Diferència entre revisions de la pàgina «Solidarność»

m
Corregit: posibilitats > possibilitats
m (Corregit: posibilitats > possibilitats)
El seu origen va estar en una revista del mateix nom publicada per l'ala esquerra del [[Partit Unit dels Treballadors Polonesos]], la qual, entre altres objectius, demanava la constitució de sindicats lliures (com existien des de molt enrere a [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], i van intentar fer el [[1968]] a [[Txecoslovàquia]], durant la [[Primavera de Praga]]) i autònoms del Partit i del Govern. Aquesta idea va calar entre els combatius miners, que, entre altres exigències, demanaven la setmana laboral de 35 hores, sense reducció proporcional de salaris. Van constituir un sindicat clandestí amb el mateix nom de la revista.
 
El sindicat Solidarność es va caracteritzar per la gran militància [[obrer]]a [[catolicisme|catòlica]] i per la seva tenaç lluita contra el [[totalitarisme]] [[comunisme|comunista]]. L'[[Església Catòlica]] polonesa, encapçalada pel cardenal [[Karol Józef Wojtyła|Wojtyła]], arquebisbe de [[Cracòvia]], va comprendre les posibilitatspossibilitats que s'obrien per a destruir al moviment comunista. Va estimular als obrers catòlics de les drassanes de [[Gdansk]], conduïts per [[Lech Wałęsa]] a incorporar-se a aquest sindicat clandestí i a mostrar similar combativitat. Convocat el seu primer Congrés, amb tolerància governamental, calia decidir qui dominaria el sindicat. Els seus fundadors, els minaires, van iniciar una desesperada batalla, en part propagandista, en vistes a aquest Congrés, paralitzant totes les conques mineres. Els principals dirigents es tancaren a les mines de carbó.
 
El Govern va ordenar injectar aigua en aquests pous, de manera que s'hi ofegaren els dirigents de l'esquerra comunista. Tanmateix ningú, ni l'[[Església Catòlica]] ni [[Ronald Reagan]], va protestar per això. Lògicament, el Congrés el va guanyar l'[[Església Catòlica]], i el Govern va considerar que amb ella es podia pactar. No va ser així. La "Solidaritat Rural", una unió de camperols, va ser creada el [[maig]] de [[1981]]. Abans de finals de [[1981]], '''Solidarność''' ja tenia nou milions de membres. El [[13 de desembre]] de [[1981]], el president del govern, el mariscal [[Wojciech Jaruzelski]] va declarar la [[Llei Marcial a Polònia|llei marcial]] i va empresonar la majoria dels dirigents de '''Solidarność''', que va ser prohibit novament el [[8 d'octubre]] de [[1982]].
1.125.525

modificacions