Revolta Àrab: diferència entre les revisions

En aquells dies, des de la [[Damasc]] alliberada dels otomans, els àrabs organitzaren el projectat Estat sota el control de l'[[emir]] [[Faysal ibn Husayn|Faysal]]. L'Estat hagué de fer front, des del seu naixement, a la negativa aliada a que la seva autoritat s'estengués fins a la costa mediterrània, considerada estratègica per britànics i francesos tal com s'havia establert a la correspondència entre Husayn i McMahon i als acords de Sykes-Picot. Bàsicament, es tractava de la costa de la Síria històrica, és a dir, de les actuals [[Síria]] i [[Líban]]. Faysal acabà per acceptar aquesta retallada i la tutel·la francesa sobre Síria, que semblaven inevitables, a la conferència de pau de [[París]] (novembre de [[1919]]), on acudí com a representant àrab. Aquesta decisió, però, contrarià a les resolucions del Congrés Àrab, que s'havia reunit aquell mateix estiu a Damasc i s'havia oposat a qualsevol divisió o interferència estrangera. Un segon congrés Nacional, constituitconstituït en Parlament, es refermà en aquesta oposició i proclamà, el 7 de març de [[1920]], la independència de Síria «dins dels seus límits naturals». Faysal es convertí en el cap del nou Estat, regit per una constitució democràtica.