Cultura de Hallstatt: diferència entre les revisions

Per diverses troballes se sap que els indoeuropeus s'afaitaven la cara amb unes navalles de doble tall. Unien els seus vestits amb fíbules (imperdibles arcaics) i molt ocasionalment amb botons de bronze, si bé les fíbules trobades a la Península Ibèrica corresponen totes al període de [[La Tène]] que el seu ús va generalitzar-se. Les dones usaven agulles llargues amb cap rodó, probablement per el pèl, i pendents de peces circulars; coneixien les pinces i els homes utilitzaven cinturó, car s'han localitzat sivelles; l'abundància de troballes de navalles d'afaitar permet suposar que aquesta era la pràctica general, mentre que fins aleshores els homes usaven barba.

 

 

Els celtes eren parcialment [[dolicocèfal]]s, però poc acusadament, mentre una altra part eren [[braquicèfal]]s de gran capacitat cranial. Eren alts, esvelts, de cabells rossos, castanys o rogencs, (encara que amb percentatges apreciables de morenos), ulls grisos, verds o de tons clars i de faccions més aviat agudes. El celta clàssic correspon a un home de bona estatura, cabell castany o ros, ulls verdosos, gran capacitat cranial, braquicèfal, front ampla i plena i el crani anterior poc desenvolupat. El tos s'acosta a la vertical i les eminències superciliars estan molt desenvolupades. L'angle parietal és sovint negatiu. La cara és eixamplada en relació amb el crani. Els seus pòmuls són marcats i apartats, i ls seva mandíbula inferior quadrada. La cara és rectangular i aixafada. El seu nas és poc sortint i la fossa nasal del crani té el revers lleugerament còncau i l'extrem aixecat. El cap en conjunt és gran, mentre el coll és estret.