Banu Lihyan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aixó -> això seria
m Corregit: deitats > deïtats
Línia 1:
Els '''Banu Lihyan''' o '''lihyanites''' foren un poble i estat ('''Regne de Lihyan''') de l'antiga [[Aràbia]] nord-occidental. S'han trobat inscripcions al nord de l'[[Hedjaz]] que conserven els noms de almenys sis reis lihyanites; estan fetes en un alfabet semític del sud emparentat amb les escriptures subdaràbiques dedanita, tamudea i safaïtica, i precedent de l'àrab. El regne va existir uns quants segles en el període preislàmic. El seu centre degué ser la vall d'al-Ula amb al-Khurayba on estava l'antiga [[Dedan (Aràbia)|Dedan]], una mica al sud del centre nabateu d'al-Hidjr (moderna Madain Salih). A la mateixa regió es troben inscripcions [[dedanites]], [[mineus|minees]], [[tamudeus|tamudees]], [[nabateus|nabatees]], [[hebreus|hebrees]] i àrabs. La seva deïtat principal era Dhu Ghabat i altres deitatsdeïtats eren Hallah, Lat, Han-Uzzau, Han-Aktab, Ha-Kutbay, Baalsamen, Humam, Ha-Mahr, Khardji, Salman i Wadd.
 
Les inscripcions dedanites estan datades del [[segle VI aC]] o com a tard el V aC. La supremacia dedanita fou substituïda per la lihyanita en una data desconeguda, però es creu que el regne de Lihyan floria al segle III aC. Les inscripcions minees correspondrien a una colònia comercial d'aquest poble al regne de Lihyan el segle III aC, però no corresponen a una dominació política com s'havia pensat. Pels noms dels reis de Lihyan coneguts sembla que eren contemporanis almenys en part dels ptolemeus d'Egipte: un d'ells s'anomena Tlmy (Telemy) que seria Ptolemeu però un altra teoria el fa un nom semita, Talmay (nom que portava un rei de [[Gessur]]). Probablement foren eliminats pels nabateus en el seu avança cap al sud: unes inscripcions nabatees al sud de [[Tayma]], assenyalen a un Masudu que es qualifica de rei de Lihyan; la seva datació és incerta, i podria ser del segle II aC o del segle I aC abans de la conquesta final de Dedan pels nabateus. No sembla probable la teoria de que són del segle I emesa per W. Caskel.