DINA: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 15 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q545054
m Corregit: basava en què > basava en el fet que
Línia 5:
Es va crear el juny de [[1974]] (malgrat que de fet ja funcionava des de finals de [[1973]]), amb el [[decret llei]] Num. 521, anomenant cap al [[tinent coronel]] d'[[enginyers]] [[Manuel Contreras]]. La DINA tenia facultats per detenir i empresonar persones als seus centres durant els estats d'excepció. Com que aquesta situació era gairebé permanent, la DINA va mantenir aquestes facultats durant tota la seva existència.
[[Fitxer:Manuel mamo contreras.PNG|esquerra|thumb|[[Manuel Contreras]], director de la DINA.]]
La seva filosofia es basava en quèel fet que s'estava en guerra interna amb un enemic que no donava treva, la sedició [[marxisme|marxista]]. Entrenats pels [[Estats Units]] a l'[[Escola de les Amèriques]], els agents de la DINA iniciaren una campanya de repressió, focalitzada principalment en el GAP (Grup d'Amics Personals de [[Salvador Allende]], i la seva guàrdia personal) amb 60 morts, el MIR (Moviment d'Esquerra Revolucionari) amb 400, el Partit Socialista amb 400 i el Partit Comunista amb 350.
 
La DINA emprà el [[segrest]], la [[tortura]] i l'[[assassinat]]. Molts dels detinguts segueixen encara desapareguts. Tenia també agents internacionals, el més conegut dels quals era el nord-americà [[Michael Townley]], que assassinà el general [[Carlos Prats]] a [[Buenos Aires]] ([[Argentina]]) i a l'ex-ministre del govern d'Allende [[Orlando Letelier]] a Washington (EUA). El seu altre dispositiu internacional era l'[[Operación Cóndor]], en la qual cooperaren diversos organismes d'intel·ligència de les dictadures militars llatinoamericanes per lluitar contra l'oposició d'esquerres, alguns grups de la qual, partidaris del [[terrorisme]] i la lluita armada, es trobaven agrupats a la denominada ''Junta de Coordinación Revolucionaria''.