Al-Hajjaj ibn Yússuf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: poc a poc -> a poc a poc
m Corregit: substituit -> substituït pel
Línia 13:
Després va enviar a l'exèrcit contra els [[kharigites]] azarika que havien nomenat califa a Katari ibn Fudjaa, i que foren derrotats per les tropes omeies sota la direcció d'al-Muhallab ([[696]]). Al mateix temps a [[Mossul]] el cap kharigita Shahib ibn Yazid sortia cap a l'Iraq, però fou tanmateix derrotat a la vora del [[Dudjayl]] (Khuzistan) mercès al suport que Ibn Yusuf va rebre de les tropes de Síria enviades pel califa (primavera del [[697]]). Tot seguit el governador de [[Madain]], al-Mutarrif ibn al-Mughira ibn Shuba, que s'havia revoltat aliat als kharigites, fou derrotat.
 
Llavors el govern d'Al-Hajjaj fou ampliat al [[Khurasan]] i [[Sistan]] (697); va delegar el govern de Khurasan en el general Abu Said al-Muhallab ibn Abu Sufra (697-701); el Sistan en canvi s'havia escapat del control califal i per recuperar la regió va enviar des de [[Kirman]] al general [[Abd al-Rahman ibn al-Ashath]] al front d'un exèrcit ben equipat conegut com l'"exèrcit dels galls d'indi" (''Djaysh al-tawawis''). Ibn al-Ashath va conquerir a poc a poc Sistan i va assegurar les conquestes que feia; pero Al-Hajjaj estava impacient i li va ordenar avançar ràpidament sota amenaça de ser substituitsubstituït pel seu germà Ishak. Al-Ashath, que sabia que el conjunt de militars del seu exèrcit eren hostils a Al-Hajjaj i a la guerra en aquells territoris llunyans, els va deixar decidir, i tots es van declarar per la revolta contra l'hegemonia siriana i de fet en darrer terme, contra el mateix califa. Coneguda la revolta milers d'homes es van unir a l'exèrcit rebel que va pujar a 100.000 soldats. Els rebels van avançar cap a Iraq, van entrar a Kufa i a Bàssora. A la rodalia de Bàssora Al-Hajjaj va quedar assetjat; va demanar ajut al califa que va enviar un exèrcit dirigit per dos dels seus fills, amb ordes de negociar i oferir a al-Ashath el perdó i la revocació d'Al-Hajjaj abans de lluitar. Pero els rebels van rebutjar la proposta de pau i es va lliurar batalla a Dayr al-Djamadjim en la que al-Ashath fou derrotat ([[701]]) i tot seguit a [[Maskin]] a la riba del [[Dudjayl]] al [[Khuzistan]], on igualment el rebel fou derrotat. Uns tres anys després al-Ashath es va suïcidar.
 
Llavors Al-Hajjaj es va dedicar a reprimir el bandidatge de grups [[kurds]] i [[daylamites]]. El [[702]] va fundar la ciutat de [[Wasit]] a mig camí entre Kufa i Bàssora, que va agafar com a residència i on va establir a les tropes sirianes, per limitar el seu contacte amb els iraquians. El governador tenia el domini de tots els territoris orientals del califat, si be a Khurasan el [[701]] havia mort Abu Said al-Muhallab ibn Abu Sufra i l'havia succeït el seu fill Yazid ibn Abu Said (701-704) que complia amb lentitud l'orde d'exterminar als darrers seguidors d'al-Ashath; per respondre dels seus actes fou cridat a Wasit per Al-Hajjaj ([[703]]) i com que no hi va anar, va aconseguir la seva deposició per part del califa ([[704]]) i llavors fou empresonat.