 homes i el va atacar, ordenant a [[Baber]], el seu vassall, de fer una distracció per Akhsi. La ''Baber-name'' descriu l'estratègia de les dues parts. Tambol, fortament pressionat, va cridar en ajut a Xibani, oferint a canvi governar a [[Fergana]] sota sobirania del khan uzbek. Aquest no va tardar a acceptar. Els dos khan de Mogolistan no van tenir temps de reunir els seus contingents i amb els 15.000 que estaven amb ells es van retirar acompanyats de Baber. Van creuar el riu Khodjend i estaven arribant a Akhsi, quan es va presentar Xibani, amb 30.000 homes, que havia evitat els dos exèrcits mongols que havien de cobrir el gruix principal (un a Taixkent a un a Ura Tepe). Acompanyaven al khan uzbek els seus parents Kotxkunju Sultan, Siyunish Sultan, Janibeg Sultan, i altres. Els mongols no es van poder organitzar pel combat i foren completament derrotats i els dos khans fets presoners (Baber en cambe va poder fugir a les muntanyes al sud de Fergana). Quan la notícia es va saber a [[Taixkent]], la guarnició manada per Muhammad Sultan, fill de Mahmud Sultan, va córrer a retirar-se cap al Mogolistan, mentre Muhammad Hussein (el pare del historiador Haydar) es va retirar d'Ura Tepe cap a [[Karatigin]]. Llavors Xibani es va dirigir a Transoxiana (octubre o novembre de 1503) , on Khosru Shah, un turc del Quiptxaq, s'havia apoderat d'[[Hissar]], [[Khatlan]], [[Kunduz]] i [[Badakhxan]] i va fer una ràtzia als seus dominis marxant llavors cap a [[Balkh]] governada per [[Badi al-Zaman]] fill de Mirza [[Husayn Baykara]] d'[[Herat]]; va assetjar Balkh durant l'hivern sense èxit i després va retornar a Samarcanda; tot segutseguit va atacar (1504) Andijan on governava Tambol o Tanbal, el seu antic protegit, al que ara pretenia eliminar. Quan Xibani va arribar a Marghinan, Tambol es va retirar cap a Andijan amb dos mil homes. El setge d'aquesta va durar 40 dies; llavors se li va unir Muhammed Hussein Doghlat de Ura Tepe, el pare del historiador Haydar, que era el seu germà de llet i havia estat expulsat feia poc de Hisssar per Khosru, el qual va recomanar a Tambol de rendir-se; aquest va acceptar i es va rendir amb els seus germans i només sortir foren executats pels uzbeks. [[Andijan]] no obstant no fou saquejada per orde de Xibani, que tot seguit es va establir a [[Samarcanda]]. Taixkent fou cedida als seus oncles paterns [[Kotxkunju]] i Siyunish i el seu cosí [[Janibeg Sultan]] fou nomenat governador d'Andijan. Mahmud Sultan, germà de Xibani, va rebre el govern de [[Bukharà]], i l'amir Yakub fou nomenat ''darugha'' (governador) de [[Shahrukhia]].
 
Quan al segle XVIII els sobirans de Bukharà van perdre part de les seves dependències, Fazil Biy va establir la seva autoritat a Ura Tepe i Khodjend. Narbuda Khan de Kokand (1770-1799) als darrers anys de la seva vida va lluitar amb Fazil Beg per la possessió de [[Khodjend]], i amb el seu fill Khudayar Beg, per la de Ura Tepe, sent derrotat pel segon que hauria matat 20.000 del seus homes i segons el costum hauria fet una piràmide amb els cranis.