Raimon d'Abadal i Calderó: diferència entre les revisions

Per aquest motiu va entrar a militar a la [[Lliga Regionalista]] des del mateix moment de la seva fundació el 1901. Era partidari de Cambó i el 1904 entrà a la seva Comissió d'Acció Política. En va ser el president des del 1908 fins al 1936. Amb el nou partit Abadal va ocupar diversos càrrecs polítics de l'àmbit català: regidor de Barcelona el 1903 i el 1911 (on tirà endavant les diverses reformes urbanístiques del nucli antic); senador per la [[Diputació de Barcelona]] el 1907 i el 1910; i després per la [[Sociedat Econòmica d'Amics del País|Sociedad Económica de Amigos del País]] el 1906, el 1914, el 1916 i el 1918.<ref name="Història">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; Edicions 62 ; Barcelona ; 1998 ; p. 1</ref> Durant la [[crisi de 1917]] va exercir de president de l'[[Assemblea de Parlamentaris]] que liderava la Lliga a Barcelona i que va reunir fins a 68 diputats (46 dels quals catalans), fins que la [[Guàrdia Civil]] la dissolgué.

 

 

Poc després va ser [[diputat]] a Corts durant la [[Segona República Espanyola|República]] des de les [[eleccions generals espanyoles de 1931]], i també diputat al [[Parlament de Catalunya]]: en ambdós llocs era ell qui dirigia els grups parlamentaris de la Lliga. A Madrid es va oposar aferrissadament a les mesures anticlericals del govern, i a Catalunya es va oposar també aferrissadament a la Llei de Contractes de Conreu que impulsava la [[Generalitat republicana|Generalitat]] d'[[ERC]].<ref name="Història">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; Edicions 62 ; Barcelona ; 1998 ; p. 1</ref>