Revisió del 14:08, 17 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: reflexen > reflecteixen ← Edició anterior		Revisió del 09:50, 18 març 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: basava en què > basava en el fet que Edició següent →
Línia 43: El ''kuz'o'' (cap de família) era escollit entre els membres del ''bevlak'' i s'organitzaven en mer (tribus) regides per un kenek (consell), antiga base política. Els l'eren els individus amb un mateix avantpassat. Com a divisió política vivien en ''karys'' (fortaleses) organitzades en ''dorogis'' (districtes), i utilitzaven com a moneda les pells d'[[esquirol]] (de fet, la paraula en el seu idioma per a moneda, ''kondon'', vol dir "pell d'esquirol"). Traficaven amb peix i mel fins a l'[[Índia]] i [[Egipte]]. Llur antiga [[religió]] es basava en ~~què~~el fet que gairebé tot tenia ànima, i creien en els murts (esperits [[antropomòrfic]]s), els principals dels quals eren ''guid-murt'' (nan invisible que vigilava els cavalls), ''nules-murt'' (esperits familiars del bosc), ''vu-murt'' (esperit de les aigües), ''in-murt'' o ''inmak'' (déu principal que lluitava contra els ''shaitan'' o dimonis), ''muziem-mumi'' (terra mare) i ''shundi mumi'' (mare sòl). Endemés tenien els ''vorshud'' (ídols protectors del clan), així com ''tanga'' (tòtems). Sacrificaven animals i se'ls menjaven de seguida. Tenien nombroses festivitats, que coincidien amb les cristianes, però es remuntaven a tradicions indoeuropees referents a la llavor i la collita, la primavera i els difunts, cos que dóna lloc a una rica tradició oral. També tenien una especial dedicació al culte a les aus, i alguns boscos eren sagrats, àdhuc tancats amb porta. L'ofici de sacerdot era hereditari.

Udmurts: diferència entre les revisions